Estampes cambrilenques / Juliol 1963

Els esdeveniments extraordinaris que ha viscut el món les últimes setmanes (juliol 1963), esdeveniments d'ordre religiós i d'ordre polític, que han aclaparat, per dir-ho així, l'atenció de la gran massa dels humans, han aconseguit, pel que fa a Cambrils, fer-nos oblidar de les nostres coses per posar els punts de mira cap a horitzons més alts.

Però un cop les coses han tornat a la normalitat, normalitat i ambient encara més tranquils i accentuats en aquests mesos de tanta calor estiuenca, no estarà de més que donem un cop d'ull a uns fets transcendentals per a la història de Cambrils i unes dates límit en la història d'aquests fets.

I diem això perqué en la dècada en què som ara (1960-70) es commemoren tres dates centenàries de les més importants en la història del nostre poble. Ens referim al primer centenari de la fundació de la parròquia de Sant Pere Apòstol, al cent cinquantè aniversari de la mort de l'insigne Gimbernat i, finalment, al primer centenari del naixement de l'eminentíssim cardenal Vidal i Barraquer

És ben veritat que quan un fet ja ha passat a la història és igual un any més que un any menys, però també és veritat que, a mesura que passa el temps, els fets es van perfilant cada cop més i es van calibrant, aclarint i valorant les circumstàncies que els van produir i les conseqüències favorables o adverses que s'hagin produït.

I diem això perquè en la dècada en què som ara (1960-70) es commemoren tres dates centenàries de les més importants en la història del nostre poble. Ens referim al primer centenari de la fundació de la parròquia de Sant Pere Apòstol (1867-1967), al cent cinquantè aniversari de la mort de l'insigne Gimbernat (1816-1966) i, finalment, al primer centenari del naixement de l'eminentíssim cardenal Vidal i Barraquer (1868-1968).

Em sembla obvi recalcar la importància d'aquests fets d'extraordinària transcendència en la història del nostre poble, perquè estaran vius a la consciència ciutadana dels cambrilencs; però, com que aquesta consciència ciutadana, encara que és viva, moltes vegades està adormida, voldria que aquest treball fos el toc d'alerta que la despertés de la letargia i la fes posar dreta i disposada a commemorar dignament aquestes efemèrides històriques.

És ben veritat que per a aquestes efemèrides encara falten tres, quatre i cinc anys respectivament, però també ho és que no estan de més aquests anys si es vol fer alguna cosa una mica sonada.

Quant al centenari de la parròquia de Sant Pere, nosaltres no creiem que siguem els més idonis per apuntar, ni menys per programar la seva commemoració. Jo només brindo la realitat del fet i com a cambrilenc (per cert, tota la vida molt pròxim a aquella feligresia, la qual estimo molt) veuria amb una gran satisfacció que aquesta celebració tingués tota l'esplendor i solemnitat que el fet mereix. El seu rector té la paraula i no crec que li sigui difícil trobar excel1ents col·laboradors per a la seva empresa entre els pescadors, que ja són en ells mateixos entusiastes i emprenedors.

Quant a les commemoracions centenàries dels dos fills més il·lustres de Cambrils, ja podem apuntar alguna cosa més concreta: llurs monuments. La campanya que he portat a terme des de fa anys, des de les pàgines d'aquesta modesta però entranyable revista "Cambrils", ha de desembocar amb naturalitat en aquest fet: que Gimbernat i Vidal i Barraquer tinguin sengles monuments que perpetuïn, davant les mirades de propis i estranys, les virtuts i els mereixements insignes dels cambrilencs més grans de tots els temps. I, per descomptat, al·ludint a aquesta campanya no busco la ridícula vanaglòria d'haver-me sortit amb la meva, sinó l'acompliment d'un acte d'estricta justícia, pel qual Cambrils compensi una mica la glòria que ha rebut d'aquests dos fills. Ni tampoc cal parlar del problema econòmic, que no existeix. L'Ajuntament, com a representant del poble, ha de realitzar aquest anhel que senten vivament tots els cambrilencs de bé; però si aquesta realització espanta els digníssims membres de la corporació municipal o bé, aclaparats per tants problemes materials, no tenen temps d'ocupar-se de les coses de l'esperit i de la cultura, que nomenin una comissió executiva del projecte, ja que hi ha cambrilencs molt competents que estem segurs que estarien disposats a sacrificar-se per fer realitat aquest ideal: no deixar passar aquestes pròximes commemoracions sense que quedi un fruit tangible, plasmat al bronze o a la pedra, el record perenne de Cambrils a aquells que l'han enaltit tant amb la seva santedat com amb la seva ciència.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques