Informació general

200 cambrilenques participen en un estudi per unificar la informació sobre les talles en l'etiquetatge de la roba

Per Judit Pinazo

Les noves tecnologies, a través d'un programa de càlcul, permeten que es puguin obtenir en només 10 segons un total de 160 mides que s'utilitzen en el patronatge de roba

Des del passat diumenge i fins al proper 17 d'octubre un equip d'investigadors de l'Institut de Biomecànica de València realitzarà a Cambrils les proves per elaborar un estudi antropomètric de la població femenina a Espanya. L'objectiu de l'estudi encarregat pel Ministeri de Sanitat i Consum a través de l'Institut Nacional de Consum, pretén unificar la informació referent a les talles en l'etiquetatge de les peces de roba del mercat per tal de fer-les compatibles amb les realitats físiques de la majoria de dones. Per tal de fer-ho, es prendran les mides a 10.400 dones escollides a l'atzar d'un total de 59 municipis d'arreu de l'Estat.

A Cambrils, l'espai per realitzar les proves s'ha instal·lat al Palau Municipals d'Esports. Durant deu dies es prendran mides a unes 200 dones cambrilenques d'entre 12 i 70 anys. Tal i com explicava Sandra Alemany, investigadora de l'Institut de Biomecànica de València i coordinadora de la part tècnica  de l'estudi, "la idea sorgeix pel problema que hi ha d'unificació de talles en el mercat". Segons Alemany, aquest és un problema que es dóna més en les dones i fins al moment no s'havia fet cap estudi d'aquestes característiques. Les noves tecnologies permeten que avui en dia es puguin realitzar estudis com aquests amb molt menys temps que no pas si s'haguessin de fer de forma manual.

Les proves

El procés per prendre les mides està dividit en dues parts. La primera d'elles consta d'una enquesta anònima a les dones que participen en l'estudi en què es pregunta, a banda de les dades personals de rigor, qüestions sobre els hàbits alimentaris o esportius, amb l'objectiu de recaptar informació que doni pistes de quines són les causes d'aquesta variació antropomètrica tan àmplia que hi ha al mercat.

Després es passa a prendre les mides. Per fer-ho primer es dóna a la participant una roba especial, uns pantalons curts, un top i un casquet de bany de color blanc. La roba ha de ser d'aquest color pel sistema òptic que s'utilitza per prendre les mides, que només detecta aquest color, segons explicava ahir Alemany. La utilització d'aquesta roba té per altra banda com a objectiu que totes les mides siguin preses de la mateixa manera i que el procediment no es vegi alterat a causa de la roba de cada usuària.

Les mides es prenen en una cabina, semblant a un vestidor amb 4 columnes, una en cada cantonada, on hi ha instal·lat un emissor de llum làser i unes càmeres que recullen la reflexió de la llum làser sobre el cos. Aquest mètode permet recollir tota la informació tridimensional del cos. Segons Alemany, "aquesta és una informació matemàtica, que permet que de forma automàtica, amb un programa de càlcul, es puguin obtenir en només 10 segons un total de 160 mides que s'utilitzen en el patronatge de roba".

També es prenen mides de forma natural per obtenir la concentració de greix retinguda en diverses zones del cos com la cintura, els braços i l'esquena.

Comenta aquest article