Estampes cambrilenques / Abril de 1963

La setmana del 28 d'abril al 5 de maig, i pel fet que en aquesta última data se celebra el dia de la parròquia, s'animarà l'interès i la generositat dels cambrilencs a favor del nou altar major de la parròquia de Santa Maria, del qual s'ha parlat molt els darrers mesos. És de suposar que els feligresos s'adonaran de la transcendència i la magnitud de l'obra que s'ha de fer i que, en conseqüència, hi col·laboraran amb entusiasme i amor, aportant el seu òbol, però no a la mesura del seu gust o del seu caprici, o per treure's del davant els que, amb autèntic sacrifici, passaran a recollir els sobres repartits prèviament, sinó en la mesura generosa de les possibilitats reals de cada família, conscients tots que la reconstrucció digna de l'altar principal de la parròquia és avui una necessitat que no es pot endarrerir més, quasi trenta anys després de la seva destrucció, perquè en cas contrari es podria dubtar del bon nom i esperit religiós de la vila.

I un cop fet aquest preàmbul, potser excessiu, i fidel a la meva tasca de recordar des d'aquestes pàgines els fasts de la història passada del nostre poble, passaré a recordar el que era l'altar major de Santa Maria abans de ser destruït el 1936.

L'altar destruït el 1936 es pot descriure com un retaule renaixentista que, amb els cinc cossos que li són propis, ocupava tot el frontó del presbiteri, fins que la part més alta tocava el cassetonat del sostre

Tothom sap que l'actual església parroquial es va construir a mitjan segle XVII, després dels successos sagnants del 1640. No se sap res de la construcció de l'altar major, però el més probable és que es fes de seguida després de la construcció de l'església, o sigui a finals del mateix segle XVII. No es pot descartar la possibilitat que, investigant a l'Arxiu Parroquial, que és bastant complet i amb documents i notes molt antics, tot salvat miraculosament de la guerra del 36, surtin dades que puguin aclarir aquest i d'altres problemes relacionats amb la parròquia i amb la vila, però les limitacions de temps sempre han impedit al cronista la recerca a l'esmentat arxiu, tan extraordinàriament laboriosa d'altra banda.

Veient una fotografia antiga que completa els meus records infantils de l'esmentat altar, aquest es pot descriure com un retaule renaixentista que, amb els cinc cossos que li són propis, ocupava tot el frontó del presbiteri, fins que la part més alta tocava el cassetonat del sostre. Artísticament és una obra realitzada amb molta bellesa. Al cos superior presentava un relleu amb la crucifixió del Senyor, tal com era habitual en aquesta mena de retaules, que es complementava amb uns ornaments i uns àngels. Al segon cos hi havia tres relleus probablement amb escenes de la vida de la Mare de Déu, ja que en el del mig es veu clarament representat el misteri de l'Assumpció de Nostra Senyora i, a més, dues fornícules amb imatges de sants, la identitat dels quals es impossible d'esbrinar.

Al cos central, el de proporcions més grans, hi havia cinc fornícules amb quatre imatges de sants precedides al mig per la Puríssima Concepció de Maria, titular de la parròquia. Després seguia un cos petit amb sis imatges petites en relleu i cinc relleus amb escenes, la representació de les quals avui és impossible de precisar; i finalment hi havia el cos inferior, que arrencava del paviment, els motius del qual eren més aviat ornamentals.

Els diferents cossos estaven separats per frisos molt elegants, i els relleus i fornícules ho estaven per columnetes i capitells de factura molt bella. Així, el conjunt oferia un aspecte d'uniformitat, dins de la diversitat, alhora pietós, elegant i ric en recursos artístics.

La taula de l'altar també era de fusta recolzada sobre columnetes i, presidint-ho, hi havia el templet, molt posterior al retaule, amagat per un tapís que representava el Sagrat Cor de Jesús, que tenia un mecanisme molt simple per descobrir el Santíssim Sagrament quan s'havia d'exposar.

En línies generals, aquesta és la descripció del retaule que les flames revolucionàries de l'estiu de 1936 van reduir a cendra, la reconstrucció del qual, parlant de tot, es pretén fer comptant amb la col·laboració entusiasta i decidida dels cambrilencs.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques