Cultura

FIMC

Un Raphael entregat en cos i ànima es reivindica en el concert del Festival Internacional de Música

El cantant es va acomiadar del públic amb un "Tornaré" i tot seguit va etzibar "no m'oblideu mai, mai", posant el contrapunt melodramàtic al concert (Contá galeria fotogràfica)

Per Lluís Rovira i Barenys

Raphael, ahir, a l'escenari del Festival Internacional de Música de Cambrils
Raphael, ahir, a l'escenari del Festival Internacional de Música de Cambrils | Lluís Rovira i Barenys

L'incombustible Raphael va ser el protagonista del concert d'ahir a la nit al Festival Internacional de Música de Cambrils, en el marc de la seva gira “Raphael 6.0”. El Raphael de sempre, molt motivat i amb ganes de reivindicar-se, va sortir puntual a l'escenari amb els acords de la cançó Yo soy aquel, davant d'un públic entregat des del minut zero que el va rebre dempeus i amb forts aplaudiments. Un públic que va omplir de gom a gom el recinte del parc del Pinaret.

Raphael va anar desgranant un repertori en el que no hi van faltar els seus grans hits així com altres cançons, gairebé una trentena, molt conegudes que el públic va acompanyar amb ganes. El concert va durar poc més de dues hores i es van poder sentir les cançons emblemàtiques de Raphael; Digan lo que digan, Mi gran noche, Yo sigo siendo aquel, Cuando tu no estás, Estar enamorado, En carne viva, Yo soy aquel o Escándalo

També va interpretar cançons popularitzades per altres artistes com Vivir así es morir de amor, de Camilo Sesto; Llorona, de Chavela Vargas; Gracias a la vida, de Violeta Parra, Resistiré, que van popularitzar el Duo Dinámico o Como yo te amo, de Rocio Jurado, i amb la que es va acomiadar del públic cambrilenc. El comiat de Raphael va tenir un punt d'emotivitat. Durant tot el concert es va limitar a cantar sense adreçar-se directament al públic amb paraules. Ho va fer amb gestos i posats, buscant la complicitat de la gent que el recompensava amb aplaudiments i amb crits de Raphael. Gairebé al final es va adreçar als espectadors de la grada per dedicar-los-hi una salutació i ja a la darrera cançó va cridar un "visca Catalunya" que el públic va recompensar amb aplaudiments. Quan tothom, músics i públic, estava esperant algun bis, Raphael va tornar a l'escenari i de manera enèrgica va dir "Tornaré" i tot seguit va etzibar "no m'oblideu mai, mai", posat un contrapunt melodramàtic a una gran actuació plena d'entrega i professionalitat d'aquest artista llegendari. Després d'això, el concert es va donar per acabat.