Tema del mes

Apareix la referència més antiga de l'ermita de la Mare de Déu del Camí en un testament de l'any 1205

Per Josep Salceda, Lluís Rovira i Barenys

Reproducció del pergamí que conté la referència més antiga del santuari de la Mare de Déu del Camí. A dalt, ampliació del lloc del text on trobem el nom del santuari i, a baix, ampliació de la data del document.

Aquest mes de juny s’ha conegut una dada rellevant que fa variar els coneixements històrics que fins ara es coneixien sobre el santuari de la Mare de Déu del Camí. A l’Arxiu Municipal de Reus s’ha descobert un document, que porta data de l’11 d’abril de 1205, en el qual se cita el santuari de la Mare de Déu del Camí, la qual cosa converteix aquesta data en la referència més antiga que es té del santuari. Fins ara es tenia com a data més antiga la del 1214 i apareixia en un document d’una donació que l’arquebisbe de Tarragona feia al santuari del Camí per tal d’impulsar-ne el culte. Aquest nou document, doncs, avança 9 anys la referència més antiga que es tenia fins ara del santuari de la Mare de Déu del Camí.

Un testament del segle XIII

El document on ha aparegut aquesta citació és un testament d’una dona de Reus anomenada Guillema. En l’apartat del testament corresponent a les donacions, entre d’altres llocs de culte Guillema dóna 12 diners a Santa Maria del Camí. El text està en llatí i diu literalment “et Sancte Marie de Camino, XII denarios”. Aquest document forma part del fons de l’Arxiu Municipal de Reus però fins ara no s’havia transcrit, ja que estava en un lloc que no li corresponia. En comptes d’estar en el lligall dels testaments estava en el lligall de les àpoques i, segons comenta Montserrat Flores, arxivera municipal de Cambrils, “l’àpoca és un document que correspondria als actuals rebuts, un document en el qual es reconeix que algú ha pagat alguna cosa. Aquesta és una documentació que antigament no es mirava gaire ja que la història no donava gaire importància a aquests tipus de detalls. Ara s’ha trobat perquè s’està fent una revisió general del fons de l’Arxiu Municipal de Reus”. Aquesta revisió s’ha fet en motiu de l’exposició de l’Arxiu Municipal de Reus que porta per nom “Els primers documents reusencs”, per tal de commemorar la referència més antiga de Reus en un document que és del 3 de juny de 1154, ara fa 850 anys. Aquesta exposició va obrir portes el passat 7 de juny i estarà oberta fins al proper 17 de setembre.

Donatiu de Reus

El document, a part de donar fe de l’existència de l’ermita de la Mare de Déu del Camí l’any 1205 permet, a més, suposar que en aquell moment ja hi ha un culte amb una certa transcendència, ja que la persona que fa la donació no és una persona de Cambrils sinó de Reus. Segons Montserrat Flores, “aquest tipus de donacions les tenim perfectament documentades al segle XIV, per exemple. Hi ha una sèrie de santuaris que són un referent més enllà de la pròpia població i la Mare de Déu del Camí és un d’aquests santuaris importants, i al segle xiv hi ha moltes donacions de gent de tota la comarca a l’ermita del Camí. En aquest cas la importància és que estem parlant de l’any 1205, a principis del segle XIII, i això és molt aviat. En aquest testament es dóna diners a una sèrie de santuaris de la comarca i, per tant, tenim la temptació de dir que són els santuaris més importants, però ho poden ser per a ella, per motius personals”. Altres llocs de la comarca on Guillema va fer donacions són Sant Miquel d’Escornalbou, l’església de Sant Pere de Reus i l’Hospital de Reus. A banda, també dóna diners a l’Arquebisbat, a la Canongia de Tarragona i a l’obra de Santa Tecla. Fora de la nostra demarcació també fa donacions a la Mare de Déu de Montserrat i al santuari de Santa Maria de Bleda, al Penedès.

El testament de Guillema, muller de Pere Ferrer

Guillema era l’esposa de Pere Ferrer, un senyor de Reus que, a més, era ferrer de professió. Els ferrers eren personatges molt importants entre la societat medieval i cal suposar, doncs, que Guillema era una persona de rellevància dins la societat reusenca. Les donacions a llocs de devoció o bé destinats a obres pies es feien com a redempció dels pecats. Segons explica Montserrat Flores, “havent fet les donacions, en el moment de la mort es posaven en marxa una sèrie de bones obres”. L’encapçalament del testament de Guillema dóna un motiu concret pel qual redacta el testament: està greument malalta. El text literal d’aquest encapçalament diu, “Com que ningú ha d’estar sense ordenar els seus assumptes, en nom de Crist jo, Guillema, muller de Pere Ferrer de Reus, afectada per una greu malaltia però amb el seny ple i la memòria íntegra, faig el meu testament”. Després del preàmbul, nomena els seus marmessors, és a dir, les persones que hauran d’executar el testament un cop ella hagi mort i hauran de dur a terme les seves clàusules. En tercer lloc passa a fer unes disposicions en favor de la seva ànima. De manera literal diu que agafa “uns diners per a la meva ànima”. Això s’entèn com una necessitat de fer bones obres per ajudar l’ànima a esborrar els seus pecats i escurçar el temps de la seva estada al purgatori, és a dir, allò que els historiadors han anomenat la “comptabilitat del més enllà”. Aquests diners per a la seva ànima són 40 sous, però, pel que es veu, ella no els té en metàl·lic i s’hauran de treure de les cabres i les ovelles que té a casa. Se suposa que els marmessors hauran de vendre aquestes cabres i ovelles per obtenir aquests diners i després distribuir-los.

§ Les donacions§

El sistema monetari més habitual d’aquell moment era el sistema carolingi que és el de lliures, sous i diners, un sistema de tres monedes de diferents valors. Una lliura són 20 sous i un sou són 12 diners. Les donacions que surten al testament de Guillema són: 20 sous a l’hospital de Reus. Aquests sous Guillema els devia a l’hospital. Si sobren diners se’ls quedarà el seu marit, 10 sous que s’hauran de repartir entre les despeses del seu enterrament, l’església de Sant Pere de Reus i el seu capellà, 2 sous a l’arquebisbe, 2 sous a la mensa canonical, el capítol de canonges de la catedral de Tarragona, 12 diners a l’obra de Santa Tecla, 6 diners a Santa Maria de Montserrat, 6 diners a la Santíssima Trinitat (no se sap a quina església, ermita o capella es refereix), 12 diners a Sant Miquel d’Escornalbou, 12 diners a Santa Maria del Camí, 6 diners a Sant Jordi (no se sap a quina església, ermita o capella es refereix), 12 diners a Santa Maria de Bleda, 2 sous als malalts de Reus, 12 diners a cadascun dels quatre preveres que esmenta, 6 sous a Ramon –clergue pobre–, 4 sous a Ermessenda –que viu a casa de l’atorgant– i la resta, que es destini a la seva sepultura. Més avall també mana que un dels seus fills i els seus descendents donin cada any un quartà d’oli a la casa dels malalts de Reus. Després d’aquest apartat referent a les donacions, Guillema concedeix al seu marit potestat sobre tots els seus béns. Els podrà tenir mentre visqui, amb la condició que no es torni a casar. Quan el marit es mori els béns de Guillema s’hauran de dividir entre els seus sis fills. Tot seguit va enumerant quins són aquests béns: una senyoria, diversos edificis a Reus, diversos grups de cases a Tarragona, uns tributs que cobra, un farraginal i camps amb arbres, i també disposa de quina manera s’han de repartir. L’última part del document inclou la data cronològica del document, les diferents signatures de Guillema i els marmessors –que no són autògrafes–, i la signatura de l’escrivent. En aquest cas es tracta de Gerard, que exerceix d’escrivent en nom del cambrer, un dels senyors de Reus.

Comenta aquest article