Estampes cambrilenques / Maig 1982

Recentment ha vist la llum un llibre força interessant, Distribució comarcal dels poetes de Catalunya, editat per l'Agrupació Catalana Colldejou de Promoció Excursionista, entitat que té com a objectius promoure l'excursionisme i l'aprofundiment cultural de les comarques catalanes.

El llibre, en realitat són dos volums, conté una distribució inventariada de poetes i cultivadors de la poesia agrupats per comarques i subcomarques segons la divisió territorial de la Generalitat de Catalunya del 1936, entenent per poetes de Catalunya els autors del Principat que han escrit en català des de la Renaixença, segons les mateixes paraules usades per l'equip autor del llibre. El llibre és una bona aportació a la cultura catalana i a nosaltres ens dóna peu per parlar d'aquest tema en la nostra 'estampa' d'aquest mes.

Cenyint-nos al Baix Camp i més concretament a la subcomarca rodalia de Cambrils, el llibre ens mostra, representativament suposem, quatre poesies dels autors Ramon Blasi i Rabassa, Àngel Serra i Pla, Ramon Muntanyola i Llorach i Francesc Bartrina. Cap d'ells no parla específicament en els seus poemes de la nostra vila o de les seves coses, encara que en alguns fragments es deixa sentir la influència de quelcom tan consubstancial amb Cambrils com és la mar. I així, en la d'Àngel Serra se'ns diu que:

Allà en l'escullera, vers les faroles
el vent agita els cabells i els vestits
de la muller i els fills, tots enardits
pels gais flocs d'escuma com banderoles
—i a l'esquerra— tants pesquers ancorats
que foren per les ones açotats!"

I en la de Francesc Bartrina:

A un cop de fona del marge-peu
la mar immensa onejà es veu...
I que és alegre, quan surt el sol,
mirant com puja el llagut de creu
a l'alenada del ventijol!

Naturalment, no volem ficar-nos pas en l'encert o el desencert dels criteris o de les possibilitats que els autors del llibre han mantingut a l'hora de triar la representativitat de la poesia escollida per a cada comarca o subcomarca, però potser sí que en trobaríem que dirien quelcom més als sentiments dels cambrilencs a l'hora de mostrar el ventall poètic cambrilenc. Mossèn Muntanyola mateix té una poesia específica dedicada a Cambrils, que porta per títol el nom del poble: "Cambrils"; i diu:

Serrells d'encisos i barques,
escata, pipa i cançó.
Entre la Platja i la Vila
no es feia escàpol l'Amor?
Elles, vistents a la porta,
ells, tan gentils, al llindar.
Davant l'Ermita, palmeres
i rosaris a les mans.
La terra t'és agraïda,
el mar et diu els secrets.
Si mai el vent t'escabella
una reina et fa l'endreç.

I el gran poeta i catedràtic que va ser Isidor Frias i Fontanilles (1847-1890) també va dedicar a la nostra vila alguna de les poesies que recullen els dos volums (que nosaltres coneixem) publicats el segle passat, per exemple: "L'Hostalet de Cambrils", del qual extraiem el següent fragment:

De Cambrils, entrant al poble,
hi ha, per si un dia els convé,
un hostal, d'ont surt lo cotxe
per anar i venir de Reus;
mes, perquè no s'equivoquin,
ja vereu que s'hi llegeix:
Posada, Leche de burra i
Carruajes de alquiler.

I continua explicant la vida i miracles de l'hostaler i de la seva família amb força ironia i gràcia.

També el gran poeta i polític català Ventura Gassol i Rovira (1893-1980) va escriure poesia a Cambrils, entre d'elles una que es recull en Les tombes flamejants, dedicada a glossar la gesta dels cambrilencs el 1640 enfront les forces del comte-duc i que va titular "L'ombra d'en Jacint Vilosa"; d'ella són aquests versos:

L'ombra que fa més feresa
de les sis ombres del Camp
és la de Jacint Vilosa,
la d'ulls més esbatanats,
la de la cara més verda,
la de més color de llamp,
la de la boca més negra,
la dels llavis més morats,
la que branda, com un pèndol,
una vegada cada any,
en memòria i recordança
d'aquell desembre de sang,
que a Cambrils capitulava
a l'exèrcit de tirans.

Ja més en els nostres dies Lluís Rovira i Guinart mostra una poesia fluïda i realitzada amb gust. En podria ser un tast "La conquesta de Mallorca", de la qual escollim els següents versos:

Encar les veig surcar per la mar blava
com orenelles emplenent el vol:
catifa d'or i sang talment semblaven
aquell estol, de naus que a Déu lloaven
capolant, heroiques, els raigs de sol...
En la platja se n'ouen crits de joia,
càntics d'amor: voleien mocadors!
Caputxes; i vellets amb barretina,
damisel·les, al cap sa mantellina
com si fossin els nostres trovadors.

A Cambrils ahir i avui s'ha cultivat la poesia amb més o menys encert. De la d'ahir n'hem donat una mostra. De la d'avui, aquestes mateixes pàgines de la nostra revista en són sovint un testimoni: Salvador Recasens i Cros, Josep Rovira i Colom i Ramon Romeu i Monts, ja traspassats, i entre els vivents la senyora Betlem Sànchez, vídua del mestre Planàs, la família Mas i els Josep Cabré, Josep Sarrà, Montserrat Pujals i Pascual Bordàs, i què sé jo quanta gent més han tingut o tenen bona cura que l'expressió poètica no es perdi a casa nostra. Entre els més vells hi ha hagut qui ha excel·lit. Per als que avui conreen aquest estil literari, demanem a Déu que els doni llum i encert!

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques