Míriam Franch amb la revista Clara on apareix la seva foto en portada

Míriam Franch és la noia, la model, que apareix a la foto de portada de l’edició de juny de la revista Clara. No s’ho esperava, però es mostra molt contenta i “la meva mare s’ha passejat per tot Cambrils ensenyant-la”. Amigues i coneguts, sobretot quan no sabien que sortiria a la portada, a tots els ha fet molta il·lusió reconèixer-la. Fer la portada no va ser fàcil, “em van fer potser una cinquantena o més de fotos per cadascun dels biquinis que em vaig posar, i al final van escollir aquest de color malva”. Una conseqüència inesperada d’aquest treball és que la seva foto també ha aparegut als espots televisius i als cartells de quioscos i parades d’autobusos que promocionen l’edició de la revista. En aquests, apareix una noia que duu la revista a la mà i “la que surt a la foto sóc jo”. La Míriam agraeix que ningú pel carrer l’hagi reconegut perquè diu ser molt tímida.

A part de la portada, la Míriam també apareix en un reportatge interior de la mateixa edició de la revista; encara que fossin dos treballs per a la mateixa edició es van fer en dies separats. El reportatge interior fa referència al canvi de look a partir dels pentinats de tres actrius de cinema. Per això es van escollir tres models, “una estrangera, una d’aquí i jo mateixa”, per fer-los un pentinat similar al de les actrius que els suposés un canvi d’imatge. Diuen que hi ha problemes quan treballen un grup de models juntes, però “potser és que jo he tingut la sort que totes amb les que he treballat han estat molt simpàtiques, m’hi he portat molt bé i no he tingut mai problemes”. Van començar per fer-los una foto de carrer en què apareixien sense maquillar “i fins i tot amb algunes taques a la cara perquè es notés més el canvi”. Després les van pentinar i maquillar, tasca que a la Míriam li agrada que li facin perquè, tot i reconèixer que a ella no li surt gaire bé, “són ells els qui realment en saben”. Llavors els van fer una sessió de fotografia amb la nova imatge. Per fer aquest treball a la Míriam li van tallar el cabell, “però a mi no em sap greu perquè m’agrada que constantment em canviïn el pentinat”.

Aquesta és la primera vegada que la model cambrilenca surt a la portada d’una revista, però amb anterioritat ja havia aparegut a l’interior d’altres. Va ser a través de la seva agència de models, Group de Barcelona, com va entrar en contacte amb la revista Clara. En aquella ocasió va participar en una editorial sobre productes cosmètics per a la cara, “encara que per a la foto només et posaven unes gotetes sobre la pell”. A partir d’aquí, la mateixa noia que l’havia escollit per aquest primer treball va proposar-li fer una prova per la portada. De totes les aspirants, van seleccionar-ne dues i al final es van decantar per ella. Això no la lliga a la revista ja que “si ja has sortit a la portada no els interessa que repeteixis, perquè el que volen és anar canviant d’imatge; però si mai els interessa trobar-me sempre podran contactar amb mi a través de l’agència”. Malgrat això, sortir a la portada li facilita establir nous contactes, per exemple amb els fotògrafs. Quan una model porta el seu book i hi veuen la foto d’una portada, s’hi fixen i la identifiquen, “això et dóna més nom i si llavors els agrades per fer una feina, va molt bé”.

El món de la moda

De totes les possibilitats que ofereix el món de la moda, el que més agrada a la Míriam és la fotografia “perquè d’aquesta manera la teva feina es veu reflectida en el book”. Una altra cosa que li fa molta il·lusió és fer anuncis per a la televisió, encara que de moment no n’ha fet cap perquè li costa. La passarel·la és una opció que no descarta, encara que no l’acaba de satisfer; “últimament tampoc volen que caminis ni que moguis els malucs, només caminar normal, ben rectes, i ja està. No et fan fer gaire cosa, arribar fins al final i tornar”. Aquest any va estar una setmana a Sevilla participant a les desfilades d’Acqua Sevilla, en què també hi va assistir la top model Laura Sànchez.

Per aconseguir un treball les models assisteixen a molts càstings, als quals els envien les seves agències. Encara que no les agafin per fer aquella feina en concret, no és mai un temps perdut assistir-hi, és una altra manera de promocionar-se i establir contactes. En els càstings mai saben amb qui poden coincidir, gent a qui els puguin interessar per fer altres feines; mai saben qui pot veure l’enregistrament del càsting i això els pot obrir camins. Fins i tot hi ha agències estrangeres que vénen a fer els seus propis càstings i s’enduen les models que més els agraden per treballar a l’estranger un mes o més, segons els vagi la feina. La Míriam diu que això és el que ara té més ganes de fer, viatjar i anar a l’estranger. Tot i això, també li agradaria anar a Madrid, on la seva agència hi té una seu, “perquè el mercat és molt diferent”. Recorda especialment el viatge d’una setmana que va fer a Pequín en un concurs en què cada noia era d’un país diferent, “va guanyar la d’Austràlia, però ens ho vam passar molt bé, vam fer molt de turisme i fins i tot vam visitar la Muralla Xinesa”.

La model cambrilenca fa quatre anys que es dedica al món de la moda, però aquest ha estat el primer que s’hi ha dedicat amb exclusivitat. Fins ara sempre havia combinat estudis i moda, “quan era petita sortia de classe i anava cap a Barcelona a fer càstings, llavors ho deixava i hi tornava de tant en tant, perquè és molt cansat”. Ara el que se li fa més pesat és anar i venir cada dia amb tren des de Barcelona. La Míriam va començar els estudis de Disseny d’Interiors, “que no té res a veure amb la moda”, i ara els ha deixat a mitges per provar com li va dedicant-se en exclusiva a la moda. Mentre pugui i li vagi sortint tot tan bé com ara, pensa continuar dedicant-se a la moda per guanyar uns diners. Té clar, però, que acabarà els estudis perquè la feina de model és molt irregular “és un món molt incert, no tens un sou fix a final de mes perquè la feina va a mesos, i, a més a més, la carrera de model no dura gaire”.