El jaciment arqueològic de la Llosa serà objecte d'un estudi geofísic per conèixer el subsòl del seu entorn
 | |
| D'esquerra a dreta: Gerard Martí, Robert Benaiges, Joan Recasens i Josep M. Macias |
La posada en marxa d'aquest estudi es va fer pública el passat divendres, i va comptar amb la presència de l'alcalde de Cambrils Robert Benaiges, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Cambrils Joan Recasens, el director del Museu d'Història de Cambrils i coordinador del Pla director de la vil·la romana de la Llosa Gerard Martí i Josep M. Macias, coordinador del Pla director de la vil·la romana de la Llosa i investigador de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC)
Treballant en el Pla director de la vil·la romana de la Llosa
Recordem que l'any 2007, es va signar un conveni marc entre l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i l'Ajuntament de Cambrils, per portar a terme actuacions encaminades a la investigació, divulgació i promoció en el camp de l'arqueologia clàssica. Això va motivar la redacció d'un annex al conveni per tal de continuar amb la valorització d'aquest jaciment, a través de la confecció del Pla Director de la vil·la romana de la Llosa. Actualment s'està treballant en el pla, que s'ha de presentar el primer trimestre de 2009.
Una tècnica molt novedosa
Els estudis i els plantejaments inicials per a la redacció definitiva del Pla director van posar de manifest la necessitat de portar a terme una campanya de prospecció geofísica en algunes de les zones limítrofs a la part excavada de la vil·la romana de la Llosa. Segons va explicar el regidor de Cultura Joan Recasens, en aquest estudi s'utilitzarà una tècnica molt novedosa i no destructiva, "per tal de fer una radiografia del subsòl, mitjançant ones electromagnètiques".
Sobre aquest tipus de tècnica, Josep M. Macias va explicar alguns detalls d'aquest estudi que es durà a terme durant la primera quinzena del proper mes d'octubre. Segons Macias, dins de la confecció del Pla Director de la vil·la romana de la Llosa, "s'ha d'abordar com integrar el jaciment dins del seu entorn natural, i per altra banda, quin tipus de polítiques de difusió i activitats pedagògiques es poden dur a terme. El Pla Director ens obliga a fer una sèrie de reflexions de tipus urbanístic i de quina manera podem urbanitzar el jaciment amb interessos pedagògics. Hem de definir la museització d'aquest espai, així com en quines zones podem edificar certes aules de recepció, punts de difusió, aules d'activitats pedagògiques i d'informació. Tenim la necessitat de conèixer la potencialitat arqueològica de la l'àrea que hi ha al voltant de la zona protegida i els seus límits naturals d'aquest espai, com el barranc o la zona verda del costat".
Conèixer el subsòl de la vil·la romana i el seu entorn
Josep M. Macias va explicar que la tècnica de la prospecció geofísica és la més equilibrada, ja que no és agressiva amb el subsòl i permet obtenir una idea aproximada de la densitat de materials que hi ha en el subsòl. De fet, s'utilitza una mena de carretó que va emetent ones electromagnètiques que detecten les diferents capes, objectes i materials que hi han sota terra, sense haver d'excavar ni fer forats, segons va apuntar el director del Museu d'Història, Gerard Martí. Segons va comentar Martí, aquest estudi permetrà per un costat, "conèixer què hi ha en el subsòl de la vil·la romana de la Llosa per saber cap a on han d'anar les excavacions que s'hi estan fent, i també conèixer cap a on ha d'anar el Pla Director"
Aquests treballs els portaran a terme personal de la facultat de geologia de la Universitat de Barcelona, encapçalats pel catedràtic en prospecció geofísica Albert Cases i l'empresa especialitzada en aquest tema SOT-Prospeccions Geofísiques, que és una de les empreses capdavanteres de Catalunya. A més es comptarà amb la direcció científica de l'ICAC.