Estampes cambrilenques / Novembre 1962

Considerem molt encertada l'actuació del consistori municipal, que s'ha decidit a posar el nom a uns quants carrers nous del sector Mare de Déu del Camí-Estació. Amb aquesta finalitat, el regidor Juan Serra Dalmau va proposar la retolació de sis carrers nous en una moció documentadíssima a la reunió de rii de l'octubre passat, que l'Ajuntament va acceptar. Perquè els nostres lectors sàpiguen els motius que han impulsat l'Ajuntament a retre tribut d'admiració i gratitud a uns pobles o a uns personatges, i alhora el que aquests pobles o personatges han representat per a la nostra vila, apuntaré unes notes que seran bàsicament 'l'estampa cambrilenca' d'aquest mes.

CARRER DE MONTSERRAT.— Homenatge obligat de Cambrils a la Santa Muntanya i a la Mare de Déu Bruna, reina i patrona de la terra catalana. La devoció secular dels cambrilencs a la Moreneta; el seu patronatge sobre Catalunya, atorgat pel papa Lleó XIII (immortal per tants motius) el 1881; els milers de cambrilencs que al llarg de les generacions han anat pujant els bellíssims i fantàstics 'turons montserratins', per demanar per les seves necessitats i per la grandesa del seu poble als peus de la Mare de Déu, seran els motius que, plasmats a la pedra de la dedicatòria, faran alhora perenne i actual l'homenatge del nostre poble a la 'Regina dels catalans'.

CARRER DEL GENERAL PRIM.— Constitueix un tribut sincer d'admiració a l'heroi dels Castillejos i alhora a la nobilíssima ciutat veïna de Reus, bressol del general, a la qual estem units per tants llaços d'amistat i que fa poc temps va tenir la gentilesa de dedicar un carrer d'una de les seves noves urbanitzacions a l'eximi doctor Gimbernat, fill insigne de la nostra vila.

Joan Prim i Prats va néixer, doncs, a Reus el 1814 i va seguir la carrera militar. El 1840, quan només tenia vint-i-sis anys, ja era coronel de l'exèrcit; en sis anys havia participat en trenta-cinc combats i el seu cos era ple de ferides. Mentre fou diputat va fer molts viatges a l'estranger, entre els anys 1845 i 1847. Al cap de poc temps va ser nomenat capità general de Puerto Rico. El 1859 va créixer la seva fama quan es va declarar la guerra a Àfrica i va destacar pel seu valor a les batalles de Castillejos, Wad-Ras i Tetuan. Són dignes de recordar les seves al·locucions al batalló d'Arapiles i als voluntaris catalans. També va destacar com a diplomàtic (qüestió de Mèxic, 1862) i com a polític, ja que va organitzar la revolució que va destronar la reina Isabel II. Va ser ministre de la guerra i president del Consell, i va aconseguir imposar la candidatura d'Amadeu de Savoia.

Va morir assassinat a Madrid el 1870.

El cambrilenc Antoni Lloberes va ser assistent del general Prim durant molts anys, els fets heroics del qual es comentaven en el número 103 d'aquesta mateixa revista (juliol 1962). A part d'altres llaços d'amistat que unien l'insigne reusenc amb famílies cambrilenques molt distingides, aquest és un altre motiu de vinculació del general Prim amb Cambrils.

CARRER DE SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA.— Aquesta dedicació de Cambrils representa un homenatge merescudíssim i oportú a la gran santa catalana, quan s'acompleix precisament enguany l'aniversari de l'arribada a la nostra vila de les seves filles, les benemèrites germanes Carmelites de la Caritat.

En efecte, les germanes van obrir les seves classes el 1887, quan era superiora general de l'Institut la reverendíssima M. Paula Delpuig, successora del Generalat de santa Joaquima, el procés de beatificació de la qual és en marxa.

Setanta-cinc anys d'ensenyament religiós en la joventut femenina cambrilenca han deixat un senyal profund de bondat, de saviesa i d'honradesa en la dona cambrilenca. Tot això justifica el tribut de gratitud que la vila rendeix a la santa fundadora.

Joaquima de Vedruna va néixer a Barcelona el 16 d'abril de 1783 i es va casar amb Teodor de Mas el 24 de març de 1799, quan només tenia setze anys; d'aquest matrimoni va tenir vuit fills.

El 1816 va morir el seu marit i va passar moltes penúries i amargures, tant de cos com d'esperit. Va acabar fundant l'Institut de germanes Carmelites de la Caritat el 26 de febrer de 1826, que va regir durant 28 anys, fins que va morir, a Barcelona, el 28 d'agost de 1854.

El 1909 va començar el procés informatiu de les seves virtuts que el papa Pius XI va declarar heroiques el 1935. Pius XII la va beatificar el 19 de maig de 1940; finalment, Joan XXIII la va canonitzar el 12 d'abril de 1959.

Les extraordinàries virtuts de la santa, com a jove filla cristiana, com a esposa i mare, i després com a religiosa, ofereixen un amplíssim camp d'admiració i sobretot d'imitació.

CARRER DE BARCELONA.— El carrer de l'estació és el que ara es dirà de Barcelona.

Els llaços seculars de compenetració íntima i fraternal amistat entre la capital de Catalunya i la nostra vila quedaran, sens dubte, molt reforçats amb aquest càlid homenatge d'afecte i justa reciprocitat, tenint en compte que la Ciutat Comtal té, des de temps immemorial, un carrer dedicat a Cambrils.

Destins i avatars històrics comuns (temps heroics de constitució dels nostres pobles, amb els comtes i la gloriosa plèiade de monarques catalanoaragonesos; guerres de separació al segle XVII; lluita contra la invasió napoleònica el segle XIX, etc.), i intercanvi íntim de valors humans, culturals i industrials els nostres dies, fan que sigui encertadíssima la denominació d'aquest carrer amb el nom gloriós de la Perla del Mediterrani.

CARRER DE RAMON BERENGUER IV.— Fill de Ramon Berenguer III, el Gran, aquest príncep, anomenat el Sant per la seva pietat i sòlides virtuts, va ser un gran governant i un excel·lent batallador, tal com ho demostren les expedicions a Almeria, a Aquitània i la gloriosa conquesta de Lleida i Tortosa.

El 1150 es va casar amb Na Peronella d'Aragó, i unificà així les dues regions que ja havien de ser germanes per sempre: Aragó i Catalunya.

També va ser un gran polític i un diplomàtic consumat, tal com ho va demostrar amb la seva intervenció a la Provença i amb l'atorgament de cartes de població, el fonament d'una nova vida municipal, i dels organismes que havien de donar importància política a Catalunya.

Aquest príncep tan brillant va atorgar a Cambrils la 'carta-pobla', el dia 5 de febrer de 1154, i posà així els fonaments de Cambrils actual.

El comte Ramon Berenguer va morir el 1162 i va ser succeït pel seu fill Ramon, el qual la posteritat ha conegut com Alfons I.

CARRER DE SANT ISIDRE.— En la meva opinió, és el nom més injustificat dels que s'han posat als nous carrers de la vila perquè, encara que Cambrils tingui un sector agrícola important i el sant hagi estat proclamat per Joan XXIII patró especial dels pagesos espanyols, la devoció nul·la de Cambrils al sant madrileny i la relació de caràcter històric, o amb qualsevol altre matís, també nul·la amb la nostra vila, el desvinculen completament de Cambrils, i es desvirtua, per tant, qualsevol fonament per què se li dediqui un carrer. Malgrat tot, acatem la disposició municipal i oferim als lectors una síntesi biogràfica molt breu.

Sant Isidre va néixer a Madrid cap el 1082, es va casar amb santa Maria de la Cabeza, de qui va tenir un fill. Va treballar de jornaler del cavaller Vera i després amb Juan de Vargas. Era molt donat a la pietat, oïa missa cada dia, i visitava el Senyor a les seves esglésies, això sí, sense detriment de la seva feina. Una vegada va ser calumniat davant del seu amo amb l'afirmació que les terres del cavaller Vargas anaven cada vegada pitjor per culpa de la poca feina que hi feia Isidre. L'amo va establir la vigilància que va caldre i va poder veure personalment com dos àngels llauraven les terres, prodigi que va fer el Senyor per defensar el seu serf.

Aquest sant va fer molts miracles. Va morir a Madrid, no se sap del cert si el 1130 o el 1172. És el patró de la capital d'Espanya, que li té molta devoció, i està enterrat en una urna molt artística que presideix l'altar major de la catedral madrilenya del carrer Toledo. Va ser canonitzat al segle XVI, juntament amb altres sants espanyols, Teresa de Jesús, Ignasi de Loiola i Francesc Xavier.

CARRER DE MOSSÈN CINTO VERDAGUER.— L'insigne poeta català ja tenia dedicat el carrer que uneix el de la Mare de Déu del Camí amb el de Pere III. Ara només s'ha perllongat fins l'avinguda dels Màrtirs. Aquest tram era el carrer del Sindicat, que ara passa a donar nom al passatge que uneix el mercat amb els carrers de Foix i Sant Josep.

Prou es mereix aquesta distinció el gloriós autor de "L'Atlàntida", enaltidor de les lletres catalanes, il·lustre poeta que va veure les seves poesies (entre les quals destaquem "Canigó", "Passió de Nostre Senyor Jesucrist", "Excursions i viatges", "El somni de Sant Joan", "Oda a Barcelona", "Sant Francesc" i tantes d'altres) traduïdes a totes les llengües del món.

Verdaguer havia nascut a Folgueroles el 17 de maig de 1845 i va morir a Barcelona (Vallvidrera) el 10 de juny de 1902. El seu enterrament va constituir la manifestació de dol més colossal que mai s'havia vist a la Ciutat Comtal.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques