Informació general

El primer Fòrum Cambrils Ciutat Educadora se salda amb una gran participació

Per Lluís Rovira i Barenys, Berta Ruiz

Imatge de la xerrada inaugural a càrrec de Jordi Collet, el passat divendres a la tarda

Des de l'Àrea d'Educació i Polítiques Actives d'Ocupació es valora molt positivament el 1r Fòrum Cambrils Ciutat Educadora que es va realitzar aquest passat divendres i dissabte. El regidor d'Educació i Polítiques Actives d'Ocupació –Salvador Matas– ha explicat a Revista Cambrils Diari Digital algunes qüestions d'aquestes dues intenses jornades, així com les bones propostes i conclusions que s'han extret per seguir treballant en un futur.
Segons Salvador Matas la valoració que se'n fa és molt positiva, ja que "a nivell d'intervenció, la gent va quedar molt contenta i la metodologia que es va utilitzar en els tallers va agradar molt". Pel que fa a les propostes i conclusions que es van extreure, Matas va afirmar "que s'havia fet una tasca molt interessant, amb propostes molt riques i assenyades, i ara el repte és continuar el que es va proposar allí".

Dues intenses jornades

El 1r Fòrum Cambrils Ciutat Educadora es va iniciar el passat divendres a la tarda amb l'acte de benvinguda i el passi del vídeo del PEC. A continuació es va fer la xerrada inaugural a càrrec de Jordi Collet de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques. Després va tenir lloc la xerrada d'Àngel Merino, impulsor del model de Projecte Educatiu de Ciutat a Catalunya.
El dissabte al matí es va iniciar la segona jornada. En primer lloc es va fer la presentació de la diagnosi, les línies estratègiques del PEC i es van formar els cinc grups de treball del Fòrum. Cap a les onze del matí, els cinc grups temàtics de treball es van posar en funcionament, amb un total de 94 participants. Aquests grups van tractar diferents temàtiques sota els noms de: "Una ciutat que educa en valors" –en el què hi van participar 21 persones–, "Una ciutat a la mida de les persones" –amb 20 assistents–, "Una ciutat inclusiva i cohesionada" –amb 24 persones–, "Una ciutat que educa al llarg de la vida" –amb 22 persones– i "Una ciutat on es pugui treballar, amb 7 persones. Els diferents grups de treball van discutir el seu respectiu apartat, amb una sèrie de subeixos a debatre i diverses accions associades a cada temàtica.

La metodologia que es va utilitzar per fer aquest taller va agradar molt, ja que es va fer d'una manera molt dinàmica i participativa, amb una interacció molt profitosa entre tots els membres de cada grup de treball. Després, a la tarda, un portaveu de cada grup va explicar les conclusions i propostes de cada apartat temàtic, tot i que aquestes tenen encara un caràcter provisional, ja que més endavant es farà una presentació oficial de les propostes i conclusions extretes i el pla d'acció definitiu.
Segons explica Matas, "a partir d'aquí, ara acabem el repte d'elaborar el PEC i comença la part mes important d'aplicació amb la definició d'un pla d'acció".

Finalment, el regidor d'Educació i Polítiques Actives d'Ocupació –Salvador Matas– va ser l'encarregat de fer la clausura d'aquest primer Fòrum Cambrils Ciutat Educadora.

D'altra banda, tal i com explica Salvador Matas, els cinc grups de treball continuaran. La majoria de la gent que hi va participar es compromet a seguir fent reunions trimestrals durant tot el proper any, de cara a seguir treballant i preparar el segon Fòrum Cambrils Ciutat Educadora. Segons explica Matas, "la idea és començar aquest procés i continuar. No hi ha data de caducitat. La gent ha participat i hi ha ganes, espero que amb aquest bon començament que vam tenir això tindrà vida per anys".

Conclusions i propostes

Cada grup de treball va elaborar un seguit de propostes en cada àmbit, en les que hi podem destacar les següents. En l'apartat "Una ciutat que educa en valors" podem destacar: el foment de la cultura democràtica, la creació del consell d'estudiants, la creació del consell d'infants, la creació del consell de ciutadans, l'elaboració d'una "carta de civisme" o la creació de l'Observatori del civisme de Cambrils, entre moltes d'altres.

El grup de treball sobre "Una ciutat a la mida de les persones" va proposar també diverses qüestions com: la mobilitat interna i externa en horaris i en línies d'autobusos, la supressió de les barreres arquitectòniques, la creació de camins escolar segurs, l'ús dels CEIP i IES com a equipaments de barri o demanar l'opinió a la ciutadania a l'hora de construir i fer ús d'un equipament.

En "Una ciutat inclusiva i cohesionada" es van proposar força temes com la creació d'una xarxa WIFI gratuïta per a tota la ciutat, la potenciació de l'ús de noves tecnologies, la creació de noves llars d'infants públiques de manera planificades, la creació d'una borsa de cangurs, la creació d'una escola de pares, la gratuïtat del transport escolar urbà i interurbà o projectes de reutilització i gratuïtat dels llibres de text.

En l'apartat quatre "Una ciutat que educa al llarg de la vida" es van proposar diferents qüestions com: cursos d'alfabetització lingüística, escola d'idiomes, ampliació dels cursos de la UNED i la URV, una escola per a avis o la creació d'un centre de recursos educatius. Finalment, en el grup de treball "Una ciutat que generi treball estable i de qualitat" hi podem destacar: la creació de gabinets d'orientació especialitzats en cada centre, l'ampliació de l'oferta de cicles formatius, recursos educatius per disminuir el fracàs escolar o tallers de coneixement per accedir a les noves tecnologies.

Comenta aquest article