Els judokes cambrilencs entre els judokes japonesos de la Kaho High School d’Izuka

El dia 17 de juliol l’expedició formada per cinc membres del Club Escola de Judo Cambrils i el mestre japonès Go Tsunoda, que té la seva residència a la ciutat de Lleida però que cada setmana imparteix seminaris a la nostra província, van partir cap al país del sol naixent. Concretament el viatge s’ha desenvolupat per l’illa més al sud de tot el país i la residència de l’equip ha estat a la ciutat d’Izuka, a 60 quilòmetres de la capital d’aquesta illa, més al sud, denominada Fukuoka.

L’objectiu del club en aquest viatge ha sigut conèixer de prop els sistemes d’entrenament del país fundador d’aquest esport de lluita i incrementar el nivell tècnic del club mitjançant la participació de l’equip en tots els entrenaments possibles de les diferents institucions que han visitat, com han sigut instituts d’ensenyament secundari, clubs infantils privats, universitats de nois i universitats de noies, i equips de judo de determinades empreses. L’equip del CE Judo Cambrils que ha viatjat al Japó ha estat format per Òscar Díaz, Miquel A. Díaz, Gerard Mallafré, Sisco M. i Saúl Gonzalvo.

L’arribada a terra nipona

El dia 18 de juliol, a les 10 del matí, l’avió va arribar a Fukuoka. Al sortir de l’aeroport, tot l’equip es va quedar sorprès de la calor que feia i de com la humitat ens penetrava a la pell. D’aquí ens vam traslladar a Izuka, més petita, on hem tingut la residència tot el mes. Quan vam arribar tot l’equip estava sorprès perquè res et recorda a res, tot és diferent i hi ha un contrast molt gran entre aquest país asiàtic i el que nosaltres coneixem a occident. Ens preguntàvem si érem els únics estrangers de tota l’illa, perquè no vam veure cap occidental fins passats uns quants dies.

La ciutat d’Izuka ha sigut el lloc on s’han desenvolupat més els nostres objectius, ja que ha estat el lloc on hem entrenat més vegades i on ens hem sentit més integrats (sobretot perquè en aquest institut vam passar 15 dies entrenant matí i tarda, completament integrats amb els estudiants). Concretament vam entrenar a Kaho High School, que és un institut d’ensenyament secundari, però amb una tradició històrica de més de 100 anys com a institut de judo. Cal dir que en aquest país és tradició que els nois i noies practiquin judo o kendo durant la seva vida d’estudiants als instituts. Després, quan passin a la universitat, ells mateixos decidiran si volen o no seguir practicant judo o kendo i si decideixen fer-ne intentaran accedir a les universitats més prestigioses i amb més tradició en la pràctica d’aquests esports.

Han sigut jornades d’entrenaments molt llargues i dures, normalment de 6 o 7 hores diàries, partides en dues jornades de matí i tarda, i tot això acompanyat d’una calor i una humitat de vegades insuportables. Cal dir que aquests nois, durant la seva època d’estudiants d’institut, és quan fan el major volum en hores d’entrenament, ja que entrenen de dilluns a diumenge durant tot l’any i només solen tenir dos o tres dies de vacances a l’any. Quan passin a la universitat, els que segueixin fent judo passaran a entrenar 3 o 4 hores diàries. I finalment quan acaben la universitat els que vulguin seguir competint tindran la possibilitat que moltes empreses els contractin per treballar, però amb la condició que s’entrenin durant part de la seva jornada laboral, ja que també hi ha campionats de judo d’empreses (d’electrònica, d’automoció, d’informàtica, etc.).

El “tour”

El nostre equip va estar entrenant durant les dues primeres setmanes a l’institut Kaho i a partir de la tercera setmana vam començar un tour per les diferents institucions amb què havíem contactat per mediació del professor Go Tsunoda. El dia 30 de juliol ens vam traslladar a la ciutat de Fukuoka per fer un entrenament durant tot el matí, amb els representants judokes d’una empresa d’electrònica denominada Kyushu Den Yoku. L’experiència va ser sorprenent, ja que no hi havia cap judoka que pesés menys de 100 quilos i la seva facilitat a l’hora d’executar les tècniques i de lluitar ens van deixar bocabadats.

El dia 2 d’agost vam viatjar a la ciutat d’Oita, invitats per un club privat de judo infantil, i en el qual vam fer tot l’entrenament amb els petits judokes japonesos d’edats entre els 4 i els 13 anys. D’aquests entrenaments vam agafar moltes idees i exercicis pedagògics per aplicar-los al nostre club. Resulta increïble el comportament i la correcció d’aquests petits judokes. Cal dir que la pressió social a la qual es veuen sotmesos els nens japonesos és molt gran, ja que el sistema educatiu japonès imposa que des dels 6 anys els nens hagin de preparar uns exigents exàmens per ser admesos en els col·legis més prestigiosos del país.

El dia 5 d’agost vam viatjar a la ciutat costanera de Beppu, a la universitat de noies on imparteix classes la campiona olímpica Hikari Himawari (Seül 1988). Vam tenir una rebuda molt cordial i tot l’equip de Cambrils vam gaudir de les demostracions de les tècniques de la campiona olímpica. Per finalitzar el tour vam tornar a viatjar a la ciutat d’Oita l’11 d’agost per entrenar a una universitat de nois, a la NBU (Nippon Bunri University). L’última setmana del viatge la vam passar fent els últims entrenaments a l’institut Kaho.

Cal dir que durant aquest mes al Japó hem estat compaginant les llargues sessions d’entrenament amb totes les visites turístiques que hem pogut fer, i això ens ha portat a visitar temples budistes i sintoistes, volcans, platges, muntanyes, els típics banys japonesos i a degustar tots els diferents àpats que hem pogut. La cultura i els costums d’aquest país són tan diferents als nostres que a vegades no aconseguíem trobar-nos enmig d’aquest context, però hem gaudit molt del nostre objectiu que era des del principi aprofitar al màxim les sessions de judo i aprendre el màxim possible per aplicar-ho en un futur al club. La gent ens han tractat molt bé i amb una gran cortesia, i hem gaudit de tots els aspectes culturals que ens ha ofert aquest país increïblement tan diferent al nostre. És per això que s’ha convertit en una experiència única.