Sha restaurat lorgue de lesglésia de Sant Pere Apòstol
 | |
| Jonatan Carbó, acompanyat de mossèn Joaquim Fortuny,
interpretant una de les peces del concert inaugural de la restauració
de lorgue |
Necessitat imminent
El cambrilenc mossèn Joaquim Fortuny ecònom diocesà de larquebisbat de Tarragona va visitar lesglésia de Sant Pere Apòstol amb motiu de les confirmacions que shi celebraven lany 2003. En aquella ocasió va ser ell qui havia de tocar lorgue, però a causa del seu estat de conservació mossèn Fortuny sen va sentir incapaç. Joan Costa organista de lesglésia explica que ell ja estava acostumat a fer-lo sonar bé malgrat els defectes, però tot i això ja feia molts anys que li convenia una restauració completa. A partir daquell moment mossèn Fortuny va començar a advocar per tal daconseguir que fos possible la restauració de lorgue. Mossèn Joan Grifoll titular de Sant Pere Apòstol fins al seu òbit el gener de 2003 va recaptar fons amb lobjectiu de finançar aquesta reforma, diners que finalment han estat invertits en el seu fi.
Restauració completa
Joan Costa, entre daltres, van buscar una empresa que es fes càrrec de la restauració fins que van contactar amb els catalans A&K Orgues de Vent de Barcelona. Anton Llauradó, un dels socis de lempresa, considera que convé fer almenys una revisió anual als orgues per tal de garantir-ne un funcionament òptim: lorgue de Sant Pere estava pràcticament inutilitzat, tècnicament es notava que feia temps que no sonava al cent per cent.
La primera tasca va ser la substitució de les peces de pell del sistema pneumàtic de lorgue. Totes les peces van ser desmuntades i dutes al taller de Barcelona, on sen van fer de noves, amb còpia de les que hi havia, totes de pell. Un cop enllestides es van dur de nou a Cambrils i un cop muntades es van haver dajustar perquè aquestes peces activen diverses parts mecàniques de lorgue. A més de les peces, la restauració també va consistir en la neteja de lorgue, la reparació dels tubs malmesos i larranjament de lharmonització i afinació dels tubs.
Romàntic alemany
Lorgue recentment restaurat va ser construït per la prestigiosa firma alemanya E. F. Walcker&Co. Entre els pocs orgues daquesta firma que hi ha a Catalunya cal destacar els del Palau de la Música Catalana i els del Palau Nacional de Montjuïc. Destil romàntic, es desconeix lany exacte en què va ser fabricat. Lorgue cambrilenc compta amb un teclat principal i un segon teclat auxiliar.
Loctubre de 1993 Josep M. Escalona musicòleg i organista va publicar un article a Revista Cambrils titulat Els orgues de Cambrils en què detalla les característiques daquest orgue. Segons Escalona, la consola de lorgue està separada de la caixa, una disposició típicament romàntica. El sistema de transmissió, tant el de notes com el de registres, és el pneumàtic tubular.
Dorigen incert
Si ve lesglésia de Sant Pere Apòstol va ser construïda el 1945, lorgue no es va instal·lar fins uns anys més tard, a la primera meitat de la dècada dels seixanta del segle xx. Joan Costa organista de Sant Pere Apòstol creu que lorgue podria provenir de Bilbao: jo sempre he sentit a dir que es va adquirir de segona mà, provinent dun convent de monges de Bilbao. Anton Llauradó opina que en el suposat trasllat de Bilbao a Cambrils es van fer uns afegits a lorgue amb més o menys encert.
No obstant, Josep M. Escalona apuntava en el seu article que, probablement, lorgue es va adquirir a lesglésia del convent de Jesús de la població asturiana de Laredo entre 1962 i 1964. El que sí està clar és que, un cop a Cambrils, lorgue sempre ha estat emplaçat al cor superior, sobre la porta principal daccés a lesglésia.
Concert inaugural
Per tal dinaugurar la restauració de lorgue de lesglésia, el diumenge 18 de desembre es va celebrar un concert dorgue obert a tot el públic. En aquesta ocasió lorganista va ser Jonatan Carbó, professor dorgue de lEscola de Municipal de Música Pau Casals del Vendrell. El programa del concert va comptar amb la interpretació de les següents peces: Toccata i fuga en re menor, BWV 565 de Johann Sebastian Bach; Sonata IV en Si b major, op. 65/IV, allegro con brio, andante religioso, allegretto i allegro maestoso e vivace, de Felix Mendelssohn; Fantasia en si menor de P. Robert de la Riba; i Introducció i passacaglia en re menor de Max Reger. Lorgue es pot sentir en la missa major de diumenge i en daltres celebracions litúrgiques especials, com ara la recent missa del gall.