El problema de l'habitatge va donar de sí al plenari del passat 25 d'abril. Ho va fer arrel un punt que era l'aprovació del conveni de col·laboració entre l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i l'Ajuntament de Cambrils en relació al programa de mediació per al lloguer social dels anys 2025, 2026 i 2027. La regidora d'Igualtat i Inclusió de l'Ajuntament, Gemma Balanyà, va ser l'encarregada de fer-ne cinc cèntims i aportar les dades del servei que s'ofereix des de l'Oficina Local d'Habitage. Segons va dir, aquest conveni suposa una aportació màxima de 120.000 euros a l'Ajuntament de Cambrils per aquests tres anys. Aquest 2025, es rebrà la part proporcional de 27.100 euros; els anys 2026 i 2027 es rebran 40.000 euros cada any i l'any 2028 s'acabarà la part restant corresponent a l'any 2025. "És un conveni que implica 40.000 euros anuals per a l'Ajuntament de Cambrils" va dir la regidora Balanyà.
Pel que fa a les dades de l'any 2024, la regidora va exposar que es van gestionar 150 habitatges de lloguer social amb privats; es van tramitar 185 sol·licituds de registre d'HPO (Habitatge de Protecció Oficial); es van tramitar 729 expedients d'ajuts de lloguer; es van tramitar 25 expedients d'ajuts especials d'urgència per a lloguer i pagament d'hipoteques; es van tramitar 806 cèdules d'habitabilitat amb un 73,5% d'inspeccions de l'habitatge i es van tramitar 83 expedients d'Ofideute.
Més d'un milió d'euros en ajuts rebuts l'any 2024 per a lloguer d'habitatges i hipoteques
La regidora d'Inclusió va afirmar que, "a part dels diners que ens aporta la Generalitat també s'ha de mirar l'impacte que impliquen determinades accions que es realizen des de l'Oficina Local d'Habitatge. Per exemple, tots els ajuts de lloguer que es tramiten des de l'oficina van suposar que els ciutadans i ciutadanes de Cambrils rebessin 1,1 milions d'euros per ajuts de lloguer i pagament d'hipoteques durant 2023. L'any 2024, aquests ajuts es van incrementar en 250.000 euros. Paral·lelament, un altre finançament que rebem és el conveni de l'oficina de rehabilitació. Des de 2022 fins al 2024 es va rebre gairebé 1 milió d'euros". Balanyà també va apuntar que el cost de l'Oficina Local d'Habitatge per a l'any 2025 és de 180.000 euros, però la Generalitat n'aporta gairebé 140.000. "Considerem que l'impacte que genera a posteriori justifica seguir amb l'aprovació dels convenis" va dir.
Jordi Barberà (En Comú Cambrils): "Qualsevol esforç en matèria d'habitatge és bo per Cambrils"
El punt va generar la intervenció dels diferents grups que van voler dir la seva en aquest tema. Per part dels Comuns, Jordi Barberà va donar suport al punt perquè "qualsevol esforç en matèria d'habitatge és bo per Cambrils" i va preguntar sobre quina serà la política del govern en matèria d'habitatge, quines mesures es prendran i com es promocionarà la construcció d'habitatge social.
Isabel Segarra (VOX): "La Generalitat es treu el mort del damunt en comptes d'oferir aquest servei"
Molt més bel·ligerant es va expressar la portaveu de VOX, Isabel Segarra, qui va criticar el paper de la Generalitat davant de la problemàtica de l'habitatge. Segons va dir, "en cap cas hauria de traslladar la gestió del lloguer social als ajuntaments. La Generalitat es treu el mort del damunt en comptes d'oferir aquest servei en pro d'una millor qualitat de vida. En el tema de la recaptació d'impostos sí té les seves pròpies oficines, els seus propis empleats i financen els costos com és el cas de l'Agència Tributària de Catalunya que recapta els 15 impostos que només paguem els catalans. Per recaptar impostos i asxifiar als ciutadans sí es fa càrrec de la gestió i dels serveis". Segarra va denunciar que, "la Generalitat tingui una estructura faraònica, però han de ser els ajuntaments els que han d'assumir els costos que no els hi corresponen. El servei també implica uns costos per a l'Ajuntament i això hauria de ser competència de la Generalitat. L'Ajuntament ha de posar les instal·lacions i a sobre ha de posar diners".
Enric Daza (Junts): "Si des del món local no s'apliquen solucions l'habitatge social no arribarà"
El portaveu de Junts, Enric Daza, va recordar que des de la seva entrada l'any 2019 com a regidor d'Urbanisme es van aprovar normatives que anaven en la direcció d'augmentar l'habitatge protegit però que, des d'aleshores, s'havien atornat zero llicències. "Després de 6 anys hem ofert el sòl a la Generalitat perquè s'impulsi aquest habitatge social, però crec que la conclusió és que hem d'aportar solucions a nivell local: construir habitatge social des de l'Ajuntament. La meva pregunta és si aquest govern continuarà amb aquesta iniciativa? Ho farà l'Ajuntament? Si des del món local no s'apliquen solucions l'habitatge social no arribarà. Aquestes ajudes són un nyap per tapar el problema. Els convido a buscar solucions en un tema tan preocupant" va dir el regidor juntaire.
Camí Mendoza (ERC): "Què farà el nou govern? Com s'aconseguirà nou habitatge per a les famílies més vulnerables?"
Per part d'ERC, Camí Mendoza també va mostrar el vot favorable del seu grup. La regidora va aplaudir la bona feina i els bons resultats de l'Oficina Local d'Habitatge, però va recordar que, "evidentment no és suficient. Què farà el nou govern? Com s'aconseguirà nou habitatge per a les famílies més vulnerables?" va preguntar.
Gemma Balanyà: "També estem en la fase de diagnosi del Pla Local d'Habitatge i en breu iniciarem el procés participatiu amb el què podrem tenir una visió clara"
En resposta a les diferents intervencions, la regidora Gemma Balanyà va afirmar que "el tema de l'habitatge és un problema estructural que afecta el municipi. Avui aprovem un conveni que va vinculat a un servei. Des dels departaments d'Urbanisme i d'Inclusió Social s'està treballant en una planificació de com abordar les polítiques d'habitatge al municipi. Per un costat s'han facilitat tres terrenys a la Generalitat per a la construcció d'habitatges de lloguer assequible, però també explorarem altres vies per poder-ho fer directament des de l'Ajuntament. Ho estem estudiant i una cosa no exclou l'altra. També estem en la fase de diagnosi del Pla Local d'Habitatge i en breu iniciarem el procés participatiu amb el què podrem tenir una visió clara. Evidentment sabem que hi ha manca d'habitatge però volem conèixer les particularitats del municipi com poden ser els pisos turístics, els preus, la demanda, les segones residències... Tot plegat ens acabarà donant més claredat. Paral·lelament s'haurà d'elaborar una proposta d'accions que serà el nostre full de ruta ordenar per intervenir en polítiques d'habitatge".
El punt va ser aprovat amb els vots favorables de tots els grups, excepte VOX que va votar en contra.
