Estampes cambrilenques / Desembre 1990

Aneu errats, els més grans, si us penseu que parlaré de la famosa pel·lícula que protagonitzava Bing Crosby i que portava aquest mateix nom. No, serà precisament d'allò més tangible: les campanes de la parròquia cambrilenca de Santa Maria. Però potser, primer, fem una mica d'història.

Aquesta dècada dels noranta que encetem viurà el centenari de les grans obres de reforma que es van fer a l'església parroquial de Santa Maria, obres molt importants i que pràcticament van canviar del tot el seu aspecte, tant interior com exterior. Es van refer les capelles laterals, es va construir la capella del Santíssim, aprofitant el lloc de l'atri de la façana lateral, es va arranjar la façana principal, es va enderrocar el campanar vell, que era al costat del carrer de Sant Pau, i es va construir el nou, el que ara tenim, a l'altre costat de la façana. Van ser unes obres importantíssimes que van canviar tot l'aspecte de l'edifici, deixant-lo tal com ara el tenim, però amb una sèrie de coses inacabades del tot, com poden ser el coronament del campanar i el lluïment de la façana.

Us ho dic de veritat: quan el dia de la Puríssima vaig sentir tocar a Missa Major amb el nang-nang que serveix per a tot, vaig sentir com una mena de tristor i em va semblar que a la Festa Major mancava quelcom

Ara, en iniciar-se aquest centenari, el rector ja ha deixat anar que convindria celebrar-ho, i això es pot fer de diverses maneres, una de les quals, a més dels cultes religiosos i actes culturals, podria ser acabar el que va quedar a mig fer ara fa cent anys: lluir la façana i fer la cúpula al campanar, cosa que, a més de millorar l'estètica de l'edifici, patrimoni del poble, i de la mateixa plaça, arranjaria el problema de l'aigua de la pluja que, quan cau en quantitat i pel fet de ser obert el campanar, baixa per les escales fins la mateixa església.

D'aquesta commemoració centenària parlarem un altre dia, si Déu vol, potser centrant el comentari en algun altre aspecte. Avui el que volem fer és parlar de les campanes que, si bé ara només conserven, pràcticament, el simbolisme de cridar els fidels a les celebracions litúrgiques, abans, com deia Esteve Busquets i Molas en un article prou interessant, com tots els seus, "tenien també la funció d'anunciar fets de la vida civil. Els tocs de mal temps, de sometent, de foc, de morts... Segons els tocs els veïns sabien si un mort era albat o adult" i jo afegiria que també si l'enterrament era de tercera, de segona o de primera, segons un vell i discriminatori costum feliçment superat avui. També els tocs del migdia per dinar i de dos quarts de tres o les tres (segons les èpoques de l'any) per tornar al treball. I el repicar general de les campanes anunciant les grans festes de l'església i del poble i durant el recorregut de la processó del Corpus. També, reculant segles enrera, servien per congregar el poble quan les autoritats creien que era precís de prendre decisions importants; llavors la crida es feia a 'so de campana'.

Cal agrair la feina d'investigació que m'ha estalviat l'amic Ramon Ortiga, que m'ha fet a mans una llista de dades corresponents a fets relacionats amb les campanes de Santa Maria des de dos segles ençà. La llista deixa entreveure l'existència de tres campanes, com a mínim: grossa, mitjana i petita. Aquestes dades són:

9 de juliol 1791.- Es va refondre la campana mitjana, al corral d'en Canyelles. Va ser col·locada al campanar el dia 13.

29 d'octubre 1846.- L'arquebisbe de Tarragona, donà amb caràcter de dipòsit la campana petita. Procediria, segurament, d'alguna església desamortitzada.

1848.- Es va trencar la campana mitjana; fou refosa a Reus per Josep Pomerol. El cost, donant la campana vella, va ser de 640 rals.

16 gener 1878.- Va ser beneïda la campana grossa. Van ser els padrins els senyors Joan Roig i Maria Planas i el cost fou de 187 duros i 10 rals.

26 juliol 1895.- Es va beneir la campana més petita, amb els noms de Concepció, Plàcida i Carlota.

8 setembre 1925.- Va ser beneïda la campana `menor' amb els noms de Francesca, Sabina i Plàcida.

1936.- Les campanes van ser llançades de dalt a baix del campanar i trencades amb destí a material de guerra. Només es van deixar les del rellotge.

1940.- En la diada del Corpus va ser beneïda la campana coneguda com `del treball' amb els noms de Maria, Joana i Tomasa. Va costar 6.210 pessetes.

8 desembre 1943.- Es va instal·lar a la sagristia el `rotlle' de campanes de diferents mides que serveix per solemnitzar determinades funcions litúrgiques.

A part de les del rellotge, avui només tenim una campana. Va ser feta a València, a la casa Roses Atzeneta, i la va beneir Mn. Josep Manresa (a.C.s.) l'any 1967.

És possible que, si s'estudiés detingudament l'Arxiu Parroquial, es trobarien més detalls relacionats amb les campanes que hi ha hagut, al llarg de la història, a la parròquia de Santa Maria. Deixem-ho per una altra ocasió, però sí que potser valdria la pena d'aprofitar aquesta commemoració centenària, i més si prospera la idea d'acabar el campanar, per enriquir el seu contingut amb una campana o, almenys, aprofitar les que ara tenim adaptant-hi un sis-tema de toc electrificat que permetés de ventar-les.

Us ho dic de veritat: quan el dia de la Puríssima vaig sentir tocar a Missa Major amb el nang-nang que serveix per a tot, vaig sentir com una mena de tristor i em va semblar que a la Festa Major mancava quelcom: potser aquella repicada de campanes de què parlaven els programes de festes de molts pobles de les nostres contrades. És qüestió de pensar-hi i de posar-se a la feina. Cambrils és un poble ric tant a nivell oficial com a nivell veïnal.

Façana arranjada, campanar acabat i les campanes ventant. Tot plegat és un projecte no pas irrealitzable, ni de bon tros, pel Cambrils que truca a l'any 2000. Ens hi posem?

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques