El líder del poble mapuche xilè, Alihuen Antileo, visita Cambrils i aborda la situació actual d'aquesta comunitat indígena
 | |
| A l'esquerra, el president de la Unión Latinoamericana Catalana de Cultura Carlos Avilés i a la dreta, Alihuen Antileo de la coordinadora de mapuches de Xile |
Juntament amb Alihuen Antileo, també hi va ser present en aquest acte, el regidor de Cooperació i Solidaritat Oliver Klein i el president de l'ONG Unión Latinoamericana Catalana de Cultura Carlos Avilés.
El poble mapuche representa un 10% de la població de Xile
Moments abans d'iniciar la seva intervenció, Alihuen Antileo atenia als mitjans de comunicació i feia un breu repàs de la situació actual de la comunitat mapuche, que sense cap mena de reconeixement ni dret de l'estat de Xile.
El poble mapuche és un poble originari que habita a Xile i a una part de l'Argentina. A l'estat xilè representen un 10% de la població del país, és a dir, 1.500.000 persones. Alihuen Antileo va explicar que tot i les darreres fites i objectius aconseguits en els darrers anys pel seu poble, "encara perdura un profund estancament vers el no reconeixement d'aquest poble originari i sobretot pel no reconeixement dels seus drets col·lectius com a poble". Segons explicava ahir el líder mapuche, a Xile no hi ha cap mena de reconeixement legal ni constitucional respecte a l'existència del poble mapuche, "a pesar de ser un dels pobles que tenim una existència bastant anterior als estats llatinoamericans. D'aquí a dos anys, Xile complirà 200 anys d'existència, i nosaltres tenim uns 7.000 o 8.000 anys d'existència en el nostre territori, tot i que no som reconeguts". Per Alihuen Antileo, "hi ha una situació de conflicte i d'opressió de l'estat xilè, i de denegació de la nostra existència i dels nostres drets".
Pèrdua de la llengua mapuche i no reconeixement del seus drets per part de l'estat xilè
Alihuen Antileo també comentava ahir que, aquesta visita a Espanya i les seves converses amb la Unión Latinoamericana Catalana de Cultura, també els hi permet conèixer els avenços "respecte a la identitat de països com Catalunya, el País Basc o Galícia. Tenim molt per conèixer i aprendre, perquè aquí el que es veu és aquest reconeixement a una identitat cultural que no representa un perill per a ningú, al contrari, sinó que és una riquesa d'aquest país de tenir una varietat de cultures i idiomes".
Aquesta manca de reconeixement del poble mapuche, suposa actualment una pèrdua constant dels seus trets culturals més característics. De fet, una de les grans preocupacions actuals de la Coordinadora de mapuches de Xile, és el procés de pèrdua de la llengua. Actualment, només un 10 o 15% dels mapuches parlen la llengua mapuche; un 75% no parla ni l'entén, i la resta de la població només l'entén. Segons Antileo, "no existeixen programes de l'estat de recolzament ni enfortiment de l'ensenyança en els nens. Per nosaltres és una preocupació important, perquè entenem que l'idioma i la llengua és part de la identitat cultural. A més tampoc no existeix una implementació de programes d'estudi de nivell bàsic i secundari respecte a la nostra història. Tenim una història diferent i entenem que és legítim que poguem ensenyar-la als nostres fills i al nostre poble i també és bo que el poble de Xile conegui la nostra història, perquè és part de la realitat, però no tenim aquest dret".