Cultura

La ruta sobre el Cardenal Vidal i Barraquer recorre els indrets de la seva infantesa i de la seva trajectòria pastoral

Per Berta Ruiz

Habitació on va néixer el Cardenal Vidal i Barraquer

Dins de les activitats del cicle "Accions de pau en temps de guerra" –centrat en la figura del Cardenal Vidal i Barraquer– va tenir lloc durant tot el matí d'ahir diumenge, una ruta comentada pels diferents indrets de Cambrils relacionats amb la figura del Cardenal, des del seu naixement i infantesa a l'entorn de la casa familiar; la seva etapa de joventut; la seva activitat pastoral; la seva lluita abans i durant el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil, així com els seus darrers dies a l'exili.

La ruta va iniciar-se cap a les deu del matí, i durant tot el recorregut va anar de la mà d'Àngel Gasol, a càrrec de l'empresa Àrea SCP, juntament amb el director del Museu d'Història de Cambrils –Gerard Martí– i l'arxivera municipal, Montserrat Flores. El lloc de sortida va ser la plaça d'Espanya, on Àngel Gasol va fer una breu introducció sobre el treball diplomàtic i pastoral del cardenal abans, durant i després de la guerra. Gasol va recordar-lo com "un home d'església, sempre en favor de la unió entre l'església i la terra, i recordat pels seus actes en favor de la pau".

Entrada a la casa familiar

La primera aturada de la ruta va tenir lloc a un espai molt especial: la casa familiar de la família Vidal i Barraquer –situada al carrer del Cardenal Vidal i Barraquer– i oberta per primera vegada al públic. Abans d'iniciar la visita a les diferents estances de la casa familiar, Àngel Gasol va explicar algunes curiositats sobre aquesta casa pairal. Aquesta està situada en un punt estratègic: a prop del poder polític –ja que tenia la Casa de la Vila al costat mateix– i del poder eclesiàstic, ja que també té la parròquia de Santa Maria, just a tocar. Per tant, la casa pairal de la família estava situada en un carrer molt transitat i cèntric de la vila. Juntament amb la família Samà, els Vidal eren una de les famílies més influents i poderoses de Cambrils, de fet, tal i com va apuntar Gasol, "eren propietaris a Cambrils i administradors a Barcelona".

Els participants en la ruta van poder accedir ahir a la casa pairal de la família. Es va poder visitar la primera planta, ja que la casa familiar es troba en procés de remodelació, i encara no estan tots els espais condicionats. A la primera planta, es va poder entrar en l'habitació on el Cardenal Vidal i Barraquer va néixer, i on encara es conserven perfectament tots els mobles de l'època. També es va poder entrar a una altra estança i a una sala principal, amb tot perfectament conservat, tal i com estava aleshores.

Naixement, bateig i primers anys d'infantesa

Després de visitar la casa familiar es va entrar a la parròquia de Santa Maria,justament a l'espai on Francesc Vidal i Barraquer va ser batejat. A la sortida, Àngel Gasol també va repassar els anys d'infantesa de Vidal i Barraquer: un nen molt proper a la gent, que va ser educat amb unes profundes creences religioses, influït per la forta religiositat de la seva mare, Angelina Barraquer. L'any 1880, Francesc Vidal i Barraquer va ser enviat als jesuïtes de Manresa, amb 12 anys, un canvi traumàtic però a la vegada molt enriquidor pel jove Vidal. Durant aquells primers anys, manté un intercanvi de correspondència amb la seva mare, tot i que aquesta no va poder viure com el seu fill acabava aquesta etapa, ja que va morir un any després. Posteriorment, i aconsellat pel seu pare –Francesc Vidal– va estudiar una carrera civil: aquest va cursar dret a Barcelona.

Col·legi La Salle

La ruta va continuar a les instal·lacions del col·legi La Salle. Aquest complex educatiu, tal i com va recordar Àngel Gasol va ser impulsat i promogut per un tiet del Cardenal: en Benet Vidal i Gimbernat. Com a curiositat cal dir que la construcció de l'edifici de La Salle va costar 240.000 pessetes de l'època –sufragades per la família Vidal i Barraquer i dues famílies cambrilenques més– i va ser inaugurat el 17 de desembre de 1886. Per a l'educació de les nenes es va contactar amb la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat "les Vedruna" i per a l'educació dels nens es va contactar amb els Pares de la Sagrada Família. No obstant, aviat van sorgir alguns problemes de convivència, ja que ambdues congregacions compartien els espais, compartien els horts i l'ocupació de la capella de Sant Josep de l'edifici també era un problema.
A l'any 1895 hi queden les "Vedruna", i 5 anys després, al 1900 arriben els germans de La Salle, als quals se'ls hi cedeix el complex educatiu l'any 1902.

Ascensió meteòrica dins de la cúria eclesiàstica

A les portes de la capella de Sant Josep de La Salle, Àngel Gasol va fer un ràpid repàs de l'ascensió meteòrica de Vidal i Barraquer. Recordem que l'any 1893 va acabar dret i l'any 1895 entrava al seminari de Barcelona. La seva professionalitat i bona feina van fer que l'arquebisbe de Tarragona el cridés, i va ser ordenat presbiteri. La seva tasca i bon treball travessaven fronteres, fins arribar al Vaticà, on el Papa va nomenar-lo bisbe de Solsona. Aquest fet va suposar una gran festa a tot Cambrils i també a Solsona. Vidal i Barraquer va destacar pel seu contacte amb el poble i l'atenció als seus fidels.
Uns anys després, el 1919, el Papa Benet XV el proclama arquebisbe de Tarragona, un fet poc usual, ja que Vidal i Barraquer era nascut a Cambrils, i no era habitual que es fes càrrec de la seva pròpia arxidiòcesis.  Només 2 anys després, va ser nomenat Cardenal; un fet, que novament va omplir de festa el Cambrils de l'època.

Una lluita constant

Després, la comitiva va desplaçar-se fins a l'avinguda de Josep Vidal i Barraquer, el germà del Cardenal. En aquest punt, Àngel Gasol va repassar la constant lluita del Cardenal amb el dictador Primo de Rivera i també durant la II República.

Recordem, que Josep Vidal i Barraquer –germà del Cardenal– va ser el principal promotor de la construcció del Sindicat i de la Cooperativa Agrícola. L'actual espai que ocupa el passeig que porta el seu nom, era l'anomenat tancat dels Vidal, que anava des de l'actual N-340 fins a la via del tren.

Exili

Quan esclata el conflicte bèl·lic, el Cardenal decideix quedar-se al Palau arquebisbal de Tarragona, tot i el perill que això suposa per a la seva vida. Finalment, es veu obligat a escapar-se de matinada fins al monestir de Poblet. Uns dies després, el van portar –per ordres expresses fins a Barcelona–, des d'on marxa fins a Itàlia amb vaixell, on arriba l'1 d'agost de 1936.
Després de la guerra, i amb la victòria franquista el Cardenal Vidal i Barraquer no pot retornar a Espanya, tot i la seva voluntat de reconciliació.

Col·legi Vedruna

Seguint amb la mateixa línia que La Salle, el col·legi Vedruna també té una total vinculació amb Vidal i Barraquer. Recordem que l'any 1900 van arribar els germans de La Salle, i "les Vedruna" van haver d'abandonar l'edifici. Novament, Benet Vidal i Gimbernat és l'encarregat d'impulsar i promoure la construcció del nou complex educatiu, també en uns terrenys de la família, que també se cediran a la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat.

Plaça de l'Església

Finalment, la penúltima parada de la ruta va ser a la plaça de l'Església, on una figura del Cardenal presideix aquest emblemàtic espai. En aquest punt, ja a les acaballes de la vida de Vidal i Barraquer, Àngel Gasol va fer un repàs dels seus darrers dies. Aquest va passar els seus darrers dies a l'exili, cansat i patint per no poder tornar a la seva terra, a treballar amb els seus fidels. El 13 de setembre de 1943 va morir de manera silenciosa i plàcida a la seva cambra. Aquell dia, tots les campanes dels pobles de tot Tarragona van tocar a morts.
Les seves despulles no van poder retornar fins 35 anys després de la seva mort, l'any 1978. Aquest va ser enterrat, per voluntat expressa, a la capella de Sant Fructuós de la Catedral de Tarragona.

El darrer punt de la ruta va tenir lloc al Museu Agrícola, on es va servir un refrigeri pels assistents.

Imatge de grup amb tots els participants a la ruta, al costat de l'estàtua del Cardenal Vidal i Barraquer

Comenta aquest article