Les nostres festes / Desembre de 1978

Enguany, amb motiu de la celebració de la festa de la nostra patrona, la Mare de Déu del Camí, es va suscitat una viva polèmica i una forta oposició a l'Ajuntament en tant que aquest havia decidit que la diada del vuit de setembre no fos festiva, laboralment parlant. Més tard, en haver de decidir-se l'Ajuntament a indicar a la Delegació del Treball els dos dies festius per a l'any 1979, va convocar una reunió a la qual foren invitats representants dels partits polítics i entitats culturals de la vila, i es va donar opció als reunits per decantar-se per dues de les tres festes possibles: l'Ascensió, Sant Pere o la Mare de Déu del Camí. Es va arribar a un acord per celebrar les dues darreres, i es va deixar la Fira, que va semblava demanar una nova reestructuració en molts dels seus aspectes. També en aquesta reunió es va discutir sobre la importància i preeminència de les nostres festes, amb opinions ben diverses.

Per això em sembla convenient una clarificació d'idees en aquest aspecte i aquest és l'objectiu del present treball que, com sempre que tracto d'una cosa que teòricament o pràctica sembla que sigui delicada o trencadissa, m'agradaria que fos mesurada amb la mateixa objectivitat amb què ha procurat ser redactada, i entesa com un fet històric i de tradició amb total independència dels sentiments particulars de cadascú. Les coses, a vegades, són com són i no pas com nosaltres voldríem que fossin.

Fins fa molt poc, dos aspectes molt diferenciats de les nostres festes feien, si més no, que no hi haguessin problemes de cap tipus. Per un costat, de les quatre festes que entre tots celebràvem a Cambrils, tres eren dies dels que s'anomenaven de precepte, o sigui que la seva celebració festiva era igual a Cambrils que a la resta de l'estat espanyol i fins i tot de certs països estrangers. El segon aspecte era que, per la mena de treballs que predominantment es feien al nostre poble i els condicionants d'aquests, tampoc hi havia problema: quan era festa, la gent en feia o no segons era el seu gust, i la cosa no tenia altres repercussions. Ara la cosa ha canviat totalment. Les moltes empreses amb gent assalariada, les assegurances socials, les reglamentacions, els sindicats, les normes laborals i un llarg etcètera fan que tot vagi molt primmirat. A més, la cosa del sentiment de la tradició tramesa de pares a fills i dels vells costums del poble cada vegada pesa menys en una població que, com Cambrils, compta amb un tan gran percentatge de nouvinguts, als quals, naturalment, no els diuen res de les coses que han trobat en arribar aquí. Aquesta és una possible explicació de la problemàtica que ha creat avui i aquí la supressió de les festes religioses de l'Ascensió i de Sant Pere.

Les festes de la Puríssima o de la Mare de Déu del Camí, des del segle XII aquesta, i des d'abans del segle XVII la primera, han estat sempre històricament acceptades com a principals a Cambrils i considerades les seves diades com a dies de Festa Major

Llavors, d'aquesta manera arribem al 'quid' de la qüestió. Quines festes han de quedar i per què? Deixeu-me dir abans, però, que la festa que sigui es pot anar celebrant igual, si es vol. Però amb el ben entès que, si la festa no és marcada al calendari laboral, difícilment sobreviurà perquè la gent, per regla general, no està per raons i va de cara al fet positiu, encara que sigui materialment parlant.

Normalment les festes majors, en tots els llocs, són dues: la del sant o advocació de la parròquia i la del copatró, que generalment no té temple a part; si en la població hi ha més d'una parròquia, els titulars de la primera o més antiga. Exemples de prop de casa nostra: a Riudoms, Sant Jaume i Sant Sebastià; a Vinyols, Santa Caterina i Sant Joan; a Vila-seca, Sant Esteve i Sant Antoni. O poden ser el titular de la parròquia i el d'alguna ermita o santuari dins de la demarcació municipal: a Reus, Sant Pere i la Mare de Déu de la Misericòrdia; a Mont-roig, Sant Miquel i la Mare de Déu de la Roca; a les Borges del Camp, l'Assumpció i la Mare de Déu de la Riera. I això hi hagi una, tres o vint parròquies, com és a Barcelona amb la Mare de Déu de la Mercè. A Cambrils, doncs, són Festa Major les diades de la Puríssima i de la Mare de Déu del Camí. I, d'on surten les festes de l'Ascensió i de Sant Pere?

La primera no ha tingut mai caire de Festa Major. Era simplement un dia de Fira que s'esqueia en una determinada festa religiosa, que va donar-li el nom. Secularment vella, sembla que sempre s'havia vingut celebrant en la diada de l'Ascensió i en els tres dies que la seguien. Però, segons sembla per les referències que en tenim, mai no s'han celebrat amb motiu d'aquesta diada actes religiosos propis d'una Festa Major, com poden ser celebracions litúrgiques solemnes, processons, etcètera. No ens allarguem més respecte a la Fira, perquè pensem escriure un altre treball expressament sobre aquesta manifestació comercial, a la qual darrerament han sorgit dificultats de diferents ordres.

Anem a la festa de Sant Pere. Fins ja ben entrada la segona meitat del segle passat, a Cambrils aquesta festa era celebrada com a tot arreu, atès el seu caire de festa de precepte. Tenia a més ja a casa nostra la nota de festa gremial, com a patró que, ja d'antic, sant Pere és dels pescadors. Suposem que aquesta festa devia ser per als nostres avantpassats mariners el que era i és Sant Antoni Abat per als pagesos. Una celebració gremial. A la parròquia de Santa Maria, única a Cambrils fins l'any 1867, hi havia una capella lateral amb un retaule i una imatge de sant Pere que van subsistir fins al juliol de 1936. I en la parròquia de Santa Maria (on, naturalment, havien d'acudir els pescadors cambrilencs que habitaven en el reduïdíssim nucli urbà del port per qualsevol cosa relacionada amb l'Església: missa, confessió, viàtic, casament, bateig, etcètera) hi havia la confraria de Sant Pere dels pescadors, que segurament celebraria amb actes adients la seva festa patronal en aquest altar de la parròquia.

Quan, el 1864, les autoritats diocesanes de Tarragona van accedir a la construcció d'una petita església, segurament sospesant les dificultats dels veïns pescadors en desplaçar-se a la vila per acomplir els seus deures cristians en un temps en què els dos nuclis urbans de Cambrils quedaven realment força separats, i quan pocs anys més tard (el 1867) l'arquebisbe monsenyor Francesc Fleix i Solans va convertir-la en parròquia, i segregà la seva demarcació de la de Santa Maria, aquest va dedicar-la a sant Pere, segurament atenent la devoció i patronatge molt generals si tenim en compte la gran quantitat de temples parroquials dels quals és titular sant Pere al llarg de les nostres costes. Llavors, el patronatge sobre el barri va ser doble: com a titular de la nova parròquia i com a patró de l'ofici de mariner.

Explicat això, ja es veu clarament que de cap manera pot ser considerada la diada de Sant Pere com una Festa Major de Cambrils, perquè a qui no és mariner d'ofici, o no viu en la seva demarcació parroquial, la festa, com a tal, no li diu res. És totalment diferent de les de la Puríssima o de la Mare de Déu del Camí que, des del segle XII aquesta, i des d'abans del segle XVII la primera, han estat sempre històricament acceptades com a principals a Cambrils i considerades les seves diades com a dies de Festa Major.

De moment, l'estat actual del calendari nacional de festes permet l'opció de celebrar la festa de Sant Pere, de nivell general, a Cambrils, i d'aparellar-la amb la de la Mare de Déu del Camí, que ha de continuar intocable, sempre avalades per la voluntat i la devoció dels cambrilencs, de tots els cambrilencs, que així continuen una tradició i una estima que dura des de molts centenars d'anys. I, naturalment, mentre duri el caire festiu de la diada de la Puríssima. Si aquesta festa fos també bandejada, cosa bastant improbable de moment, la qüestió s'hauria de tornar a replantejar fent els canvis pertinents.