La renda familiar disponible bruta per habitant a Cambrils va ser de 16.000 euros l'any 2019, segons les dades fetes públiques, ahir, per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Aquestes dades de Cambrils se situen lleugerament per sobre de la mitjana de la comarca del Baix Camp, on la renda mitjana va ser de 15.800 euros –al Tarragonès, es va donar la mateixa xifra mitjana–.

Pel que fa a municipis propers, Cambrils se situa com un dels que té una major renda. Per exemple, segons aquesta estadística, la renda familiar disponible bruta per habitant a Salou va ser de 13.600 euros; la de Vila-seca va ser de 14.300 euros; la de Mont-roig del Camp va ser de 14.400 euros; la de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant va ser de 15.100 euros o la de Reus va ser de 15.800 euros. Tarragona capital sí es va situar per sobre –amb 16.600 euros–.

Mitjana de 18.200 euros a l'any a Catalunya, un 4,2% més que l'any anterior

A nivell català, la renda familiar disponible bruta per habitant a Catalunya va ser de 18.200 euros l’any 2019, xifra que suposa un augment del 4,2% respecte de l'any anterior, i és el creixement més elevat des del 2014. Totes les comarques van incrementar la renda per habitant, encapçalades per Aran (7,5%) i el Gironès (7,1%).

El Barcelonès continua sent la comarca catalana amb la renda per habitant més elevada

El Barcelonès continua sent la comarca catalana amb la renda per habitant més elevada, amb 20.400 euros l’any 2019, i supera en un 12,2% la mitjana catalana, seguida del Baix Llobregat (18.900 euros), el Garraf (18.600 euros), el Vallès Occidental (18.500 euros) i el Maresme (18.400 euros). La resta de comarques se situen amb una renda inferior a la mitjana catalana, i n’hi ha quatre amb un nivell de renda inferior al 20%: el Baix Ebre (14.500 euros), la Noguera i les Garrigues(ambdues amb 14.300 euros),i el Montsià amb 13.200 euros.

Sant Just Desvern i Matadepera, els municipis catalans amb major renda a Catalunya

Dels 458 municipis estudiats (amb més de 1.000 habitants), només 109 se situen per sobre la mitjana catalana (18.200 euros). Sant Just Desvern (amb 29.700 euros per habitant) és el municipi amb el nivell de renda més elevat, un 63% superior a la mitjana catalana i es caracteritza per tenir una elevada proporció d’ingressos procedent de les rendes salarials (68,4%) i una baixa proporció procedent de prestacions socials (12,9%). El segueixen Matadepera (28.100 euros) i Cabrils i Alella (ambdues amb 27.600 euros), totes aquestes amb una renda per habitant per sobre del 50% de la mitjana catalana.

La Pobla de Mafumet i el Perelló, els municipis amb menys renda

A l’altre extrem, se situen un grup de set municipis que tenen una renda per habitant inferior al 30% de la mitjana catalana: la Pobla de Mafumet i el Perelló (ambdues amb 12.700 euros), la Sénia (12.500 euros), Salt (12.400 euros), Lloret de Mar (12.300 euros)i,Ulldecona i Aitona, ambdues amb 12.100 euros.Aquests dos darrers municipis tenen característiques similars, amb una proporció d’ingressos salarials per sota la mitjana (52,0% i 52,7%) i una proporció de prestacions socials més elevada (23,2% i 23,6%).

En relació amb l’any anterior, pràcticament tots els municipis estudiats (438 dels 458) han registrat una variació anual positiva de renda familiar disponible bruta per habitant.

La remuneració d'assalariats representa el 58,8% dels principals recursos de les famílies a Catalunya

L'any 2019, els principals components de la renda van créixer en relació amb l'any anterior. Pel que fa als ingressos, la remuneració d'assalariats va créixer un 5,3%, l'excedent brut d'explotació un 4,4% i les prestacions social un 6,6%. Pel que fa als usos, les cotitzacions socials es van incrementar un 7,7% i els impostos un 4,2%.

La remuneració d'assalariats representa el 58,8% dels principals recursos de les famílies a Catalunya, i va ser la principal font d'ingressos en totes les comarques, tot i que hi ha diferències en el territori. El Gironès i el Baix Llobregat van ser les comarques amb una proporció més alta de rendes salarials, amb un 62,2% i un 61,6%, respectivament, mentre que el Priorat (48,5%) i la Terra Alta (42,7%) van ser les que van tenir unes proporcions més baixes.

Pel que fa als ingressos procedents de rendes empresarials i professionals, la mitjana del conjunt de Catalunya va ser del 21,4%, i la Cerdanya va ser la comarca amb una proporció més elevada d'ingressos per aquest component (33,9%). El Berguedà va ser la comarca on els ingressos provinents de les prestacions socials van ser més elevats (29,9%), 10 punts per sobre de la mitjana de Catalunya (19,8%).