Informació general

"No et mengis el món" debat les conseqüències negatives de les grans explotacions agrícoles i pesqueres als països subdesenvolupats

Per Berta Ruiz



Ferran Garcia durant la seva xerrada, ahir al vespre al centre Les Basses
Ahir al vespre al centre cívic Les Basses es va iniciar un nou curs de l'Antena del Coneixement de la URV amb una de les conferències-debat organitzades per la URV Solidària dins del seu programa "Els dijous cooperatius". El tema que encetava aquest cicle va portar per títol "No et mengis el món" i va anar a càrrec de Ferran Garcia, membre de Veterinaris Sense Fronteres i de la Campanya No et Mengis el Món.

"Un 70% dels aliments que consumim són d'importació"

Durant la seva intervenció Garcia va analitzar la paradoxa entre els mites i la realitat de l'explotació agrícola, ramadera i pesquera intensiva de les zones rurals dels països subdesenvolupat o en procés de desenvolupament, des d'una perspectiva social i ambiental. Tal i com va apuntar Garcia, "un 70% dels aliments que nosaltres consumim són d'importació, i això té unes conseqüències socials. El paradigma de que el flux lliure d'aliments és positiu és erroni. Una cosa que es veu com un motor de desenvolupament suposa una agressió per a les regions d'aquests països i també pel medi ambient. Aquest és un sistema que esclafa la pagesia, la pesca artesanal i només beneficia a uns pocs".

"Menjant el que mengem, ens anem menjant el món"

Per donar exemples de l'alt percentatge de productes d'importació que consumim, Ferran Garcia va posar com a exemple la paella, un plat típic, un producte molt local, culturalment molt arrelat a una terra i a una gastronomia i molt unit als ecosistemes d'una zona. Amb el temps, això s'ha convertit en una cosa molt allunyada d'aquest paradigma. Segons va desgranar Garcia, els ingredients que conformen la típica paella provenen de països d'arreu del món: per exemple, el 70% de l'arròs prové del sud-est asiàtic, la majoria de les sípies o els calamars provenen de les costes d'Argentina, així com els musclos –provinents de Xile– o les gambes que solen arribar d'Hondures, Equador o Nicaragua. Això, segons va comentar Garcia comporta conseqüències molt negatives tant socials com ambientals, ja que tal com va afegir, "menjant el que mengem, ens anem menjant el món".

La soja, el producte més importat d'Europa

A banda d'això, Ferran Garcia també va fer un repàs per aquells productes que tant Europa, com Espanya o Catalunya exporten en major quantitat. El producte estrella més importat és la soja, molt utilitzada en la confecció de pinsos i d'altres productes. Com que Europa no n'és productora o ho fa en petites quantitats, el continent europeu es veu obligat a importar en grans quantitats aquest producte. Sobre la soja, Ferran Garcia va apuntar que aquest "es considera un producte gairebé místic, molt sa i positiu, tot i que la realitat de la soja és molt diferent". La major zona productora de soja és el sud d'Amèrica, on les grans plantacions de monocultiu de soja són la principal causa de desforestació, desplaçament agrari de les comunitats autòctones i també gran factor negatiu del canvi climàtic. Per exemple, Brasil n'és el principal productor, i només les oligarquies empresarials dominants se'n beneficien econòmicament.

Durant la xerrada també es van posar d'altres exemples com la cria de salmons en piscifactories de Xile –que gràcies a això, el salmó s'ha convertit en un producte barat i molt consumit–, les flors provinents de Kenia o el "mar de plàstic" dels hivernacles d'Almeria, principal exportador de fuita i verdura a Europa.

Comenta aquest article