Estampes cambrilenques / Octubre 1993

Reconec que el tema dels exvots m'havia passat per alt. Ni tan sols quan vaig escriure el llibre sobre la Mare de Déu del Camí i el seu santuari em vaig recordar de posar-hi un capítol relatiu a aquest tema que, si bé avui, a Cambrils, ha perdut no solament importància sinó fins i tot el seu record en les persones joves i de mitjana edat, abans havia assolit una notable preponderància entre les manifestacions de la devoció popular. Així, possiblement, algú es preguntarà: i què és un exvot?

Un diccionari corrent us donarà aquesta resposta o una de semblant. Un exvot és una ofrena que, en forma de crosses, figures de cera, peces de roba o quadres, és feta pels fidels en reconeixement d'uns determinats favors rebuts de Déu per mediació de la Mare de Déu o d'algun sant, i que acostumen a ser penjats en sales especials o en les mateixes parets dels santuaris i ermites dedicades a imatges d'una arrelada devoció popular local o comarcal. El costum d'oferir algun tipus de presentalles pot remuntar-se a antiquíssimes civilitzacions com les d'Egipte i Messopotàmia o, més a prop nostre, pels grecs i romans, com en altres aspectes del costumari, absorbits per la cultura de signe cristià. De totes maneres els exvots, com els entenem a casa nostra, no van començar a sovintejar fins als segles XVII i XVIII.

A la sala d'exvots hi havia una gran penjadissa de figures de cera reproduint pràcticament totes les parts del cos humà, especialment les extremitats: mans i peus, braços i cames, però també ulls i cares. Hi havia també un cert nombre de crosses i alguna peça de roba, especialment camises, que crec recordar que eren de mariners que havien passat per algun mal tràngol a la mar

Cenyint-nos ja a Cambrils, els exvots oferts a la Mare de Déu del Camí van proliferar amb abundància fins la Guerra Civil del 36, en què foren destrossats tots els existents; ocupaven totes les parets i part del sostre de l'antesala del cambril. S'entén la que ara és de pujada perquè llavors era l'única que existia. La fotografia que il·lustra aquest treball, molt deficient malgrat els esforços d'en Lluís Domingo per treure'n tot el suc possible, és l'única que m'ha estat factible de trobar, extreta d'una revista antiga i defectuosa pels anys i la pèssima qualitat del paper, però dóna una petita idea del que hi havia i com era exposat el contingut.

Més clars que la fotografia són els meus records d'infant, molt acostumat a ser a l'ermita pel fet d'acompanyar quasi cada diumenge la meva àvia Dolors, que tenia el costum d'acudir a resar el rosari a la Mare de Déu a mitja tarda. Com que a la meva edat de llavors no estava per rosaris, mentre ella es dedicava a les seves devocions jo tenia lleure per recórrer tots els racons de l'ermita i esbrinar-ne els 'misteris'. Per això recordo prou bé que a la sala d'exvots hi havia una gran penjadissa de figures de cera reproduint pràcticament totes les parts del cos humà, especialment les extremitats: mans i peus, braços i cames, però també ulls i cares. Hi havia també un cert nombre de crosses i alguna peça de roba, especialment camises, que crec recordar que eren de mariners que havien passat per algun mal tràngol a la mar. Segurament que era per aquest mateix motiu que també hi havia penjades del sostre algunes reproduccions de vaixells de vela que a mi, mirats amb ulls d'infant, m'encisaven perquè, a més, eren molt ben fetes. També recordo que hi havia un gran ou, potser d'estruç o d'alguna au semblant, que a mi m'encuriosia extraordinàriament, sense que mai no arribés a conèixer-ne la procedència ni el significat.

Capítol a part són els quadres que penjaven de les parets. Aquests eren la màxima expressió dels exvots, entre altres coses perquè tots portaven aquesta paraula pintada en el quadre que, de format no gaire gran i emmarcats senzillament, estaven quasi sempre ordenats de la mateixa manera: en la part superior la imatge de la Mare de Déu (quasi sempre la del Camí, aquí) envoltada de núvols i, en la part inferior, la reproducció gràfica del fet objecte del favor celestial, que s'intentava agrair. Aquests podien ser de moltes menes. Entre els més corrents a Cambrils s'hi podien veure casos de carruatges accidentats, cavalls desbocats, rierades, caigudes de dalt d'un arbre, naufragis i temporals a la mar, i també hi restaven reflectits els casos de malalties i parts difícils. A cada un dels exvots el pintor feia un esbós de les circumstàncies que s'havien produït perquè el cas fos resolt satisfactòriament per la voluntat de Déu.

Val a dir que aquests quadrets, normalment de no massa elevat valor artístic, eren pintats a l'oli o al tremp i quasi sempre directament sobre fusta. Quasi mai no anaven signats pels autors i és que moltes vegades, per no dir sempre, els que es dedicaven a plasmar amb el pinzell les escenes cabdals de l'exvot tren, diguem-ne, afeccionats, sense cap mena d'estudi sobre art, simplement amb alguna idea i una certa gràcia per reflectir plàsticament allò que l'agraït sol·licitant li havia encomanat després d'explicar-li el cas. Sembla que a cada contrada hi havia algú que de manera més o menys esporàdica es dedicava a la pintura d'exvots, cosa que moltes vegades s'endevinava per l'estil, sempre molt senzill i rudimentari. Algun autor ha fet notar que "l'exvot pintat constituí el 'modus vivendi' de molts pintors modestos afincats en les zones rurals". De totes maneres, com en tot, hi ha excepcions perquè un pintor de tanta fama i mereixements com Marià Fortuny en va pintar més d'un, encara que possiblement fos per encàrrec d'algun familiar o amic. I segurament que no va ser pas l'únic.

Després de la guerra, si bé en molts llocs ha continuat el costum d'oferir exvots a les imatges de certes advocacions marianes o també d'algun sant, a Cambrils el costum es va estancar pràcticament del tot des de fa molts anys. A la mateixa antesala d'abans de la guerra es van penjar de moment algunes figures de cera, de les quals es conserven encara avui una cama amb el peu, un cap i dues o tres mans. També alguns joves mariners, quan es llicenciaven del servei militar, hi penjaven alguna cinta-recordatori. Quan es van fer les grans obres del cambril i les antesales, aquests exvots es van traslladar a una part de les galeries superiors de damunt les capelles laterals, i allí s'estan, bastant deteriorats, i sense que amb el curs del temps se n'hi hagi afegit cap. Així és com el tema dels exvots a Cambrils s'ha quedat simplement en un fet històric i per al record. Avui, quan algú ha d'agrair alguna mercè a la Mare de Déu del Camí o demanar-li alguna gràcia, ho fa encenent-li un ciri o bé una llàntia. Com es feia molt abans. Potser en cert sentit hem retornat a les arrels més antigues. Es podria dir que la cosa no té l'atractiu ni l'encant de l'exvot clàssic, però, encara que més simple, és també una ofrena.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques