Pepe Ortuño fent una acrobàcia amb la seva moto de trial

El cambrilenc Pepe Ortuño és un motard incombustible. Com ell mateix diu, “amb moto, hi vaig des de sempre”. En el món de la competició es va estrenar l’any 1979 participant en proves de motocròs. A continuació va participar en proves d’enduro i, finalment, l’any 1989, es va passar al trial. Això sí, sempre ha entrat en competició i enguany, als seus 42 anys, ha quedat tercer en el campionat de Catalunya en categoria base.

Sis proves

De les sis proves de què ha constat el campionat de Catalunya d’enguany, Pepe Ortuño n’ha guanyat una, la que es va disputar a Igualada. Va fer un segon lloc al trial de Tarragona, i va aconseguir dos quarts llocs als trials de Tortosa i d’Andorra, i dos sisens als de Gironella i de Ripoll. Enguany, a més, ha participat en la prova de dos dies d’Andorra on va quedar com a quart classificat. En aquests moments, el trial compta amb quatre categories: elit, master, open i base. Ortuño va començar en master i després es va passar a la categoria open, en la qual va competir dos anys. La temporada passada es va passar a la categoria base, que és on està actualment. Cada categoria fa un recorregut diferent dins de cada zona, que va de major a menor dificultat segons de quina categoria es tracti.

Habilitat i equilibri

Pepe Ortuño competeix com a particular tot i pertànyer al Motoclub Constantí. En el trial és on ha trobat la seva especialització. Al principi, el pas de l’enduro al trial el va fer per motius econòmics, “el trial es fa amb motos de sèrie i no és qüestió que una moto tiri més o menys, és qüestió d’habilitat i equilibri. El trial és molt tècnic, no és gas i ja està, i això és el que m’agrada. Cada dia aprens alguna cosa”. L’evolució de les motos també ha marcat la història del trial. El canvi radical va ser quan van sortir les motos amb un amortidor i amb el xassís d’alumini, “amb les motos clàssiques de trial no podies pujar graons. Amb aquestes noves pots pujar dos metres i escaig”. Actualment Pepe Ortuño competeix amb una Beta 250.

L’entrenament

El ritme d’entrenament varia de l’hivern a l’estiu. A l’estiu, Ortuño entrena un parell d’hores tres dies a la setmana a més del diumenge. A l’hivern l’entrenament es redueix a divendres al vespre i al diumenge. Aquest entrenament de divendres al vespre el fa a les Borges del Camp, en una pista il·luminada que està disponible per a aquesta finalitat. Pepe Ortuño reconeix que aquest ritme d’entrenament és baix i que per això ha baixat de categoria, “si pogués entrenar més encara estaria a la categoria open”. Tot i això, en cap moment ha pensat en la retirada i està decidit a continuar en competició mentre el cos aguanti.

§ PEPE ORTUÑO “Ens tracten com a delinqüents” La llei només permet la circulació de motos per camins de més de quatre metres d’amplada§

Tots els aficionats a les motos de muntanya es troben actualment amb un problema important. Només poden circular per carretera o per camins forestals amb una amplada de més de quatre metres i tenen prohibit l’accés a camins més estrets així com circular o practicar per barrancs i rieres. Aquest problema l’estan patint el campió del món de trial, l’ulldeconenc Adam Raga, i, també, el recent campió mundial d’enduro, el cambrilenc Ivan Cervantes. Segons explica Ortuño, “nosaltres sortim amb tots els papers en regla. Tenim les motos matriculades, tenim assegurança... però no se’ns permet sortir de la carretera o d’un camí ample i en aquests llocs no hi fem res”. La llei que restringeix l’accés d’aquests vehicles al medi natural es va fer l’any 1995. Els primers anys es va fer la vista grossa, però com diu Ortuño, “ara van a sac. Si t’enganxen els forestals et posen 300 euros de multa. A mi no m’han enganxat cap vegada, però en més d’una ocasió he hagut de sortir ràpid”. Aquest control exhaustiu que apliquen els forestals ha propiciat alguna situació insòlita, “a Colldejou, a dos que anaven amb moto per la muntanya els forestals els van llençar una xarxa al damunt quan es volien escapar. Els van fer caure a tots dos. Podien haver pres força mal. Ens tracten com a delinqüents!”. La prohibició arriba a tal punt que una persona no pot fer trial a la muntanya encara que la finca sigui seva. És per això que, segons Ortuño, “hi ha molta gent que ho ha deixat, ara bé, jo segueixo”. I no tan sols segueix ell, sinó que la seva filla de 13 anys també s’ha aficionat al trial i ja practica amb una moto de 80 cc. Com diu Pepe Ortuño irònicament, “l’estic fent una delinqüent, també”.

Pel que fa a les multes, Ortuño explica que, en general, molta gent les recorre, “la llei està mal feta, ja que aquesta llei contempla la creació d’unes àrees específiques per a practicar amb moto i que es pugui anar d’àrea en àrea a través d’un itinerari, i no han fet res d’això. Llavors no haurien de poder multar si no han fet la part que els toca, no?”.