One, two, three... Vincent Herring va donar l'ordre i el Joan Fort Trio va engegar màquines amb el seu jazz desenfadat i ple de ritme. La formació liderada pel guitarrista tarragoní que li dona nom és una referència nacional del gènere i així ho va demostrar al Teatre del Casal, on va actuar ahir, acompanyats pel llegendari saxofonista nord-americà.

El Joan Fort Trio feia parada a Cambrils just abans d'abandonar Catalunya rumb al nord d'Europa per presentar el seu darrer treball, l'àlbum titulat 'So far, so good' que, segons la crítica, serà un dels discs de l'any en el panorama jazz internacional. La seva gira continental l'ha portat pels millors escenaris i que hagin pogut passar-se per la 17a Mostra de Jazz i Blues de Cambrils és un luxe. "Sempre és més emotivament intens tocar a casa i veure cares conegudes entre el públic", manifestava Fort, que es va posar el pati de butaques a la butxaca des del primer moment.

L'enginy harmònic del guitarrista establert als Països Baixos va ser el fil conductor de l'espectacle, però va ser Herring qui va posar la màgia i el lideratge amb el seu saxo. El nord-americà és una llegenda viva del jazz afroamericà, un totem que ha tocat al costat d'alguns dels millors músics jazz dels darrers anys... i ara ho fa amb Fort i el seu trio. Realment, un segell de qualitat per la formació del tarragoní. Herring va demostrar el seu talent i experiència des dels primers minuts amb unes linies plenes de girs inesperats i una interpretació mordaç que, sovint, et deixava sense paraules. També va demostrar saber ser dolç en peces com Good morning, heartache, una balada que, segons va dir Joan Fort, és una de les preferides d'Herring.

El saxofonista i el guitarrista es van repartir el protagonsime a parts iguals -sempre amb l'ajuda inestimable i no menys important de Philip Lewin al contrabaix i David Puime a la bateria- i, alguns moments, fins i tot semblava que es passaven la melodia de l'un a l'altre com si es tractés d'un partit de tenis entre Nadal i Federer. Cada resposta estava a l'altura de la pregunta i els temes, tant propis com d'altres compositors, es van anar succeint amb aquella fugacitat només pròpia de les coses que fan gaudir de veritat.

El concert es va tancar amb The Chant, un tema molt tocat per Vincent Herring amb els grans del jazz. "Tocar-lo és el més a prop que podem estar d'ells", va apuntar Joan Fort. El cert és que la seva interpretació va ser de primeríssim nivell, va aixecar ovacions entre el públic, i va cloure magníficament un dels millors concerts de la mostra de jazz cambrilenca d'enguany.