La banda desarticulada a Cambrils pels Mossos d'Esquadra a finals de març està acusada de robatoris a la demarcació de Lleida
 |
 |
| A dalt, imatge durant un dels registres als domicilis dels detinguts a Cambrils. A sota, el material trobat en diferents zones boscoses. |
Recordem que el passat 26 de març, i tal i com ja va informar Revista Cambrils Diari Digital, Cambrils va ser l'escenari de la detenció de quatre persones implicades amb aquest cas. Els quatre individus detinguts Bekim B. de 38 anys, Idriz S. de 32 anys, Valton J. de 36 anys i Danilo DG de 54 anys, tots ells de nacionalitat kosovar, excepte l'últim, que presentava documentació italiana que s'està analitzant per saber si és autèntica- tenien la seva residència fixada a Cambrils, i podrien ser els responsables d'almenys 20 robatoris amb força a empreses i cooperatives de la demarcació de Lleida i també a la localitat de Fraga (Osca). Els fets que, de moments, se'ls imputen, s'haurien realitzat entre el passat 29 de novembre i el dia 6 de març d'enguany.
La investigació
L'Àrea Central d'Investigació de Crim organitzat de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra va iniciar la investigació a mitjans del mes de desembre passat, després que en diferents controls de trànsit i seguretat ciutadana dels Mossos s'identifiquessin els membres d'aquest grup a altes hores de la matinada en uns indrets i amb uns objectes que van fer sospitar que haurien pogut reprendre la seva activitat delictiva, ja que tres d'aquests individus ja tenien antecedents per robatoris amb força.
Els investigadors van obrir una investigació per esbrinar els moviments d'aquest grup de sospitosos, els quals podien ser els responsables d'un seguit de robatoris comesos a la zona de Lleida. Quan es van recopilar prou indicis per relacionar-los amb aquests robatoris i per imputar-los també el delicte d'associació il·lícita, es va muntar el dispositiu policial a Cambrils, en el què es va detenir a les quatre persones implicades.
En l'operatiu policial també es van realitzar les entrades i escorcolls als domicilis de tots quatre detinguts, amb l'autorització de qui ha dirigit la investigació en tot moment, el Jutjat d'Instrucció número 2 de Cervera, que també va decretar l'ingrés a la presó per a tota la banda. La investigació continua oberta i no es descarta que se'ls pugui relacionar amb més fets en d'altres zones.
Modus operandi
Durant la investigació també s'ha pogut conèixer el modus operandi de la banda. El grup feia tasques de vigilància prèvies durant el dia dels objectius que es fixaven i es desplaçaven sempre en dos vehicles diferents per facilitar la fugida en cas que fossin descoberts. D'aquests cotxes se n'han recuperat tres als domicilis dels detinguts.
També s'ha trobat roba vestien sempre amb colors foscos i amb sabatilles esportives, i els estris llanternes, walkie-talkies, i telèfons que llençaven després de cada assalt. Les eines i els guants que utilitzaven per cometre els robatoris, juntament amb alguns dels objectes sostrets s'han lliurat als seus propietaris originals. Tots aquests objectes s'havien amagat en zones boscoses, per evitar ser detectats, a sis comarques diferents: les Garrigues, el Baix Ebre, el Baix Camp, el Pla d'Urgell, la Conca de Barberà i l'Urgell.
El grup, un cop escollida l'empresa objectiu i establert el moment més adequat per assaltar-la, l'anul·laven el sistema d'alarma i hi accedien pel lloc més idoni, ja podia ser escalant un mur, fent un butró o forçant una porta, una finestra o qualsevol altra cosa. Un d'ells feia vigilància a l'exterior de les vies d'accés als polígons, i la resta, un cop a dins, buscaven la caixa forta i l'obrien ajudant-se amb un mall, tascons, destrals, barres de ferro, palanques o una serra radial. L'objectiu principal eren els diners en efectiu i petits aparells electrònics com telèfons, ordinadors, webcams i reproductors mp3. Al llarg de la investigació també s'han detectat diversos enviaments de diners a l'estranger per part dels membres de la banda per un total de més de 55.000 euros.
Cal destacar que aquest grup no es limitava només a actuar a les comarques lleidatanes, sinó que havia estat detectat també al País Valencià i l'Aragó.