Estampes cambrilenques / Agost 1992

En altres ocasions hem parlat de l'escut de la vila. Els qui esteu interessats en el tema podeu consultar la Revista Cambrils, números 9 i 10, gener i febrer de 1972 (de la tercera època) i, d'aquesta mateixa època, el número 56, desembre de 1975. Corresponen a unes 'estampes cambrilenques' signades per mi, però en les quals majoritàriament no exposo criteris meus, sinó que més aviat faig un recull de les opinions autoritzadíssimes de personalitats que són autèntiques autoritats en la matèria.

El que passa és que l'Ajuntament de la vila, en les successives corporacions que l'han regit, ha fet cas omís de les orientacions i normes que han donat els entesos i ha tirat al dret, moltes vegades sense respectar-les en tots els seus detalls.

Avui, en lloc de desfer-se la troca, encara s'ha embolicat més quan l'Ajuntament actual ha tret a la llum pública un escut nou, una mica distorsionat respecte del que estàvem acostumats a veure, i això ha aixecat de nou la polèmica. Diverses persones m'han preguntat si jo havia posat la cullerada en aquest assumpte; algú ho pregunta en aquest mateix número de la revista. Contesto que no, i que, si bé alguna vegada se m'havia insinuat des de la Casa de la Vila que se'm consultaria al respecte, aquesta consulta no s'ha verificat, i ho dic perquè restin les coses clares des d'un principi.

L'escut és quelcom identificatiu d'un poble, com la bandera, i s'ha d'anar molt en compte amb el tractament que se li dóna. Si es tracta de modificar-lo per alguna cosa, cal estudiar a fons la qüestió i fer les consultes pertinents a les persones enteses o als organismes oficials

Sembla que l'intent de la corporació no és de fer una modificació de l'escut, sinó més aviat de realitzar un logotip identificatiu de la documentació i d'altres documents sortits de l'Ajuntament, cosa de què, fins a un cert punt, no he entès massa el servei efectiu. El que passa és, si concedim que el logotip tingui una utilitat pràctica, que s'havia d'haver cercat quelcom que, molt simplificat, donés una idea de Cambrils sense haver d'emprar l'escut. Per exemple, la torre del port o la de l'ermita, prou conegudes com per poder identificar immediatament quelcom relacionat amb Cambrils. I amb això n'hi hauria d'haver hagut prou, si és que traduïm correctament la paraula logotip per emblema o símbol. Ara el que s'ha fet és confondre la gent que, normalment, no entén massa aquestes subtileses diferenciadores entre un escut i un logotip, i l'única cosa que veu és que l'escut abans era així i ara és aixà.

L'escut és quelcom identificatiu d'un poble, com la bandera, i s'ha d'anar molt en compte amb el tractament que se li dóna. Si es tracta de modificar-lo per alguna cosa, cal estudiar a fons la qüestió i fer les consultes pertinents a les persones enteses o als organismes oficials encarregats de donar unes opinions que quasi sempre són correctes, si bé hi pot haver equivocacions o criteris divergents, cas en què les coses es poden discutir, però sempre amb un coneixement de causa i a uns nivells adequats, no a nivell de cafè o de rentador.

Naturalment no em vull fer reiteratiu amb el que ja havia exposat en les més amunt mencionades estampes de la fa vint anys. Els criteris són el mateixos. El logotip s'assembla massa a l'escut i, si així es mira, aquest apareix deformat, especialment en referència a les barres que, en mancar-hi les franges grogues laterals, fan mal als ulls. Les notes que han sortit a la premsa de la demarcació acompanyen uns dibuixos amb la mostra del nou logotip i el comparen amb un escut que, com que s'ha usat molt darrerament, ha estat pres per la gent com un prototipus de l'escut, tal com realment ha de ser i això tampoc no és així.

Aquest escut va ser dissenyat o fet dissenyar per Lluís Recasens i Colom quan era alcalde (1973-77) per posar-lo, gravat al foc, en els vidres de la porta de la Casa de la Vila, vidres que ja fa anys que van desaparèixer. Sobre aquest escut es va demanar un informe a l'Arxiu Hispànic d'Heràldica i Genealogia de Barcelona. L'informe que es va rebre és totalment negatiu i, entre altres coses, diu: "El escudo de Cambrils en colores que Vdes. nos han enviado hemos de decirle que no se ajusta en absoluto al que tienen aprobado por la resolución del Ministerio de Gobernación del 23 de diciembre de 1969. En efecto las diferencias son muy grandes y creemos que sería necesario que las hiciesen rectificar... La misma resolución ministerial indica: 'Al timbre, corona real'. La corona que Vdes. utilizan es fantasiosa y no corresponde a la ordenada. En el dibujo que tenemos han puesto Vdes. el perro de su color cuando como se ha visto ha de ser de plata forzosamente. Vemos que han puesto unos leones como soportes de los cuales no se hace mención en la resolución ministerial, por lo que entendemos son arbitrarios." Aquesta és l'opinió de l'Arxiu i valdria la pena d'atendre-la.

L'escut de Cambrils ha sofert moltes variacions en el curs dels segles, encara que sempre ha comptat amb els dos elements essencials i imprescindibles, si bé algunes vegades posats en diferents ordres: les barres de Catalunya i el gos. Les primeres, que només ostenten els escuts de poblacions privilegiades com la nostra, pel fet que des de sempre havien estat de l'exclusiva potestat reial, i el gos (ca) de la primera síl·laba del topònim. Tinguem en compte que moltes de les poblacions de Catalunya i de les Illes que tenen aquesta síl·laba en el nom, sigui al davant, al darrera o al mig, porten un ca a l'escut: Calaf, Canet de Mar, Calella, Inca i d'altres per l'estil.

L'escut de Cambrils ha sofert moltes variacions en el curs dels segles, encara que sempre ha comptat amb els dos elements essencials i imprescindibles, si bé algunes vegades posats en diferents ordres: les barres de Catalunya i el gos

També cal valorar degudament el criteri dels heraldistes quan afirmen que únicament el que hi ha dins de l'escut és el que realment el conforma i que el que l'envolta, siguin palmes, rams d'alzina o, en el nostre cas, lleons, només són elements decoratius sense cap altre valor que el del costum de posar-los, costum que pot ser fins i tot secular, com és el cas de Cambrils, on van començar a posar-los des de fa potser uns tres-cents anys. Però que quedi clar que en els primers escuts que ens han arribat els lleons no hi eren. D'acord amb el gust artístic del temps, segurament es van posar com un ornament força abarrocat; mes ara, també d'acord amb el major sentit de simplificació que avui impera, potser és arribat el moment de suprimir-los, de deixar l'escut net i només amb la corona reial, que aquest sí que és un element inqüestionable.

La meva opinió sobre aquest tema és que caldria que l'Ajuntament fes el propòsit ferm de tractar aquest assumpte d'una manera seriosa i definitiva, assessorant-se degudament amb el criteri de les més altes i qualificades personalitats que estan reconegudes sobre la matèria, i també de les entitats o organismes oficials que poden donar papers basats en la història i en el camp heràldic. I després fer-ne cas i posar-ho en pràctica d'una manera radical i per sempre. Per aclarir, fins on sigui possible, el tema de l'escut heràldic de Cambrils, tornem a donar una mostra de les diferents versions que s'han pogut veure al llarg dels segles i també de les més actuals.

1. Escut usat, pràcticament, durant tot l'actual segle XX. Evidentment és deformat ja que les barres catalanes havien quedat reduïdes a una mena de quadrets que no donaven ni la més mínima sensació que fossin les esmentades barres.

2. L'escut segons la versió Recasens, del qual es parla en aquesta estampa.

3. El logotip que ja ha començat a fer servir l'Ajuntament, massa semblant a l'escut, i que pot semblar una deformació del propi escut.

4. Escut que figura en un segell de placa usat per la Cort del Batlle de la Vila, l'any 1403. És el més antic que coneixem. El gos (ca) és posat directament damunt les barres, i es veu ben bé que són quatre i sense faixa. Sembla que té corona, però no hi ha lleons exteriors.

5. Escut de les mateixes característiques, esculpit sobre pedra, en unes fites que marquen la delimitació dels termes de Montbrió i Cambrils, posades a la primera meitat del segle XVII.

6. Encara que deficient, es veu bé que aquest escut és un escut partit; procedeix també d'un segell de placa de l'any 1590. A dalt hi ha el gos i a baix les barres. Pot ser, ho sembla, que hi hagi corona, però no hi ha lleons a les vores.

7. El mateix escut en versió moderna, encara que amb els elements canviats de dalt a baix. Encara que no s'hagi usat massa, aquest és l'escut que l'Ajuntament de Cambrils té oficialment enregistrat i aprovat per una resolució del Ministeri de l'Interior, de la Governació en deien llavors, del 23 de desembre de 1969.

8. Escut en un segell de placa usat pel municipi l'any 1800. Sembla que hi ha cinc barres. Potser és aquí on va començar la deformació d'aquesta part de l'escut. Hi figuren la corona i sembla que també els lleons, cosa que confirma la versió que sembla que aquests es van començar a posar a mitjan segle XVIII.

9. Escut amb faixa central i en versió moderna, sense additaments exteriors. La corona, element imprescindible, és com cal, igual que en l'escut núm. 7.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques