Article publicat a Revista Cambrils el mes de setembre-octubre de 1958
Les grans riuades de Santa Irene i Santa Tecla
Setembre-octubre 1958 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Setembre-octubre 1958
Era la nit del 19 al 20 d'octubre de 1866. Una nit horriblement tempestuosa: diluviava...
A mesura que avançava la nit anava augmentant l'aigua que queia i que baixava per la riera, i aquesta començava a inundar el poble, els habitants del qual fugien espantats per refugiar-se al santuari de Santa Maria del Camí.
Davant del caire gravíssim que adquiria la cosa, l'Ajuntament va publicar un ban reclamant la presència de tots els homes aptes per al treball, sense fer distinció de classes. Efectivament, tothom va acudir i es va repartir el personal en grups, al front dels quals hi havia un membre del consistori. Així van començar a tancar i tapiar els portals d'entrada a la vila, i obstruïren amb premses i altres objectes pesants els que no tenien porta.
Cal destacar, pel seu heroisme, l'actuació del mossèn Josep Grau que, amb una llanterna i una aixada, i amb molts homes al seu darrera, va sortir al moment en què hi havia més perill per obstruir el camí actual del cementiri amb pedres i murs de contenció a l'alçada de la mina del Brú, i va aconseguir en bona part desviar les aigües cap al barranc de la Mare de Déu del Camí, de manera que va evitar que entressin desbordades pel portal del carrer Major (Capuig).
També va destacar, en aquella nit tràgica, el valor del guàrdia civil José Vilella, que va salvar, nedant, dues dones que no van poder posar-se en un lloc segur perquè vivien en una casa que era al mig de la riera. El guàrdia va ser premiat per això amb la Creu de la Beneficència de 12 classe.
Al cap de vuit anys, el 23 de setembre de 1874, les aigües que van desbordar la riera van deixar un record molt trist, que encara dura a la nostra vila. La matinada d'aquest dia va començar a ploure inusitadament, i les rieres baixaven tant i amb tanta fúria que entre la vila i el port es van arribar a ajuntar les aigües del barranc del Camí, de la riera, del Regueral i de la riera de Riudoms.
Afortunadament, en cap d'aquestes riuades no hi va haver desgràcies personals, però les pèrdues materials van ser molt elevades: Joan Roca Figuerola calcula les de l'aiguat de Santa Tecla en 1.500.000 pessetes, en aquell temps.
El 23 de setembre de 1874 les aigües que van desbordar la riera van deixar un record molt trist, que encara dura a la nostra vila. La matinada d'aquest dia va començar a ploure inusitadament, i les rieres baixaven tant i amb tanta fúria que entre la vila i el port es van arribar a ajuntar les aigües del barranc del Camí, de la riera d'Alforja, del Regueral i de la riera de Riudoms
Les autoritats provincials van visitar, a la nostra vila, els llocs perjudicats i van prometre l'ajut i les obres necessàries per donar més alçada i consistència als murs de contenció, les quals, segurament a causa dels esdeveniments polítics de 1868, no es van arribar a fer.
L'única mesura eficaç que va arribar a bon terme va ser el tancament del famós portal del Capuig (al final del carrer Major), ja que constituïa un perill permanent per a la seguretat de la població cada vegada que hi havia una rivada, perquè l'aigua entrava sempre desbordada per aquest portal, tant si venia de la riera com del barranc, en baixar pel camí de la mina del Brú.
Aquest portal va estar tapiat cinquanta-tres anys, des del 1878 fins el 1931, en què, amb ocasió de les festes celebrades en honor dels herois de 1640, es va obrir i es va construir el mur de contenció tal com es pot veure encara avui.