Roberto González ha publicat el seu llibre “Quadern de Sindalah”, un poemari en català que s’inspira en el paisatge del desert del Sinaí, lloc que, en l’actualitat, n’és la seva residència. Aquest nou poemari és un llibre ple de poesia en vers lliure i vers blanc, de caràcter místic i espiritual amb moltes referències bíbliques envers el desert i que convida el lector a conèixer-lo des d’un altre punt de vista. De fet, aquesta zona ha estat testimoni de molts fets importants en les tres grans religions monoteistes (el cristianisme, el judaisme i l’islam) com fets de l’antic testament i l’aparició de l’islam; és a dir, “és un terreny amb molt de pelegrinatge”, tal com ens explicava González a revistacambrils.cat.

El poemari està format per 40 poemes, sent aquest nombre una més de les referències a la Bíblia i a la Càbala (tradició mística del judaisme) que es poden trobar reiteradament en el llibre: “el número 40 està molt present en els quaranta anys de peregrinació cap a la terra promesa, els quaranta dies i les quaranta nits de Moisès, el dejuni de Jesús en el desert, entre d’altres”, afirmava el poeta. Autors com Manuel Forcano i Aparicio, a qui està dedicat el llibre, Ausiàs March, Jacint Verdaguer o Salvador Espriu són les referències que ha tingut present el poeta català a l’hora de crear la seva segona obra.

Com ja s’ha esmentat, tot en el poemari està construït a partir de diverses referències del món teològic. No és necessari endinsar-se gaire en el contingut per trobar-ne alguna: només la portada ja en conté. Tal com descrivia González: “l’arc de la porta és fonamental, ja que, en el món del cristianisme, entrar per la porta representa l’entrada a la salvació”. Així i tot, “no cal fer tanta distinció de l’espiritual i el mundà; quan entres dins del temple, també representa entrar dins de la salvació”. Per altra banda, també “s’oferien ofrenes com animals purs, i entrar en un temple, implicava un moment purificador; era entrar en un lloc on cuides la teva ànima”.

Cada un dels poemes ha estat escrit en català perquè “té matisos que el castellà no té, com al revés”. No creu en una traducció perfecte i el català, que és la seva llengua, li sembla “molt interessant i molt rica”. Amb el català ha pogut transmetre missatges que, si l’hagués escrit en castellà, no ho hauria aconseguit. 

Ara, Roberto González està treballant en un altre llibre i, tot i que encara no hi ha una data fixada, està sobre la taula vindre a Cambrils a fer la presentació de “Quadern de Sindalah”.