Cultura

Literatura

Conxita Tarruell, escriptora de llibres de viatges: «El que m'emporto del Senegal és la mirada transparent dels nens que no tenen res i ho comparteixen tot»

Ahir al vespre, al Centre Cultural, es va fer la presentació del llibre "La força del ritme i la percussió. Viatges solidaris i culturals pel Senegal i Gàmbia"

Per Berta Ruiz

Conxita Tarruel a l'esquerra i Rosa Pi a la dreta amb un exemplar del llibre "La força del ritme i la percussió. Viatges solidaris i culturals pel Senegal i Gàmbia"
Conxita Tarruel a l'esquerra i Rosa Pi a la dreta amb un exemplar del llibre "La força del ritme i la percussió. Viatges solidaris i culturals pel Senegal i Gàmbia" | Berta Ruiz

Ahir al vespre, al Centre Cultural, es va fer la presentació del llibre "La força del ritme i la percussió. Viatges solidaris i culturals pel Senegal i Gàmbia" de Conxita Tarruell. Emmarcada en la programació de Dies de Llibres, la presentació va anar a càrrec de la pròpia autora, de Rosa Pi –companya de viatges de la Conxita i autora d'alguns dels contes que apareixen en els seus llibres– i Montse Tella, secretària de l'Associació Amics del País Bassari.

Conxita Tarruell: "Aquell viatge va transformar la meva vida, va ser un abans i un després"

Aquest llibre, abraça un període de 12 anys, durant els quals l'autora va viatjar en diverses ocasions per Senegal, Gàmbia i el País Bassari; quatre estades que l'han marcat i l'han transformat plenament, i de les què en recull les seves vivències, els costums de la seva gent i el seguit de projectes solidaris en els quals hi han col·laborat de la mà d'ONG. Tal com va explicar Conxita Tarruell a revistacambrils.cat, "el llibre és l'experiència de quatre viatges durant diversos anys. Sóc mestra i, en el primer l'any 2002, vaig anar a Senegal a veure les escoles. Aquell viatge va transformar la meva vida, va ser un abans i un després. Em vaig qüestionar moltes coses i em va fer veure que allà no tenen res i t'ho donen tot. A partir d'aleshores vaig començar a escriure alguna cosa, va ser com un canvi i una transformació personal que és el que porten el meus llibres: viatjar com a transformació personal".

"Vam participar en campaments i en activitats amb la comunitat, vam fer estada a les cases de les famílies, vam visitar escoles. Vam poder participar en diferents projectes educatius, sanitaris o alimentació com "Nutrició sense fronteres"

Després va realitzar diverses rutes a Perú, Equador, Brasil i Costa Rica amb l'ONG Setem i, a través d'aquesta entitat va conèixer l'ONG  Ethnic (Associació de Turisme Sostenible). Deu anys després del seu primer viatge a Senegal en van organitzar un altre a Gàmbia. "Vam anar un grup de persones, vam participar en projectes solidaris i vam col·laborar directament amb l'ONG. L'any següent, per Nadal, vam anar a un festival de música de percussió molt interessant, a Senegal. Vam participar en campaments i en activitats amb la comunitat, vam fer estada a les cases de les famílies, vam visitar escoles. Vam poder participar en diferents projectes educatius, sanitaris o alimentació com "Nutrició sense fronteres".

Rosa Pi: "Em va impactar molt aquell viatge perquè veus les nenes petites com ajuden les seves mares, les cases tan senzilles que tenen, com cuinen, com es renten..."

Al llibre "La força del ritme i la percussió. Viatges solidaris i culturals pel Senegal i Gàmbia" també s'hi pot trobar el primer conte escrit per la Rosa Pi, companya de viatges. Segons va explicar: "el conte explica el personatge d'una nena del País Bassari; em va impactar molt aquell viatge perquè veus les nenes petites com ajuden les seves mares, les cases tan senzilles que tenen, com cuinen, com es renten... Tot tant modest. També em va impactar molt quan anaven a buscar l'aigua al pou. Al conte hi ha una part de les vivències que vaig tenir, però també té una part de ficció". De fet, tal com afegia la Conxita, a l'hora de fer els seus llibres de viatges també busquen informació sobre el país, la seva història, els seus costums...

Són viatges "impressionats i transformadors" a nivell personal

Són viatges veritablement "impressionats i transformadors" a nivell personal. La Conxita explicava que, "jo, el que m'emporto del Senegal és la mirada transparent dels nens que no tenen res. Jo sóc mestra, vam visitar les escoles, i al veure aquella atenció, aquelles ganes d'aprendre. El poc que tenen ho comparteixen, són molt solidaris. Hi ha molta comunió i molta alegria". La Rosa en destacava "com ens acullen, com comparteixen, una amabilitat que aquí no la tenim; t'obren les seves portes, tenen una vida molt més pausada, viuen el present; entrem a les seves cases, connectes molt amb aquella gent. A més, les ONG realitzen molt projectes per empoderar les dones d'aquelles comunitats perquè puguin ser autosuficients".

L’Apunt

Una desena de llibres de viatges per tot el món

Aquest és el sisè llibre d'una col·lecció d'una desena de llibres viatges que ha escrit la Conxita Tarruell, alguns amb el suport de la Rosa. "El primer llibre va ser a l'Amèrica Llatina; a partir d'aleshores vaig agafar l'hàbit d'escriure. Després vaig anar a Etiòpia col·laborant amb un orfenat; després vaig viatjar a Cuba. El següent viatge va ser a Chicago –on vaig conèixer la rosa perquè vam anar a cantar gospel–. Allí vam anar a visitar es comunitats afroamericanes i va ser molt enriquidor. També vaig viatjar a la Xina, una experiència maca però on em vaig centrar en fer entrevistes sobre el tema de l'adopció de pares catalans" va comentar la Conxita. Després, tal com va afegir la Rosa, "vam viatjar a Sud-àfrica on vam estudiar anglès; després va ser Mèxic i Guatemala on vam conviure amb famílies d'allà i vam provar la seva gastronomia. El següent va ser a Benin i Burkina Fasso i, el darrer titulat "Les veus del Mekong" que recull cinc viatges a Laos, Cambodja, Vietnam, Tailàndia i Myanmar".

Actualment, totes dues estan jubilades i no aturen la seva activitat fent presentacions dels seus llibres i fent xerrades a través de diverses ONG. Les dues són de Sabadell, però la Rosa viu actualment a Terrassa.