Josep Salceda en el moment del parlament

La commemoració del Setge de Cambrils és un acte que cada any recorda els fets ocorreguts el 15 de desembre de 1640, enguany fa 363 anys, quan Cambrils es va rendir enfront les tropes castellanes de Felip IV comandades pel Marqués de Los Vélez. El convidat a fer el parlament d’aquest dia tan assenyalat va ser Josep Salceda, cronista local i membre fundador i actual president de Revista Cambrils.

L’acte va tenir lloc al portal del carrer Major, on de bon matí els Amics de la Sardana de Cambrils ja s’havien aplegat i hi havien ballat diverses sardanes. Pels volts de la una del migdia, la comitiva d’autoritats que s’havien concentrat a l’Escola Municipal de Música van arribar a la plaça. La majoria de regidors de l’actual govern es van aplegar per presidir l’acte. El primer a adreçar-se al públic assistent va ser Robert Benaiges, alcalde de Cambrils. Benaiges va manifestar que el motiu d’aquesta commemoració és el record d’una derrota. Tot seguit va presentar Josep Salceda, de la biografia del qual va fer un breu repàs. De Salceda va destacar la seva vinculació a Cambrils, la seva assistència a tots els actes i festes; “és un representant del que és fer ciutat”. També va esmentar la seva vinculació a diverses entitats cambrilenques, entre elles “Revista Cambrils, que enguany celebra 50 anys”.

Actuació de la Colla de Bastons

Després de les paraules de l’alcalde, Josep Salceda va fer el seu parlament. En acabar, tots dos van penjar dues corones de llorer al costat de la placa que recorda els fets a la muralla. A continuació, la Colla de Bastoners de Cambrils va interpretar diverses peces. El moment anecdòtic de la jornada va ser quan Mònica Matas, pubilla de Cambrils i redactora de Revista Cambrils, va participar en un ball de bastons amb el vestuari de pubilla. Després, la colla gegantera Tota l’Endenga va fer ballar el Marqués de Los Vélez entre els assistents. En acabar, la Coral Verge del Camí, dirigida per la seva directora, Núria Ortoneda, va interpretar algunes cançons. L’acte es va cloure amb el cant d’”Els Segadors”, que van corejar tots els assistents.

§ JOSEP SALCEDA: “Una majoria dretana a Madrid és una solemne dictadura, tan democràtica com vulgueu, ja que s’ha assolit amb vots, però al capdavall una dictadura”§

Josep Salceda va iniciar el seu parlament agraint a l’alcalde i a la regidora de Cultura, Neli Queral, que l’haguessin convidat. Va recordar també que el 1990, per motius d’urgència, ja va tenir l’honor de parlar en aquest acte. El seu parlament va començar amb un repàs històric dels fets ocorreguts, aportant diverses dades i detalls històrics procedents de diverses fonts. Segons Salceda, “el que commemorem no és la derrota d’un poble, sinó tot el contrari: l’esperit de rebel·lió”.

El desequilibri entre el potencial bèl·lic de les tropes castellanes i els pagesos “inexperts, mal vestits, mal armats, pèssimament equipats, indisciplinats” van propiciar la rendició de la vila de Cambrils, que, desenganyada, no va rebre l’ajut de les tropes franceses ni catalanes. En sortir els refugiats de dins la muralla es va produir un incident que va derivar en una batalla sagnant amb més de 800 morts. Diverses autoritats cambrilenques van ser jutjades, executades i penjades dels merlets de les torres revestits amb les insígnies dels seus càrrecs. Fets similars van ocórrer pels mateixos anys a Portugal, on la unió amb Espanya tan sols va durar 60 anys (1580-1640).

Més enllà del recordatori dels fets passats, Salceda va fer una anàlisi de les agressions actuals que Espanya fa a Catalunya. Va apuntar que dels 25 anys de democràcia ara és el pitjor moment que vivim i que “una majoria dretana a Madrid és una solemne dictadura, tan democràtica com vulgueu, ja que s’ha assolit amb vots, però al capdavall una dictadura”. Va remarcar també que “Catalunya està en el punt de mira del govern espanyol”, ens neguen la identitat com a nació i intenten privar-nos dels nostres drets, aspiracions, idiosincràsia i llengua. És a dir, “l’esperit d’anar contra Catalunya del 1640 porta una cua tan llarga que ha durat 350 anys i encara belluga amb força”. Salceda va acabar amb un “Visca Catalunya! Visca Cambrils!”.