Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el mes de març de 1972

El Parc Samà

Març 1972 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda (1923-2011)

Estampes cambrilenques / Març de 1972

Jo diria que el parc Samà és, per la a immensa majoria de cambrilencs, el gran desconegut, tot i la gran liberalitat amb què els propietaris han obert sempre les portes del senyorial recinte sense fer pagar tiquets i sense posar barreres a les passejades dels visitants. Potser això no tothom ho ha sabut fins ara; avui ja és més visitat i crec que ho serà més a mesura que els que hi van es facin boca de les seves belleses indiscutibles.

A la meitat del segle passat (XIX) la grandiosa propietat pertanyia a Na Rafaela de Torrens, marquesa de Vilanova i la Geltrú, qui amb el seu fill, Salvador Samà i Torrens, que heretà de la seva mare el marquesat de Vilanova i del seu oncle-avi, en Salvador Samà i Martí, el marquesat de Marianao, bastiren cap al 1880 el gran palau que té mil quatre-cents metres quadrats de planta i que, avui, pot considerar-se com un vertader museu per la riquesa i varietat del seu mobiliari, pinacoteca, tapisseria, biblioteca, col·leccions d'armes i el crescut nombre d'objectes valuosíssims que són record de la il·lustre família propietària.

Emmarcant el palau hi havia, en els anys anteriors a la darrera Guerra Civil, en la immensa finca, grans extensions de boscatge amb llocs especialment reservats per a la caça de diferents espècies d'animals; i en la porció de finca que envolta el palau hi havia fins i tot un important parc zoològic

El palau ha estat residència, si no seguida, sí habitual, de tota la nissaga dels senyors marquesos. Salvador Samà i Torrens, que havia estat cap del partit lliberal de la nostra província, diputat a Corts, Gran d'Espanya, senador per dret propi i per dues vegades alcalde de Barcelona; Salvador Samà i Sarriera, també home molt influent en la política de la nostra nació; la seva vídua, la senyora marquesa, i els seus fills Salvador Samà i Coll, marquès de Marianao i Vilanova, Jaume, comte de Solterra, i Victòria, marquesa de Vilallonga. En el palau es guarden vertaderes preciositats, però a mi personalment el que més m'ha cridat l'atenció en les meves visites és la bella mostra de mobiliari colonial, una vitrina amb robes sagrades antigues artísticament treballades, l'esplèndida biblioteca que conté milers de volums, la magnífica col·lecció d'armes filipines (obsequi del marquès d'Ahumada, capità general interí de Filipines, al marquès de Marianao), i el bé de Déu de quadres, amb pintura de tots els estils; entre els seus autors em plau esmentar Marià Fortuny, Josep Ribera 'lo Spagnoletto', Martí i Alsina, Jerichau i els dibuixants Vidal Quadras i Ramon Casas. Entre les curiositats que ofereix el palau als seus visitants cal destacar velles fotografies, retrats dedicats al senyor marquès pels generals Joan Prim i Prats i Miguel Primo de Rivera, i una bona col·lecció d'armes de foc de la guerra d'Àfrica de 1860, obsequi del general Prim. I, en un ordre inferior, bells exemplars d'animals dissecats, unes bicicletes de les primeres que devien córrer pel nostre país i tot un estol de carruatges dels que s'usaven en els temps en què no es coneixien els cotxes amb motor d'explosió.

També en l'ordre que podríem dir sentimental és notable el palau del parc Samà, ja que en ell feren estada, entre altres il·lustres personalitats que han ocupat un lloc en la història, Manuel de Foronda i Aguilera, marquès de Foronda, gran literat i acadèmic; Francesc Girón i Aragón, marquès d'Ahumada (abans esmentat) i destacat militar, Miquel Primo de Rivera i Orbaneja, que hi passà temporades essent capità general de Catalunya i, més tard, essent cap del Directori Militar. També hi feu estada la popularíssima infanta Isabel, germana del rei Alfons XII, i el 20 de maig de 1924 visitaven el palau i la finca el rei, Alfons XIII, la reina Victòria Eugènia, els generals Primo de Rivera, Barrera, Gómez-Jordana i Vallespinosa i d'altres destacades personalitats, que hores abans havien dinat a Tarragona en el Palau Episcopal, hostes del cardenal cambrilenc monsenyor Vidal i Barraquer.

Emmarcant el palau hi havia, en els anys anteriors a la darrera Guerra Civil, en la immensa finca, grans extensions de boscatge amb llocs especialment reservats per a la caça de diferents espècies d'animals; i en la porció de finca que envolta el palau hi havia fins i tot un important parc zoològic. Amb el temps i les circumstàncies les coses han canviat i avui la finca s'ha convertit en terrenys de cultiu. No obstant això, queda a l'entorn de l'aristocràtica mansió una arbreda preciosa, alegrada per l'abundància d'aigües que formen rierols i un gran llac, creuats els primers per ponts evocadors i coronat el segon per miradors que dominen el paisatge idíl·lic, on només es respira pau i tranquil·litat.

Així és el parc Samà; val la pensa visitar-lo, ja que és una joia de preu dintre del tot Cambrils.

La revista i jo particularment agraïm al senyor comte de Solterra la seva gentilesa en l'acollida, l'àmplia informació donada i les facilitats en la visita al parc i al palau.


parc sama cambrils

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article