FLOTA PESQUERA
pere miquel rebull:
antiga: vaixell fabricat a alacant, gener del 1976. 23 metres de fusta, 80 tones, 6 metres de màniga. aquesta barca va ser una barca que va sortir molt bona, però clar, s'ha de progressar i s'ha de renovar.
nova: té el mateix tonelatge, l'únic que és 2 metres més llarga i és molt més segura i amb tota la tecnologia del moment. actualment és la barca més gran al port de cambrils
està dotada de tota la normativa nova que hi ha, amb tot l'espai de seguretat, pel treballador. és molt diferent a l'altra. l'altra va ser una barca construïda als anys 70. amb aquesta la gent treballa molt més segura.
som cinc treballadors.
esfonsament: primer vam treure l'eix i l'hèlice a dique seco, i després la vam arrossegar fins davant de la llosa, a 25 metres de profunditat. la barca la vam foradar com un formatge de gruier per a que no agafés aire, i vam carregar 14 tones de sorra. vam pujar, i teníem unes finestres postisses dins(uns forats) vam trencar els forats i va estar uns 20 minuts, i com no va agafar aire va anar baixant plana plana. estic segur que la trobaran totalment horitzontal al fons marí. 5 gener al matí.
arrossegament: unes 26 barques, potser en un parell d'anys quedarem unes 24, però és el poble que ha desaparegut menys gent. avui dia s'han donat ajudes pel desguàs, i hi ha hagut molta gent que s'ha desfet. avui dia la feina de la mar, pràcticament no és rentable, i els que hi anem sobretot és perquè ens agrada.
degut a la crisi del gasoil que vam passar l'any, que va ser terrible,enguany també la tenim amb el preu, l'economia està molt malament, la gent no compra peix i estem venent el peix a preus com els anys 80, pràcticament. hi ha unes ajudes pel desguàs, la gent s'aferra al desguàs, i la renovació pràcticament ja s'ha acabat, perquè tot val molts diners i la rentabilitat no és... però hi ha casos i casos, mon germà i jo hem pensat en continuar, som la cinquena generació, no crec que hi hagi la sisena, però si ens queden 20 anys de treball hem d'anar segurs a la mar, i el que no podem fer és anar a pescar i a l'hivern patir molt. vam tenir un parell d'ensurts molt forts, i ens vam espantar. vam dir o ho fem ara...
en aquesta estem tots tapats i quan plou treballem sota aixopluc... unes condicions molt millors.
és una inversió important, però hi ha molt de coratge, moltes ganes de treballar i si la salut ens respecta tirarem endavant.
barca feta a benicarló (castelló)
sector: el sector està una mica ruïn, perquè hi ha unes normes comunitàries molt desfassades. s'està patint molt per la globalització, que vol dir portar peix extracomunitari al mercat. resulta que fins ara, la nostra exministra de medi ambient, espinosa, era la directora del cruster, que era una societat d'importadors de peix, d'argentina, de tailàndia, de madagascar, de tot arreu del món. és un doble interès: que lo nostre no es valora perquè hi ha una sobreabundància de peix de països (que exporten molts d'ells sense aranzels) i clar, el peix fa mal al peix. la mestressa de casa comprarà el més barat. no sé on arribarem, però si no valorem més lo de casa estem perduts. hem de passar pels etiquetatges i la informació al consumidor d'on és el peix.
antiga: vaixell fabricat a alacant, gener del 1976. 23 metres de fusta, 80 tones, 6 metres de màniga. aquesta barca va ser una barca que va sortir molt bona, però clar, s'ha de progressar i s'ha de renovar.
nova: té el mateix tonelatge, l'únic que és 2 metres més llarga i és molt més segura i amb tota la tecnologia del moment. actualment és la barca més gran al port de cambrils
està dotada de tota la normativa nova que hi ha, amb tot l'espai de seguretat, pel treballador. és molt diferent a l'altra. l'altra va ser una barca construïda als anys 70. amb aquesta la gent treballa molt més segura.
som cinc treballadors.
esfonsament: primer vam treure l'eix i l'hèlice a dique seco, i després la vam arrossegar fins davant de la llosa, a 25 metres de profunditat. la barca la vam foradar com un formatge de gruier per a que no agafés aire, i vam carregar 14 tones de sorra. vam pujar, i teníem unes finestres postisses dins(uns forats) vam trencar els forats i va estar uns 20 minuts, i com no va agafar aire va anar baixant plana plana. estic segur que la trobaran totalment horitzontal al fons marí. 5 gener al matí.
arrossegament: unes 26 barques, potser en un parell d'anys quedarem unes 24, però és el poble que ha desaparegut menys gent. avui dia s'han donat ajudes pel desguàs, i hi ha hagut molta gent que s'ha desfet. avui dia la feina de la mar, pràcticament no és rentable, i els que hi anem sobretot és perquè ens agrada.
degut a la crisi del gasoil que vam passar l'any, que va ser terrible,enguany també la tenim amb el preu, l'economia està molt malament, la gent no compra peix i estem venent el peix a preus com els anys 80, pràcticament. hi ha unes ajudes pel desguàs, la gent s'aferra al desguàs, i la renovació pràcticament ja s'ha acabat, perquè tot val molts diners i la rentabilitat no és... però hi ha casos i casos, mon germà i jo hem pensat en continuar, som la cinquena generació, no crec que hi hagi la sisena, però si ens queden 20 anys de treball hem d'anar segurs a la mar, i el que no podem fer és anar a pescar i a l'hivern patir molt. vam tenir un parell d'ensurts molt forts, i ens vam espantar. vam dir o ho fem ara...
en aquesta estem tots tapats i quan plou treballem sota aixopluc... unes condicions molt millors.
és una inversió important, però hi ha molt de coratge, moltes ganes de treballar i si la salut ens respecta tirarem endavant.
barca feta a benicarló (castelló)
sector: el sector està una mica ruïn, perquè hi ha unes normes comunitàries molt desfassades. s'està patint molt per la globalització, que vol dir portar peix extracomunitari al mercat. resulta que fins ara, la nostra exministra de medi ambient, espinosa, era la directora del cruster, que era una societat d'importadors de peix, d'argentina, de tailàndia, de madagascar, de tot arreu del món. és un doble interès: que lo nostre no es valora perquè hi ha una sobreabundància de peix de països (que exporten molts d'ells sense aranzels) i clar, el peix fa mal al peix. la mestressa de casa comprarà el més barat. no sé on arribarem, però si no valorem més lo de casa estem perduts. hem de passar pels etiquetatges i la informació al consumidor d'on és el peix.