Isabel Olesti i Carme Casas en la presentació del llibre

El Centre Cultural va ser escenari, el 21 d’octubre, de la presentació per part de la secció local d’ICV del llibre Nou dones i una guerra. Les dones del 36, d’Isabel Olesti. Aquest llibre recull el testimoni de les dones que formen part del col·lectiu Dones del 36, associació dedicada a divulgar la memòria de la Guerra Civil. En paraules de l’autora del llibre, les membres del col·lectiu Dones del 36 no s’han mostrat partidàries “de la venjança, sinó de la justícia”. Tal i com creu la mateixa Isabel Olesti, a l’Estat espanyol avui en dia la Guerra Civil encara no es tracta degudament i cal que apareguin llibres com el que presentava. Olesti va destacar el paper que van jugar les dones durant la guerra i també després a la postguerra, ja que van ser claus en les tasques de rereguarda del front. “Moltes d’elles també van tenir càrrecs polítics” durant el conflicte, va dir Olesti. També va ressaltar que “actualment hi ha molt interès per les vivències d’aquesta època, ja que naturalment s’acaben”. Com que el llibre explica les vivències en camps de concentració i en presons de les entrevistades, l’autora va donar èmfasi al fet que els nens de les presoneres republicanes eren separats de les seves mares als quatre anys i donats en adopció a famílies afins al règim franquista. També va explicar amb tot detall la dura experiència que suposava tenir la menstruació en un dels camps de concentració nazis, “feien compreses de pasta de paper que prèviament els soldats africans que les custodiaven havien utilitzat per defecar”.

El testimoni de Carme Casas

Després de les seves explicacions, va presentar Carme Casas, que en l’esclat de la guerra tenia 15 anys i ja militava a les JSUC (joventuts del partit comunista PSUC). Tal i com s’explica al llibre, amb el triomf franquista Carme Casas va marxar cap a la frontera juntament amb d’altres joves del partit, i fins arribar a França no es va reunir amb la seva família. Tant durant els anys d’exili com en el seu retorn a Espanya sempre va participar en la clandestinitat i per això va ser detinguda i empresonada a Saragossa, on va ser torturada. Carme Casas va afirmar que la “nostra història té un gran buit; ni als instituts, ni els historiadors arriben a estudiar més enllà de la dècada de 1920”. Va assegurar que actualment encara se’ns presenta la República com un “fet maligne” i que curiosament “les mateixes provocacions i atacs que fan avui en dia el PP o la COPE són les que feien l’Església, els militars i la Banca contra la República”. Casas creu que amb la Transició es va fer un pacte de silenci del que havia passat durant la guerra i la dictadura, cosa que segons ella es podria haver solucionat en els tretze anys de govern del PSOE. També va destacar que amb la República les dones per primera vegada van “deixar de ser considerades com a coses i van començar a ser considerades com a persones”, fent referència a l’accés a l’educació, al dret a vot i a serveis públics com la sanitat. Carme Casas va fer un positiu balanç de la feina de divulgació que han fet les Dones del 36, que per motius de salut actualment es troben a punt de donar per finalitzada la seva tasca. Per acabar, Carme Casas va donar un missatge d’esperança: “les dones com a portadores de vida hem de donar un impuls als moviments en contra de la guerra i en defensa dels drets humans, la guerra només significa destrucció i mort”.