El Centre Cultural acollia, ahir a la nit, la presentació del tercer número de Camins. Revista de Patrimoni cultural de Cambrils, la publicació impulsada des del Museu d’Història de Cambrils i l’Arxiu Municipal de Cambrils. Tal com va dir a l’inici de l’acte el regidor d’Educació, Ocupació, Cultura i Patrimoni Històric, Jordi Barberà, lamentava que del darrer número de la revista havien passat 15 anys, però ara es recuperava la voluntat de “donar valor a escriure de cara a la posteritat” davant la immediatesa dels mitjans digitals i xarxes socials. Barberà va recordar que el primer número de Camins de 2008 es va dedicar a l’Hospital de Sang i el de 2011 sobre els mestres d’aixa. Barberà va remarcar la voluntat que aquest número 3 sigui un pont amb els anteriors i va posar en valor que Cambrils “ha d’aspirar a tenir estudis històrics, socials o antropològics” i va fer referència a les paraules de Ramon Arnabat al recent acte oficial del Setge de 1640 “tenim la necessitat de fer memòria del passat”.

Posteriorment Glòria Tibau, Directora dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, va agrair la iniciativa del Museu d’Història, va destacar que la publicació remarca que el món mariner, “no és només anar a pescar, sinó també altres persones implicades com el paper de les dones”. Tibau va celebrar el volum d’informació que s’ha publicat i es va mostrar contenta de “visibilitzar la perspectiva de gènere” i que els ajuts al GALP serveixin per a fer-ho possible. També va recordar el complicat context de la pesca actualment i que “cal donar suport al sector”. Per la seva part el patró major de la Confraria Siscu Gil, va agrair la publicació del treball de recerca, i com a president del GALP Costa Daurada va recolzar més estudis com aquest en els que es reconegui el seu passat.

Un tast de la recerca iniciada per Aïda Sánchez

En la segon part de la presentació, el director del Museu d’Història, Gerard Martí, va detallar que es tracta d’una obra conjunta que té el seu origen en la connivència entre el Museu i l’Arxiu Municipal i a les gestions iniciades el 2016 amb la directora de tesi de l’Aïda Sánchez, la Coral Quadrada. Tal i com s’explica a l’article, el tret de sortida de la recerca va ser l’exposició Remendadores de 2017 en el que es va utilitzar part de la donació de 23.500 imatges cedides de la fotògrafa vinculada amb Cambrils, Montserrat Vidal-Barraquer i Flaquer. El director del museu, va deixar constància que el Camins publicat, és només un tast de la recerca iniciada arran de l’exposició de fotos i la feina realitzada per l’Aïda, així com les fonts orals i textuals recollides. La tasca de la vallenca Aïda Sánchez, va començar en un taller que es va fer a l’exposició Remendadores i va continuar fins el 2022, gràcies a una ajuda rebuda de l’Agència Catalana de Patrimoni atorgada al Museu. L’arxiver Pedro Otiña va destacar que l’exposició de 2017 va representar una recuperació de la fotògrafa Montserrat Vidal-Barraquer, i va voler destacar el contingut de “recuperació de la memòria” que representen les fotos, com les que apareixen al Camins. El llibret té un article de Mireia Mayoles, cap de l’Àrea d’Educació del Museu Marítim de Barcelona, que no va poder assistir a l’acte. Tanca el número de Camins un article sobre la tasca de l’Associació Catalana de Dones de la Mar on s’explica la feina feta per aquesta entitat.

Aïda Sánchez: “Fer història de les dones no és fàcil, cal buscar rastres i és una tasca difícil que no tothom vol assumir”

Al seu torn de paraula, la investigadora Aïda Sánchez, va començar remarcant que les dones necessiten reconeixement i “no elements” perquè “hem estat el 51% i hem estat relegades, tenim uns relats històrics en què les dones hem estat relegades”. Sánchez va voler deixar clar que “fer història de les dones no és fàcil, cal buscar rastres i és una tasca difícil que no tothom vol assumir”. Per això va explicar que en el sector de la pesca a les dones tradicionalment se les ha situat només en tasques de “cuinar, cuidar i remendar” i calia cercar “què més feien les dones”. Aïda Sánchez va exposar la troballa que va fer en arxius de protocols notarials de Barcelona on va trobar la referència d’una noia cambrilenca de 15 anys, Saurina Tegell, filla de pescadors, que el 1420 estava a la ciutat comtal buscant treballar de minyona. Segons la investigadora vallenca, aquesta troballa representaria la notícia escrita de la comunitat pescadora cambrilenca més antiga que tenim fins ara.

Tal com va explicar, la Saurina del segle XV, havia marxat a Barcelona a treballar per tal de poder tenir dot i poder-se casar, una història que segons ella la relaciona amb la de moltes dones de la comunitat fins a temps contemporanis. Aquesta cerca va ser fruit del XXIV Premi Ricard Giralt del Museu Marítim de Barcelona. Sánchez va explicar com ha trobat referències de dones que gestionaven patrimoni, que es representaven a elles mateixes, que treballaven en altres oficis, que tenien control de l’espai públic… “Tenien un relat públic i de treball que contradiu el tòpic que estaven tancades a casa”, va dir.

"A Cambrils hi ha una memòria viva"

Sánchez va apuntar que aquell espai públic està canviant i “malauradament està desapareixent” a partir dels anys 1960 i 1970 “canvis de legislació, preus del peix… Una societat mil·lenària que en 20-30 anys canvia moltíssim aquí i a tota la costa de Catalunya”. Cal tenir present que l’estudi de Sánchez, es va iniciar a Cambrils, però és d’àmbit del litoral català, per això recordava “hi ha ports com els del Garraf o Baix Penedès, on la comunitat pesquera ja no existeix” a diferència de la de Cambrils, que tot i els importants canvis “hi ha una memòria viva”. Per això i per acabar, Aïda Sánchez va dir que a Cambrils “tenim una riquesa” i va recordar que durant el seu treball “hi ha hagut 3 o 4 alcaldes que no han fet res sobre la tasca de memòria de les dones” marineres.

Finalment, va agraïr el suport dels directors de l’Arxiu i el Museu, a la Montserrat Flores com a iniciadora de la recerca, a la directora de tesi Coral Quadrada, l’Arjau Vela Llatina, la Confraria de Pescadors i a totes les dones que han col·laborat en el treball. 

El número 3 de Camins es pot adquirir per 15 euros a tots els espais del Museu d’Història de Cambrils.