Alguns cambrilencs van anar a rebre el campió del món i van demanar-li que els signés autògrafs

L’Ajuntament de Cambrils va organitzar una recepció oficial al pilot cambrilenc el dia 11 d’octubre. El campió del món d’enduro va signar pòsters i samarretes als aficionats que es van reunir a la sala de plens de l’Ajuntament. L’alcalde –Robert Benaiges– va adreçar-li unes paraules en què va destacar la importància de la tasca que duu a terme: “els joves necessiten gent com l’Ivan, que els facin entendre que amb esforç i dedicació es pot assolir una fita”. L’alcalde va explicar que la recepció oficial era un acte de reconeixement i felicitació a l’Ivan per haver assolit el seu objectiu i alhora a tots els qui li han donat suport i han estat al seu costat al llarg dels anys, especialment la seva família. L’alcalde va lliurar una placa commemorativa al pilot, que també va rebre un ram de flors de la mà de Rosa M. López –regidora de Benestar Social, Polítiques d’Igualtat i Salut Pública–.

“No puc ni parlar”

Ivan Cervantes va fer una breu intervenció durant la recepció oficial: “estic molt nerviós i emocionat, no puc ni parlar. Vull expressar el meu agraïment en un dia que és molt important per mi i la meva família”. Tot i que el pilot hauria volgut quedar-se més temps a Cambrils, l’endemà viatjava cap a Itàlia on havia de disputar la darrera cursa del mundial: “de fet avui havia de ser a Madrid en una reunió amb un patrocinador important –Telefònica Movistar– i he decidit ajornar-ho tot fins que torni d’Itàlia”.

Número 1

Després de l’acte oficial, Cervantes va atendre els nombrosos mitjans de comunicació que van ser presents a la recepció. “Em diuen que he fet història, però m’ha costat molts sacrificis i treball. Arribar a ser el número 1 del mundial és molt dur, perquè tots els que competeixen tenen el mateix objectiu”, declarava Cervantes.

Fa dos anys Cervantes va ser el subcampió del món de la seva especialitat, però la temporada passada es va classificar en el tercer lloc: “com havia estat subcampió, vaig estar molt pressionat per aconseguir el mundial, però vaig tenir moltes caigudes i lesions. Enguany he sortit a divertir-me, a passar-m’ho bé sobre la moto i no he tingut cap tipus de pressió de l’equip ni de gent del meu entorn”.

Segons el pilot, la clau de l’èxit d’aquesta temporada ha estat marxar durant l’hivern a Itàlia amb tot l’equip per entrenar i preparar la moto. Malgrat això, Cervantes té clar què ha estat fonamental per ser el número 1: “la meva família; sense ells no hauria arribat aquí. Especialment el meu pare, que des de molt petit m’ha portat a tot arreu, ha viscut les meves lesions, les caigudes, els canvis de marca…”.

La darrera cursa

El dia de la recepció oficial a l’Ajuntament, encara s’havia de disputar la darrera cursa del mundial, els dies 15 i 16 d’octubre a Bergamo (Itàlia). El dia 11 Cervantes explicava que l’objectiu d’aquesta darrrera cursa era ajudar el seu company d’equip: “però jo també vull sortir amb una moto de 125 cc de dos temps, vull divertir-me, però també tinc la intenció de guanyar amb una 125 cc”.