El mas de Benet Ferré està situat entre la carretera Nacional i el raval de Gràcia. La foto superior mostra la façana principal (que dóna a la carretera) des d’un lateral. A la dreta, un detall de l’interior de la planta baixa en què hi havia hagut un menjador. A sota, el bust que presideix la façana principal.

La torre de l’Esquirol i el mas de Benet Ferré han estat adquirits per l’Ajuntament de Cambrils fa uns quants mesos. Els dos edificis daten del segle XIX i es troben en bon estat de conservació. L’ús a què es destinaran aquests edificis encara no s’ha concretat, però una de les opcions és destinar-los a ser dependències municipals. Segons va comentar l’alcalde –Robert Benaiges– en la visita que es va fer a aquests dos edificis el passat 26 d’abril, la voluntat del govern municipal és recuperar el patrimoni local.

Una masia privada

El mas de Benet Ferré popularment s’ha conegut pel cognom Mullerat o pel renom Guineu. L’immoble és una masia construïda a meitats del segle XIX que fins ara havia estat de titularitat privada. L’Ajuntament l’ha adquirit directament dels propietaris i n’ha pagat 621.017,14 euros. En un primer moment s’havia previst que aquest edifici fos ocupat pel Departament d’Ensenyament i Formació, en el procés de descentralització dels serveis de l’Ajuntament, però aquesta opció es va desestimar per la manca d’espai de la finca per acollir la Regidoria i tots els serveis que en depenen. De moment, s’estudia la possibilitat d’ubicar en aquest mas la seu d’alguna empresa municipal, quan estiguin creades.

El mas de Benet Ferré

La finca on hi ha el mas té 4.604 metres quadrats i compta amb una bassa, un mas i un jardí. El desviament de l’antiga N-340 va comportar la reducció de les propietats que envoltaven el xalet. La revisió del POUM que s’està fent actualment també contempla alguns canvis en la zona: “el POUM preveia un carrer transversal que passava arran de la casa, però l’hem modificat perquè volem conservar el jardí”, explicava l’alcalde –Robert Benaiges–. El terreny edificable permet arribar als 1.920 metres quadrats.
El xalet, de 254,17 metres quadrats, disposa de planta baixa, pis i terrat. A la planta baixa hi ha un gran menjador amb dues llars de foc, la cuina i tres habitacions. Al primer pis hi ha tot d’habitacions. A l’interior de la casa tan sols resten alguns mobles, matalassos, llibres i maquetes de vaixells. Anteriorment, a la casa hi havia hagut un enorme retrat a l’oli de Benet Ferré, retrats a carbonet de familiars datats de 1900 i quadres de principis del segle XX de diferents indrets de Cambrils.

L’hisendat del segle XIX

El mas de Benet Ferré està ubicat entre l’N-340 i el raval de Gràcia. La façana principial del mas està tapada pels arbres i és la que dóna a l’N-340. A la part superior d’aquesta façana hi ha un bust amb una barretina que recorda el vestuari dels simpatitzants carlins. A la porta de ferro que tanca l’entrada de l’hort (al raval de Gràcia) s’hi pot veure l’any d’inauguració del mas, el 1869, i les dues primeres inicials de l’hisendat local Benet Ferré i Vidiella. Aquest militar cambrilenc va ser un dels hisendats locals que de forma repetida va ser designat alcalde i va formar part del consistori cambrilenc durant les últimes dècades del segle XIX. Benet Ferré va fer construir el mas i el general Prim el va inaugurar de retorn de la campanya militar al Marroc (1859-1860); els gravats que es trobaven a la casa signats per ell mateix testimonien la relació de Prim amb Benet Ferré. Durant la guerra civil espanyola de 1936, l’edifici va servir de menjador del personal de l’Hospital de Sang.

§ La torre de l’Esquirol§

La torre de l’Esquirol, també coneguda com a torre del Telègraf, es troba al passeig marítim. L’edifici està catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cambrils i està declarat Bé Cultural d’Interès Local per la Generalitat de Catalunya. L’Ajuntament ha adquirit aquest edifici com una cessió d’equipaments de la promotora de la urbanització de l’antic polígon 69. En el moment en què es va fer la cessió dels carrers d’aquest polígon es va donar les claus de la torre a l’Ajuntament.

Una vivenda a primera línia

La torre de l’Esquirol data del segle XIX i es troba en bon estat de conservació, tot i que a la façana s’hi pot observar l’impacte de projectils, possiblement de la guerra civil de 1936. L’edifici consta de planta baixa, dos pisos i terrat. Fa uns anys es va habilitar l’interior de la torre com a vivenda ocasional. Això es pot apreciar clarament al primer pis, on encara hi ha un moble de fusta que amaga l’espai reservat per a la nevera i la cuina.

L’accés als pisos superiors és a través d’una escala de caragol de fusta sense barana i estreta. La dificultat d’habilitar un accés practicable per a tothom condicionarà els possibles usos futurs de l’edifici: “aquesta torre no és com la torre del Port, no la podem dedicar a museu, per exemple, perquè no hi pot accedir tothom”, comentava l’alcalde –Robert Benaiges–.

La torre de l’Esquirol, coneguda també com a torre del Telègraf, ha sigut adquirida per l’Ajuntament. Ocasionalment, durant un temps va servir de vivenda, per a la qual cosa es van fer obres d’habilitació com la llar de foc que veiem a la fotografia de sota.