Les
quatre embarcacions participants en la primera trobada de Cambrils amb
les veles llatines hissades just en el moment de començar a navegar,
tot i el poc vent del dia
LArjau,
entitat local sorgida amb la intenció de recuperar, promocionar i
difondre lús de les embarcacions de pesca de vela llatina, va
aconseguir organitzar la seva primera trobada que estava patrocinada
per la Regidoria de Cultura i comptava amb col·laboració dentre
daltres del Patronat de Turisme. Tal i com els agrada dir als dos
patrons Jordi Piqué Costa i el Sisco Gil (membres de la junta de
lArjau) aquesta era la trobada zero, una mena de prova del que pot
començar a esdevindre quan sinclogui la cita de Cambrils en el
creixent calendari de trobades de vela llatina del litoral català.
Així, el passat diumenge 18 dagost i després duna sardinada que va
comptar amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors, els patrons
de les quatre embarcacions de vela llatina que participaven a la
trobada es van reunir per tal de decidir el recorregut que es faria
aquell dia, que malauradament es presentava amb poc vent. A més dels
tres bastiments cambrilencs el Sorral, el Josep i lAntonio, la
trobada va comptar amb la presència duna barca de lAmetlla de Mar, el
Mestraló. La sortida del port va tindre lloc cap a les dotze, i les
quatre barques van seguir una ruta que shavien marcat prèviament que
anava paral·lela a la costa fins a lalçada de la punta del Cavet,
aproximadament. Les barques dels avis Lesdeveniment
oferia una postal força curiosa del litoral cambrilenc i els nombrosos
banyistes que omplien a vessar la platja del Regueral van poder
contemplar com navegaven les tradicionals embarcacions amb les quals
havien feinejat generacions de pescadors. Jordi Piqué i Sisco Gil
remarquen que no es tractava de fer cap mena de competició i que
simplement shavia plantejat com una navegació no és una regata, es
tractava de disfrutar i alegrar la vista amb les barques que
sutilitzaven fa cinquanta anys. Aquest tipus de bastiment va ser
lutilitzat pels pescadors de Cambrils fins a la introducció del motor
a partir de la dècada dels 20. Si bé el nombre dembarcacions a vela
llatina va anar en clar retrocés, el seu ús sallarga fins als anys de
la postguerra per posteriorment desaparèixer definitivament. Actualment
són molt escasses aquest tipus de barques i a Cambrils no se nha
conservat cap. Les tres embarcacions de vela llatina locals són fruit
de readaptacions de bastiments moderns. Sisco Gil i Jordi Piqué
confessen que la seva afició per aquest tipus de barques els hi ve des
de ben punt van assistir a les primeres trobades de vela llatina de fa
uns deu anys a la Costa Brava (la primera va tindre lloc a Cadaqués el
1991). Per això des de lArjau valoren molt positivament que shagi
aconseguit poder celebrar un esdeveniment com aquest a Cambrils, a
lespera que lany vinent agafi més envergadura i es pugui comptar amb
un major nombre dembarcacions.
Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un
servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació
