Informació general

Francisco Uría Fernández: «Crec que els estats acabaran movent-se en la direcció de tenir les seves pròpies monedes digitals»

Ahir a la tarda va tenir lloc la conferència titulada "El futuro de los criptoactivos", a càrrec de Francisco Uría Fernández, advocat de l’Estat i soci responsable global de banca i mercat de capitals de KPMG

Per Berta Ruiz

Francisco Uría, Francesc Garriga i Gerard Martí, ahir, a la xerrada celebrada al Centre Cultural
Francisco Uría, Francesc Garriga i Gerard Martí, ahir, a la xerrada celebrada al Centre Cultural | Berta Ruiz

Ahir a la tarda al Centre Cultural, va tenir lloc la conferència titulada "El futuro de los criptoactivos", a càrrec de Francisco Uría Fernández, advocat de l’Estat i Doctor en Dret, a més de soci responsable global de banca i mercat de capitals de la xarxa global d’empreses KPMG. L'activitat formava part de la programació del Campus Extens de la URV a Cambrils, amb la col·laboració del Club Rotary Cambrils i el Museu d'Història de Cambrils. Per això, a l'inici de l'acte hi va haver una breu presentació a càrrec del director del Museu d'Història de Cambrils –Gerard Martí– i Francesc Garriga com a membre del Club Rotary Cambrils.

"Els criptoactius són una representació digital d'un valor que pot ser econòmic, pot ser polític o pot ser d'una altra naturalesa"

Davant d'una sala plena de gom a gom –amb limitació d'aforament–, el ponent va abordar una de les temàtiques de major actualitat com són les criptomonedes –monedes digitals– o criptoactius. Abans de la seva intervenció, Francisco Uría va atendre a revistacambrils.cat per explicar alguns detalls d'aquest món econòmic virtual. Segons va explicar, "els criptoactius són una representació digital d'un valor que pot ser econòmic, pot ser polític o pot ser d'una altra naturalesa. En aquest sentit, els criptoactius més coneguts són les criptomonedes i dins de les criptomonedes hi ha l'arxifamosa Bitcoin. Els criptoactius també poden ser altres coses com ara tiquets d'un restaurant, accions... Algunes tenen un valor econòmic i altres són representatives d'altres drets molt diversos i amb règims jurídics que se'ls apliquen també molt diferents".

"La gran pregunta és si els veurem convertir-se en mitjans de pagament normalitzats o no"

Sobre el present i el futur d'aquests criptoactius, Uría va comentar que, "estan molt de moda; clarament hi ha una explosió i alguna dada recent del Fons Monetari parla d'un creixement és molt gran, però és un creixement que té més a veure amb inversions i especulació que amb ús, realment, l'ús com a mitjà de pagament dels criptoactius –i en particular de les criptomonedes– encara és molt limitat. La gran pregunta és si els veurem convertir-se en mitjans de pagament normalitzats o no. Ja hi ha hagut alguna iniciativa molt cridanera d'algun estat, concretament de El Salvador, que ha adoptat el Bitcoin com a moneda pròpia i, en aquest sentit ha fet un pas en la direcció d'institucionalitzar-lo. El dubte és si aquest és el camí que se seguirà o no. Aquest dubte el resoldran els reguladors, els legisladors i els supervisors i també els bancs centrals que tenen pendent una decisió molt important que és que si ells mateixos emeten les seves pròpies monedes digitals. Concretament, entre nosaltres, si el Banc Central Europeu arriba a emetre un euro digital. Si arribem a tenir un euro digital, òbviament, la fortalesa d'un euro digital emès pel Banc Central Europeu farà molt més difícil el desenvolupament i el creixement d'altres monedes digitals; tota aquesta història encara està per escriure.

"Hi ha més de 6.000 criptomonedes emeses"

Tot i que la criptomoneda més coneguda és el Bitcoin –nascuda ara fa 12 anys–, tal com va comentar Francisco Uría, "hi ha més de 6.000 criptomonedes emeses, de diferents naturaleses; les de primera generació com és Bitcoin són tremendament volàtils. Aquest és el perill que tenen per als inversors que s'arrisquen a perdre la seva inversió o a que els fantàstics beneficis que, en un determinat moment, creuen tenir es converteixin en res, en poc o en molt menys del que esperaven. Després hi ha unes altres que es diuen les criptomonedes estables: les stablecoin que estan ancorades a una referència, a un índex o a un altre valor; aquestes tenen un comportament menys volàtil i en aquesta cadena de seguretat doncs l'últim pas serien les monedes emeses pels bancs centrals si és que les arribem a veure.

"És aconsellable que la gent tingui prudència com qualsevol altre actiu que es comporta de forma tant imprevisible i tant volàtil"

Sobre la volatilitat de les actuals criptomonedes, Francisco Uría va afegir que, "és aconsellable que la gent tingui prudència com qualsevol altre actiu que es comporta de forma tant imprevisible i tant volàtil. Aquest hauria de ser un actiu d'inversió que la gent utilitzés amb molt de compte i en aquest sentit, tant el Banc d'Espanya com la Comissió Nacional del Mercat de Valors fan crides constants a la prudència quan es realitzen aquests tipus d'inversions, es diuen que són instruments financers complexos, són delicats i a vegades és difícil entendre el seu funcionament. La gent hauria de tenir en compte que són uns diners que pot perdre com en qualsevol altra inversió arriscada.

Quant a la possibilitat futura de poder pagar amb criptomonedes, Francisco Uría va explicar que, "crec que és una decisió que, al final, l'haurà de prendre el regulador i el legislador; estic segur que per a que això succeeixi haurà de tractar-se de monedes que estiguin molt més regulades que aquestes que tenim avui en dia perquè em resulta difícil pensar en un mitjà de pagament que tingui la volatilitat que tenen aquestes monedes virtuals originals. Unes altres que han anat sorgint després com les stablescoin –que són monedes estables– i sobretot, si hi arriba a haver-hi monedes emeses pels bancs centrals com seria l'euro digital, sens dubte, aquestes funcionarien sense problemes com un mitjà de pagament admès".

"El primer, probablement serà el yuan digital xinès –que és el que està més avançat"

Preguntat sobre si en un futur podríem tenir euro digital, Uría va manifestar que, "si hagués de dir alguna cosa diria que és probable, no tant perquè cregui que hi hagi una necessitat –tinc dubtes que n'hi hagi– sinó perquè estic convençut que com a moviment defensiu –per a preservar la política monetària i el que no deixa de ser un atribut de sobirania–, crec que els estats acabaran movent-se en la direcció de tenir les seves pròpies monedes digitals i no deixar que només siguin iniciatives privades. El primer, probablement serà el yuan digital xinès –que és el que està més avançat– i després veurem quins sorgeixen. Estan en proves pilot i el Banc Internacional de Pagaments de Basilea està coordinant a molts bancs centrals que estan reflexionant sobre això. Hi ha molts temes delicats a considerar; hi ha alguna qüestió tècnica que tampoc és fàcil que és com connectar totes les monedes digitals i que hi hagi interoperativitat entre les monedes és un repte, però diria que sí les veurem en el futur".

Comenta aquest article