Ahir al vespre, a la planta baixa del Casal de la Gent Gran, un parell de grups d’àvies jugava al parxís, com si fos una tarda plujosa qualsevol, com si no hi hagués un expresident de la Generalitat dues plantes més amunt. Quim Torra, 131è president de Catalunya, va oferir a la sala d’actes d’aquest edifici municipal, una conferència sobre l’estat del català. "Parlar de llengua és la millor contribució que puc fer en la situació actual del país", va dir.

Organitzada per l’ANC local, Avis i Àvies per la Independència i el Consell de la República de Cambrils, la xerrada va ser presentada pel doctor Miquel Àngel Pradilla, que recentment ha ofert un parell de conferències sobre aquesta mateixa temàtica. "És un tema molt important en aquests moments en el qual la llengua viu un moment d’agressió i un període d’hostilitat", va apuntar Pradilla, catedràtic en Sociolingüística catalana. De fet, el títol de la conferència era "Si la llengua falla, fallarà tot", una cita de Pompeu Fabra a la qual el President va fer esment reiteradament. "Al País Valencià o a les Illes Balears ja s’està veient com ataquen la llengua", assegurava.

El franquisme i la integració dels immigrants

Segons Torra, avui en dia, fer una vida normal 100% en català a Catalunya "és una cursa d’obstacles". Com va reflexionar, "les onades migratòries més recents ens han desbordat, no les hem sabut integrar". Gran part de la integració d’aquests immigrants —alguns dels quals, segons Torra, "viuen aquí i no saben què és Catalunya"— depèn de "la responsabilitat individual dels catalanoparlants".

Però la culpa de l’actual situació del català no és tota de les onades migratòries, sinó, sobretot, de la "destralada" que va significar el franquisme. "Es va tallar en sec tot el que Catalunya podria haver estat", apuntava Torra, que afegia: "en un any, entre 1938 i 1939, el llibre més venut va passar de ser Aloma, de Mercè Rodoreda, a ser Los discursos del Caudillo". Amb aquest exemple que ho diu tot, el 131è president va voler exemplificar un cop que va implicar la "desertització" de catalanoparlants de molts àmbits de la nostra societat.

N’és un exemple el sistema judicial —"jo i els jutges som molt amics", va bromejar l'expresident, que va ser inhabilitat pel Tribunal Superior de Justícia el setembre de 2020—, on amb prou feines s’hi parla català. N’és un altre exemple l’oferta audiovisual en català. I el darrer exemple que va ficar Quim Torra va ser la política catalana, ja que, actualment, moltes intervencions al Parlament es fan en castellà.

Deures de l'expresident

Per revertir la situació del català des de la individualitat, l’expresident va posar una sèrie de deures a les desenes d’assistents presents a la conferència. Entre aquestes tasques, Torra va demanar que la gent s’apunti al Voluntariat per la Llengua i que doni suport a les entitats que duen a terme aquesta tasca integradora. L’expresident també va reptar a tothom a parlar en català amb absolutament tothom durant quinze dies i, a més, a parlar-lo millor.

Després d’apuntar a la llibreta els deures encomanats per Quim Torra, el públic va poder fer les seves aportacions i preguntes.