El jaciment neolític i ibèric del Cavet, un dels més antics d'Europa, serà un parc arqueològic
 |
| Diversos investigadors han estat durant dues setmanes treballant al jaciment del Cavet |
El jaciment del Cavet, ubicat a la part alta del Molí de la Torre i al costat de l'Escola Taller, serà en un futur un parc arqueològic en el que tots els visitants podran conèixer la història de les ocupacions de caçadors, ramaders i recol·lectors des del neolític, passant per l'Edat del Bronze i fins l'època ibèrica. Així ho va assegurar ahir l'alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, durant la visita que va fer al jaciment acompanyat pel regidor de Cultura i Patrimoni, Joan Recasens, i pel director del Museu d'Història, Gerard Martí. La directora de l'excavació, Marta Fontanals, investigadora de l'IPHES, va mostrar-los-hi algunes de les troballes que s'han recollit en aquest espai, que té 30 metres d'amplada per 150 de llargada.
"Estem disposats a treballar en un parc arqueològic que tingui el neolític com seu element de referència", deia l'alcalde. Per això, s'haurà de tancar la zona del jaciment i protegir-la, i posteriorment, fer un pla de d'acció "que permeti reconstruir la zona en un parc visitable, que pugui ser un espai d'estudi pels experts però també un lloc on puguin anar tots els que els agradi la història".
Marta Fontanals: "És un dels jaciments més antics d'Europa"
El jaciment va ser descobert a finals dels anys 90, però no va ser fins el 2006 quan es va començar a excavar. Després de les diferents troballes i les formes geomètriques de les sitges, els investigadors han arribat a la conclusió que aquest espai del Cavet va acollir una de les ocupacions neolítiques més antigues d'Europa. Aquesta zona, però, no va ser ocupada únicament en aquest període, sinó que els assentaments es van allargar també a l'Edat del Bronze i a l'època ibèrica.
En aquests moments, segons Fontanals, s'està investigant les estructures excavades (sitges), que antigament les utilitzaven per l'emmagatzematge de cereals, però quan deixaven de tenir aquesta utilitat, les usaven com abocador de residus. "D'aquesta manera, recuperem molt de material domèstic de les primeres comunitats". També hi ha una extensió en superfície d'una àrea en sediment in situ, "on trobem material arqueològic, ceràmica, indústria lítica, malacofauna marítima, llavors i carbons d'aquestes comunitats". En aquests moments, la primera ocupació es data de fa uns 6.700 anys, tot i que encara queda molta feina per fer en aquest jaciment, ja que com assegura la directora, hi ha unes 150 sitges localitzades i més àrees de terreny in situ.
Troballes al Cavet
Segons va explicar Marta Fontanals, mentre que a les sitges ha aparegut escàs material arqueològic, bàsicament algunes ascles de sílex i petits fragments de ceràmica, en l'excavació en extensió s'ha trobat abundant material lític, elaborat amb sílex, entre els quals destaquen un gratador i una peça emprada per a segar, doncs aquesta presenta en la superfície el llustre típic que deixa el treball amb cereal.
La presència delements lítics que shaurien fet
servir per a tasques relacionades amb el processament dels cereals ja shavia
documentat en altres campanyes dexcavació, així com lexistència dun altre
element característic daquestes societats productores, la ceràmica. Enguany
la major part daquests elements recuperats no presenten decoració, exceptuant
un únic cas dun fragment amb una decoració de cordó incís, puntualitza Marta
Fontanals. Entre el material recuperat també hi figura la malacofauna marina, registre
que caracteritza el jaciment, degut principalment a la proximitat del Cavet amb
la costa.