Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el mes de març de 1965

El deure de la gratitud

Març 1965 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda (1923-2011)

Estampes cambrilenques / Març de 1965

Bé podríem dir, com Fray Luis de León, "... decíamos ayer...", perquè el tema que tractaré no és gens nou a les pàgines de la nostra revista, ja que es tracta d'una reincidència sobre un objectiu ja apuntat altres vegades en aquests modestos treballs d'exaltació de totes les coses bones que hi ha a Cambrils i de recerca de tot el millor per a Cambrils.

I aquest tema flueix al teclat de la màquina arran de la gran quantitat de comentaris, molt substanciosos, que s'han sentit pertot, com a conseqüència de la retolació de dos carrers flamants de l'eixample de la nostra vila amb els noms de passatge núm. 1 i passatge núm. 2. Que si som a Nova York, que si els edils tenen poca imaginació, que si no saben ja què posar-hi, que si els veïns de l'eixample han d'aprendre la instrucció; en definitiva, comentaris per a tots els gustos, però desagradables en general. El que està clar és que la decisió ha estat molt impopular.

No he entès mai per què a l'Ajuntament sembla que els caigui una llosa de plom al damunt a l'hora de donar nom a les noves vies. I jo no ho veig tan difícil: només cal donar un cop d'ull a la història, a la biografia, a les relacions de la vila i als seus costums... i, per ara, els asseguro que no s'acabaran els noms

Amb aquestes línies no vull posar el consistori a la pica (ni ara ni mai he tingut aquesta intenció), però sí que m'agrada dir les coses clares; per això aprofito moltes vegades aquesta pàgina de "Cambrils" per fer arribar a dalt la veu popular, que és una veu que sovint no se sent, bé perquè els de dalt fan el sord, bé perquè els de baix més s'estimen remugar que fer-se sentir clarament i valenta.

No he entès mai per què a l'Ajuntament sembla que els caigui una llosa de plom al damunt, a l'hora de donar nom a les noves vies que, atès el creixement espectacular de la població, cada temporada van apareixent al perímetre urbà de la nostra vila. Els costa, no es decideixen, dubten i al final surt... passatge núm. 1, passatge núm. 2. I jo no ho veig tan difícil: només cal donar un cop d'ull a la història, a la biografia, a les relacions de la vila i als seus costums... i, per ara, els asseguro que no s'acabaran els noms. Com s'ho farien els ajuntaments de ciutats com Barcelona o Madrid, per donar nom a centenars i centenars de carrers, si no ho fessin d'aquesta manera?

Història de Cambrils: Tots els fets històrics coneguts i esdevinguts a la nostra vila a través dels segles, tenen dedicat el seu carrer propi? Evidentment.

Biografia: Tots els cambrilencs, fills de Cambrils, que ho mereixen, tenen un carrer al seu nom? Tots sabem que no. I els personatges que, dins del camp religiós, científic, cultural, artístic o de qualsevol altra mena, han tingut una intervenció més o menys directa, o més o menys decisiva, en els destins de Cambrils, sense ser ells cambrilencs, no es mereixen també el record agraït de donar el seu nom a un carrer?

I, aquells pobles o ciutats amb què la nostra vila ha mantingut una relació íntima a través dels segles, no són dignes també d'un homenatge tan senzill com és donar el seu nom a un carrer? De la mateixa manera, si Cambrils avui és un poble abocat a una gran afluència turística, no seria una delicada atenció als nostres visitants que alguns carrers cambrilencs ostentessin el nom de les nacions o de les principals capitals o ciutats d'on procedeixen els grups més importants que ens visiten?

Resta per al final la part típica i costumista, emprada ja en algun sector dels nous carrers del barri Marítim i que tampoc ens disgusta, perquè constitueix un record perenne dels gremis o costums que es van estilar en altre temps, o que encara perduren actualment, tot ocupant els quefers diaris de la gent del nostre poble.

Tal com es pot veure, el camp encara és llarg i ample; només falta una mica de gust o una mica de preocupació i d'estudi de les nostres coses amb tot l'afecte que es mereixen; a més, sempre queda la solució de l'assessorament quan sorgeixen els dubtes o no es té seguretat de les coses. Qualsevol cosa abans d'arribar a la ridiculesa dels números o abans de deixar els carrers sense nom anys i anys, ja que així es fomenta la confusió entre els que ens visiten esporàdicament o entre els que viuen temporades llargues entre nosaltres.

Anys enrere, una personalitat il·lustre, molt vinculada a Cambrils i desapareguda avui del món dels vivents, ens deia que un poble s'honra honrant els seus fills, que ells ja l'han honrat abans. I, encara que sembli un joc de paraules, és una veritat de l'alçada d'un campanar. Per què no sabem aprofitar-la els cambrilencs?

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article