Mn. Ramon Blas, nou rector de la parròquia de Sant Pere

Des de la mort de Mn. Joan Grifoll, el mes de gener d’enguany, la parròquia de Sant Pere Apòstol de Cambrils s’havia quedat sense rector. En aquell moment l’arquebisbe de Tarragona va nomenar administrador de la parròquia el rector de Riudoms, Mn. Ramon Blas Batet. Va ser finalment el 24 de juliol quan Mn. Ramon va ser nomenat nou rector de Sant Pere Apòstol. Des del 4 d’octubre s’ha instal·lat definitivament a Cambrils i ha deixat la parròquia de Riudoms.

Mn. Ramon feia set anys que era el rector de Riudoms, temps durant el qual ha fet moltes amistats, “hi havia gent que em demanava que no marxés”, i no pot evitar sentir un cert desarrelament. Malgrat això opina que “al cap d’uns anys, humanament s’ha arribat al límit i és convenient fer un canvi. És un fet habitual que un rector sigui canviat de parròquia”. De moment ha estat nomenat rector de la parròquia cambrilenca per un període de sis anys, “però es poden prorrogar o abreujar, segons digui l’arquebisbe”. De moment encara no coneix gaire Cambrils, però espera ben aviat establir lligams amb la ciutat i els seus habitants.

El nou rector desitja dur a terme, com més aviat millor, diverses iniciatives, entre elles la creació d’un consell parroquial. Aquest estarà presidit per ell mateix, que és el responsable davant de l’arquebisbe, i en formaran part diversos representants de les entitats vinculades a la parròquia com són Càrites, el grup de teatre La Teca, l’Agrupament Escolta Gent de Mar, les dones de la neteja, les catequistes, el Cor Polifònic de Sant Pere o d’altres persones que no estiguin vinculades directament a cap grup específic. La intenció és crear un ens d’intercanvi d’opinions on es prenguin iniciatives i decisions sobre tot allò que afecta la parròquia. A més, també espera condicionar les aules de catequesi de la vella abadia i del primer pis de la nova abadia per tal que es pugui dur a terme en unes instal·lacions adequades.

Dos projectes engegats per l'anterior rector

Mn. Joan va deixar dos projectes engegats abans de traspassar. Mn. Ramon té ben clar que els diners recaptats pels fidels a la parròquia s’han de destinar a la parròquia. “Els diners que es donen a la parròquia s’han de destinar a la finalitat per a la qual es donen, això no es pot trair, això no es pot canviar. No es pot portar, per exemple, a Tarragona per finalitats diocesanes, no pot ser”. Un dels projectes de Mn. Joan, músic reconegut, era el manteniment i les reparacions de l’orgue de l’església. És per això que la parròquia compta amb uns estalvis destinats únicament a aquest fi. L’altre gran projecte de Mn. Joan era la construcció d’un campanar per a l’església. Mn. Ramon desconeix si ja existeix un projecte per al campanar. Quan es decideixi dur-lo a terme “haurà de ser un reflex del temps en què es fa, però s’haurà d’adequar amb el conjunt. Per fer una obra així també es necessita l’aprovació del bisbat, allà hi ha un conjunt d’experts que vetllen perquè no es facin disbarats”.

Mn. Ramon és actualment l’arxiprest del Baix Camp i el rector de Sant Pere Apòstol de Cambrils. La seva tasca com a arxiprest consisteix a convocar reunions periòdiques de capellans, anunciar la mort d’algun d’ells i vetllar per la seva salut. Mn. Ramon també forma part de la comissió del Secretariat de Música, del qual també formava part Mn. Joan i on s’havien trobat. Abans de venir a Cambrils ha estat, “justament set anys i set dies”, el rector de Riudoms. Anteriorment havia estat cinc anys a Sant Joan de Valls com a vicari i a les parròquies de Barberà de la Conca, Piera, Ollers, Santa Coloma de Queralt i set anys més a Vimbodí. Mn. Ramon també va estar a l’actual República Democràtica del Congo, l’antic Zaire. Mentre que es pot diferenciar la tasca d’un vicari, “que és un col·laborador”, de la d’un rector, “que és el responsable de les decisions que es prenguin”, la seva feina és clara. “La meva feina és el pastoratge espiritual, la meta és evangelitzar i ajudar a créixer en la vida cristiana dels fidels”. Mn. Ramon desitja fer a Cambrils allò que estigui a les seves mans per satisfer, en la mesura possible, les necessitats espirituals, la qual cosa també dependrà de la predisposició i de la col·laboració amb què pugui comptar.