Estampes cambrilenques / Abril i maig 1991

ELECCIONS MUNICIPALS (I)
Abril 1991

No us espanteu! Ja sé que ara estem a l'ull de l'huracà de les eleccions municipals del proper 26 de maig i que, qui més qui menys, tothom està tip d'una campanya electoral que, si bé tenia oficialment una durada de quinze dies, ja fa més de dos mesos que gairebé no mengem altra cosa. Però, vulgues no vulgues, influït pel clima que estem vivint, he pensat de parlar d'unes altres eleccions, també municipals, que seixanta anys enrere van resultar històriques per al nostre país.

Em vull referir a les eleccions del 12 d'abril de 1931 i a les del 16 de febrer de 1936. No és que a Cambrils la cosa tingués una transcendència especial; a Cambrils va passar, poc més o menys, el que a tot arreu: a les eleccions del 31 van guanyar els republicans i a les del 36 la coalició coneguda com el Front Popular.

Hem fet consulta a l'Arxiu Municipal i hem llegit les pàgines que Josep Bertran i Cuders dedica al tema en el seu llibre, guardonat amb el Premi d'Assaig Vila de Cambrils de 1989: Cambrils, Dictadura i República (1923-1939), i no hem pogut trobar massa detalls com van anar les coses en aquelles dues eleccions. Sabem que, quan el general Primo de Rivera va dimitir el 28 de gener de 1930 i es donà per acabada la seva famosa dictadura, es va constituir a Cambrils un nou Ajuntament (6 de febrer de 1930) sense haver-se produït les corresponents eleccions, suposem que obeint les directrius que emanaven del govern de Dàmaso Berenguer, comte de Xauen, a qui Alfons XIII havia encarregat de formar govern a la dimissió del dictador; aquest Ajuntament era format per tretze consellers, set dels quals en concepte de majors contribuents dins el terme municipal i sis en concepte d'exconsellers que havien tingut més vots en les eleccions celebrades els anys 1917, 1920 i 1922, totes elles anteriors a la dictadura.

L'Ajuntament, doncs, va quedar constituït pels següents consellers considerats com els majors contribuents:

• Agustí Nolla i Massagué (Fabara)
• Joan Matas i Borràs
• Eugeni Rigual i Rovira
• Joan Bardina i Alberich
• Antoni Cros i Pallarès (Enredo)
• Josep Recasens i Cros
• Josep Colom i Dalmau (Bufa)

I entre els exregidors:

• Sebastià Teixell i Mariné (185 vots)
• Isidre Vidiella i Bargalló (180 vots)
• Jaume Adell i Bru (167 vots)
• Joan Font i Font (156 vots)
• Julià Vives i Castellví (156 vots)
• Antoni Moncusí i Rosell (153 vots)

Entre tots elegiren com alcalde Josep Colom i Dalmau i aquest nomenà respectivament Isidre Vidiella i Antoni Moncusí primer i segon tinents d'alcalde.

Els càrrecs es repartiren de la següent forma: Teixell: Hospital i cementiri; Vidiella: Mercat públic; Adell: Camins i guardes jurats; Recasens: Escorxador; Cros: Enllumenat vila; Nolla: Aigües; Matas: Enllumenat platja, i Bardina: llocs públics del barri de la platja.

Certament, aquest Ajuntament va durar poc, perquè un any després (22 de març de 1931) el B.O. inseria la convocatòria d'eleccions municipals. En aquest sentit, la Comissió Municipal Permanent celebrada el dia 24 acordava "... el más exacto cumplimiento de cuanto se ordena, poniéndose la Sala Capitular a disposición de la Junta Municipal del censo electoral en los días en que se debe actuar, proceder a todo lo menester que incumba al Ayuntamiento para el perfecto desarrollo de las operaciones electorales y declarar servicios preferentes cuanto tengan relación con las mismas".

Dèiem que aquest Ajuntament va ser de curta durada (un any i un mes) però va tenir temps per realitzar una obra importantíssima, com va ser la de portar l'aigua potable al barri Marítim i inaugurar tres fonts públiques, que van ser repartides en diversos indrets. Així consta en la sessió del 10 de març de 1931 que, en part i convenientment traduïda, diu: "S'acorda assenyalar el dia 19 proper, festa de Sant Josep, a les 11 del matí, per a procedir a la inauguració oficial del servei públic de les tres fons d'aigua potable amb les que s'abaltirà el Barri de la Marina, convidant a l'acte a l'Ajuntament en Ple i a les autoritats eclesiàstiques per a que es dignin aquestes procedir a la seva benedicció i fent-se càrrec al senyor Moncusí dels detalls de l'organització i ornament que ell cregui pertinents, procurant que aquests tinguin la menor ostentació i la més gran senzillesa."

De la festa de Sant Josep, el 19 de març, a la data de la proclamació de la República, el 14 d'abril, hi va menys d'un mes. Aquesta inauguració de les fonts d'aigua potable de la platja, va ser, doncs, la darrera obra d'un Ajuntament monàrquic alfonsí. De les eleccions del 12 d'abril de 1931 va sortir un Ajuntament amb la següent composició:

• Agustí Nolla Colom (alcalde)
• Josep Font i Alterats (primer tinent d'alcalde)
• Antoni Cros i Bonfill (segon tinent d'alcalde)
• Benet Rigual i Valls (regidor síndic)
• Josep Cabré i Ortoneda (regidor)
• Josep Sans i Alterats (regidor)
• Joan Llobet i Orts (regidor)
• Alexandre Garsot i Cabré (regidor)
• Joan Fortuny i Planell (regidor)
• Josep Canaldas i Casas (regidor)

D'aquests, no n'hem pogut esbrinar les filiacions polítiques perquè en cap lloc consten, ni tampoc ens ho han pogut dir les persones grans consultades, que no ho recordaven amb exactitud. Òbviament, ja es veu en la relació de noms que totes les persones que hi figuren han passat ja a millor vida, i s'han emportat amb elles el detall.

En aquells moments la població de Cambrils era de 3.592 habitants i l'ordenament del nombre de conselleries amb respecte al nombre d'habitants es modificaria, perquè mentre que eren tretze els consellers monàrquics, els del primer consistori republicà només eren onze.

Els esdeveniments força turbulents dels anys de la República, que en aquest treball no podem analitzar, van propiciar diversos canvis en la composició de l'Ajuntament. Els membres de la corporació precedent van ser cessats el 25 de maig de 1933 i, per substituir-los, es va formar una gestora que va encapçalar Cassià Castells i Pallejà, com a alcalde, i era a més constituïda per Manuel Cros i Carrillo, primer tinent d'alcalde, Plàcid Budí i Lloveras, segon tinent d'alcalde, i Guillem Morro i Pisar com a alcalde-delegat del barri Marítim.

ELECCIONS MUNICIPALS (II)
Maig 1991

El mes passat deixàvem el tema en el moment de formar-se la gestora, el maig de 1933, que va presidir Cassià Castells.

Com en un parèntesi, val a dir que en aquells anys els enfrontaments polítics en el nostre país eren seriosos. Les vagues, manifestacions i la presència sovintejada d'escamots violents s'acabaven moltes vegades amb sang pels carrers. Tant la dreta com l'esquerra, especialment les faccions més radicals, es mostraven intransigents en les seves posicions i l'ambient, d'una manera més accentuada en les grans ciutats industrials, s'anava enrarint. Els governs, especialment .el central, també se'n ressentien i el president de la República tan aviat nomenava un primer ministre com aquest ja queia. No hi va haver altre remei que dissoldre les Corts i convocar noves eleccions a diputats. Aquestes se celebraven el 19 de novembre i en donem els resultats, a Cambrils, més que res perquè es pugui veure la composició dels partits que en aquell moment formaven el ventall electoral ofert a la ciutadania, representada pels 2.344 electors que llavors hi havia a la vila.

La participació va ser d'un 62,7% i els resultats que es van donar van ser els següents:

• Unió Ciutadana 49,5%
• Coalició d'Esquerres Tarragonines 31,4%
• Esquerra Republicana de Catalunya 19,1%
• Front Obrer 0,0%
• Partit Comunista de Catalunya 0,0%

A més, per acabar d'ennegrir la situació, ja prou trencadissa, a mig matí del dia de Nadal d'aquest mateix any 1933 moria a Barcelona el president de la Generalitat, Francesc Macià. A Cambrils la trista nova es va conèixer tot just començat el concert-vermut que el migdia d'aquesta diada tan assenyalada es donava a la sala-cafè de La Cadira. Immediatament es va suspendre el concert en senyal de dol. (Podeu ampliar coneixements sobre aquest fet rellegint 'l'estampa' del número 152 de la nostra revista, desembre de 1983.)

El 14 de gener de 1934, després de set mesos de funcionament de la gestora, se celebraren unes noves eleccions municipals, que donaren peu a la formació d'una corporació amb clar domini esquerrà i que, naturalment, va substituir la gestora precedent. La seva composició era la següent:

• Cassià Castells i Pallejà (alcalde)
• Ferran Abellà i Cros (1r tinent d'alcalde)
• Josep Capella i Vernet (2n tinent d'alcalde)
• Arcadi Bertran i Ortoneda (regidor síndic)
• Francesc Bonfill i Bas (regidor)
• Eugeni Colom i Boronat (regidor)
• Florenci Sans i Sans (regidor)
• Josep Grau i Roig (regidor)
• Just Massagué i Llaveria (regidor)
• Antoni Moncusí i Rosell (regidor)
• Josep Pallejà i Sellarès (regidor)

Els esdeveniments del 6 d'octubre, amb la proclamació de l'Estat Català per part del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, van ocasionar una resposta radicalment repressiva per part del govern central, que va decretar l'estat de guerra i la suspensió del sistema autonòmic per a Catalunya. Els ajuntaments d'esquerra van ser substituïts i bona part dels seus membres empresonats en un vaixell al port de Tarragona; es formà de nou una Comissió Gestora, fins que el 18 de maig de 1935, per decret de la Generalitat i sense eleccions, es va constituir un nou Ajuntament, predominantment de dretes, que era format per:

• Just Massagué i Llaveria (alcalde)
• Joan Recasens i Massagué (1r tin. alcalde)
• Manuel Castellví i Castellví (2n tin. alcalde)
• Antoni Moncusí i Rosell (regidor síndic)
• Josep Grau i Roig (regidor)
• Josep Pallejà i Sellarès (regidor)
• David Sans i Serra (regidor)
• Joan Recasens i Queralt (regidor)
• Josep Espolet i Cabré (regidor)
• Joan Matas i Borràs (regidor)
• Josep M. Dalmau i Torà (regidor)
• Josep Rovira i Martí (regidor)

Tampoc aquest Ajuntament no va durar massa perquè, com que les coses de la nació no anaven de cap manera, el govern va convocar unes noves eleccions, celebrades el 16 de febrer de 1936, que donaven novament el triomf a les esquerres del Front Popular, pràcticament a tot l'estat.

Això comportà un altre canvi a l'Ajuntament ja que, d'acord amb el resultat de les eleccions del dia 16, foren alliberats de les presons diversos dels que formaven l'Ajuntament elegit el 14 de gener de 1934, i ja el dia 18, només dos dies més tard, i en una sessió extraordinària del consistori, tornaren a prendre possessió dels antics càrrecs els qui n'eren titulars en les eleccions de 1934, tots menys el senyor Florenci Sans i Sans, que en el transcurs dels mesos anteriors havia mort de malaltia.

Així, doncs, la corporació quedà tal com havia estat elegida pel poble el gener de 1934, però per poc temps ja que, després de cinc mesos justos, es produïa la revolta militar del general Franco, revolta i guerra de tan deplorable memòria, i com a resultat de la qual, especialment en els seus inicis, el riu sortiria de mare, es faria difícil el control de l'ordre públic i les mateixes autoritats elegides serien desbordades pels comitès sorgits quasi sempre de la base, amb elements amb poc o nul control, que massa vegades portaren a fets del tot irracionals.

Però això és quelcom que fuig del tema proposat i que mai no m'ha agradat d'escatir perquè, encara que de tot això ja han passat més de cinquanta anys i, per tant, ja forma part de la història del poble i del país, els records d'aquells tres anys no deixen de ser llastimosos, especialment per a aquells que en la contesa van perdre familiars o amics que estimaven.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques