El Centre Cultural va acollir, aquest passat dissabte, la desena Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat organitzada pel Centre d’Estudis Cambrilencs, el Museu d’Història de Cambrils, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Sota el títol Patrimoni hidràulic i recerca local al territori, la trobada va reunir vora una trentena d’estudiosos de la demarcació tarragonina que van tractar l’estat de la qüestió en la recerca sobre el patrimoni hidràulic, especialment els molins. Aquesta trobada de periodicitat anual va haver de ser aplaçada l’any passat a causa de la situació provocada per la pandèmia.

La trobada va ser inaugurada per Josep Pedrell, president del Centre d’Estudis Cambrilencs; Josep Santesmases, president de la CCEPC, i l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein. Van excusar la seva presència la delegada dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat i el vicepresident de la Diputació de Tarragona. Santesmases va fer una crida per tal d’obtenir una major implicació de la Diputació de Tarragona en els projectes dels centres d’estudis presents a la província, la qual va ser recollida per l’alcalde de Cambrils, que es va comprometre a tenir-ho present en les relacions entre les dues administracions.

Les ponències

A continuació, es van pronunciar dues ponències a càrrec de destacats especialistes en el patrimoni hidràulic: el doctor en Història Francesc Roma i Casanovas, sobre tipologia de molins hidràulics, i el doctor en Geografia Jordi Blay, que va parlar del patrimoni hidràulic a la província de Tarragona. Van seguir tres presentacions específiques centrades, respectivament, en els àmbits territorials de la Conca de Barberà, les riberes del riu Gaià i la Selva del Camp en època medieval. Totes les xerrades van ser seguides d’un espai de debat entre els assistents. En general, hi va haver una posició força unànime en considerar la necessitat urgent de comptar amb dispositius legals que facilitin eines per a la gestió i la protecció del patrimoni hidràulic. El cas local del municipi de la Riba (l’Alt Camp), especialment ric en antics molins paperers, va ser repetidament posat com a exemple com un àmbit pendent d’una actuació de protecció urgent i necessària. També es va assenyalar la necessitat de desenvolupar un inventari oficial del patrimoni arquitectònic català molt més dinàmic, col·laboratiu, ben documentat i geolocalitzat, que superi les mancances de l’actualment existent.

L’acte es va cloure amb la presentació dels projectes que duran a terme properament tant la CCEPC com l’IRMU i es va anunciar que Riudoms acollirà la trobada de l’any vinent. A la tarda, els assistents van poder continuar amb la visita de l’exposició que acull la Torre de l’Ermita dedicada al cambrilenc Josep Maria Recasens, primer president del Centre d’Estudis Cambrilencs i especialista en molins hidràulics, així com al Museu Molí de les Tres Eres, on es va poder presenciar una demostració del funcionament del molí fariner.