Les relacions entre la policia i els mitjans de comunicació, a debat
 |
 |
| A dalt, i d'esquerra a dreta: Jordi Vilasaló, Ignasi Soler i Joan Berguedà durant la xerrada. A sota, el públic assistent |
A primera hora del matí, va fer-se la inauguració oficial de la jornada a càrrec de l'alcalde de Cambrils Robert Benaiges, la regidora de Protecció Ciutadana i Mobilitat de l'Ajuntament de Cambrils Laura Forcadell i el Cap de la Policia Local de Cambrils Joan Berguedà. Tot seguit, va iniciar-se la primera xerrada-col·loqui amb el cap de l'Oficina de Comunicació i Premsa de la Guàrdia Urbana de Barcelona Jordi Vilasaló, que va donar les principals pautes d'intercanvi d'informació entre els serveis policials i els mitjans de comunicació.
Tant policies com periodistes fan un "servei públic"
Després de la pausa de mig matí, va ser el torn del president del Col·legi de Periodistes de Tarragona Ignasi Soler. Durant la seva intervenció, Ignasi Soler va destacar que tant els policies com els periodistes realitzen una tasca de "servei públic".
En el cas dels policies és un servei públic que "ha de garantir l'ordre i l'autoritat, i per tant, és fonamental la seva preparació i formació per afrontar situacions extremes", mentre que els periodistes també ofereixen un servei públic. De fet, segons Soler, "els periodistes tenen responsabilitats socials molt grans, ja que són ells els qui decideixen coses molt importants. Els corrents socials passen pels mitjans de comunicació, tot i que això no vol dir que siguin manipuladors. Són un servei públic, i l'ordre de la societat depèn aquestes informacions". Per posar un exemple, dins de l'àmbit de l'oci que una pel·lícula de cinema tingui més o menys èxit depèn en part pels mitjans d'informació: que en fan publicitat, que en parlen, que parlen dels premis que n'obté, que diuen quanta gent l'ha vist... I això influeix en gran mesura a la gran massa social.
Ignasi Soler també va repassar el codi deontològic dels periodistes, però també va posar de manifest que "tot això no funciona de manera ideal, perquè és un servei públic molt important, però que no està regulat i que està privatitzat. Funcionem per les lleis del mercat i per les audiències, que a la vegada són les que donen més vendes i més publicitat. Tant els mitjans públics com els mitjans privats estan sotmesos a la pressió del mercat i de l'audiència". Soler va adreçar-se als assistents policies i va insistir en que "a vegades és difícil informar bé. Heu d'entendre les circumstàncies de treball dels periodistes, que viuen sota pressió".
Com veuen els periodistes als policies i com veuen els policies als periodistes
Durant la seva xerrada, Ignasi Soler també va descriure la visió que tenen els periodistes respecte els policies, i al revés. Segons va dir, els periodistes veuen als policies com: "una força de l'ordre; com un individu que és objecte de ser notícia, i com una font d'informació molt important". Per altra banda, els policies veuen els periodistes com: "un ciutadà; com un professional que fa un servei públic i que té un criteri i una intervenció i com algú que pot ajudar i col·laborar amb la tasca que fa la policia, però que no té cap obligació a fer-ho. Per tant, al periodista li interessa la policia "com a font informativa importantíssima", mentre que el policia "necessita que els periodistes expliquin bé la seva tasca". De tot plegat i d'aquests intercanvis d'informació, segons Soler "sempre es generen conflictes d'opinió, contraopinió, interessos, desinformació... La tasca del periodista no és fàcil, però és molt important. Per fatal que ho fem, ningú pot prescindir del que fem".
A la part final de la xerrada, es va obrir un torn de preguntes en les què es van tractar temes com: la presa d'imatges al carrer per part dels periodistes en les què ningú pot evitar que es prenguin imatges al carrer, excepte un jutge; com actuar davant d'un cordó policial i quina ha de ser la relació entre premsa i policia; com s'han de tractar determinades imatges i d'altres qüestions relacionades amb les rutines professionals dels policies i dels periodistes, i la seva convivència en el quefer diari.