Pesca
El plenari es posiciona en defensa del sector pesquer d'arrossegament que es veu «amenaçat» per les noves limitacions del Ministeri d'Agricultura i Pesca
El Ministeri ha dictat mesures que limiten les jornades de pesca de les embarcacions d'arrossegament i el sector pesquer diu que si no es corregeixen aquestes mesures pot fer que aquesta modalitat de pesca acabi desapareixent
La sessió plenària telemàtica d'ahir es va iniciar amb la lectura d'un manifest en defensa del sector pesquer català, que es veu amenaçat per les noves mesures dictades pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. L’alcaldessa de Cambrils –Camí Mendoza– va manifestar el suport del consistori cambrilenc a aquesta activitat professional i va afirmar que les limitacions del Ministeri aboquen la pesca d'arrossegament a un situació límit i fan molt més difícil la seva continuïtat.
Segons va exposar l'alcaldessa, "el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha dictat mesures que limiten les jornades de pesca de les embarcacions d'arrossegament. Això posa en perill un sector que ja té molts problemes per subsistir. A Cambrils tenim la sort de tenir l’únic port pesquer del Baix Camp i mantenir l'essència de les nostres arrels. Justament l'any passat vam rebre el certificat de Barri Mariner, que s’atorga a les poblacions litorals que conserven viva la cultura lligada al mar. Evidentment que hem protegir els recursos naturals i evitar la pesca il·legal, però alhora cal fer viable socioeconòmicament el sector pesquer, que fa un esforç per evolucionar cap a una pesca cada vegada més responsable i eficient. Per tot això, rebutgem la proposta del Ministeri i ens posem al costat dels pescadors perquè es pugui reconduir la situació". A continuació l'alcaldessa va llegir el manifest del sector pesquer català, per donar suport al seu posicionament. Tots els grups del plenari cambrilenc es van sumar al manifest de suport.
L’Apunt
MANIFEST EN DEFENSA DEL SECTOR PESQUER CATALÀ
L’any 2019 es va aprovar el RE del MAP de pesca demersal per a la Mediterrània Occidental, que engloba la flota d’arrossegament dels estats de França, Itàlia i Espanya. Aquesta norma, que pretenia regular aquesta modalitat pesquera fins al 2025, al traslladar-se a la normativa pròpia per part del govern Espanyol, ens porta a un escenari, en cas de no ser corregit, d’incertesa pel futur, de tristor pel present i enuig per la resposta rebuda.
Si no aconseguim minvar fins a nivells raonables, la reducció en el número de jornades assignades per a les nostres embarcacions, deixarem de ser viables socioeconòmicament i la nostra activitat professional, tant d’armadors com de treballadors, les nostres estructures, mercats i quota de participació fonamental amb l’economia blava, passarà a ser residual i a més llarg termini desaparèixer. Els pescadors catalans, al llarg de la història, hem demostrat que sempre s’ha prioritzat el manteniment dels recursos pesquers, amb l’establiment de regulacions, més enllà de les imposades per la normativa vigent, com l’establiment de Plans de Pesca com el anomenat Pla Experimental del calador del Delta de l’Ebre, com els tancaments de polígons per la protecció d’alevins de peix, com els parcs de biòtops, com mesures tècniques que facin més sostenible la pesca d’arrossegament amb portes de reduït impacte sobre el fons marí i les vedes biològiques on amarrem la flota a port durant períodes que arriben fins als dos mesos, en èpoques de més presència de peix immadur.
Tots aquests aspectes, que en un estudi de maig de 2019 elaborat per la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de l Generalitat de Catalunya i la nostra Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, fixàvem amb un 16% els dies que, poden anar a pescar, no ho fèiem amb l’aplicació de les mesures exposades anteriorment, lliurant aquest dies al recurs, al peix. Els pescadors catalans, vertebrats a partir de les seves Confraries i Federacions, som un conjunt de modalitats de pesca, arts menors, arrossegament, encerclament, marisqueig, i palangre, que amb l’aplicació d’aquesta normativa, estem tots en perill, no solament l’arrossegament, atès que al voltant del 70% de les vendes de peix provenen d’aquesta modalitat. Aquí no sobra ningú. Quedi clar, que no som immobilistes amb la protecció del recurs, mai ho hem estat, però pretendre millorar la situació del recurs a la nostra mar, limitant l’activitat professional dels pescadors, és injust i fals, amb menys jornades no recuperarem el recurs pesquer, això sí malbaratarem el sector pesquer per inviabilitat econòmica.
Els grans canvis, demanen terminis més llargs d’implementació, som els primers en avaluar i si és el cas, acceptar noves mesures de selectivitat, però sempre garantint la viabilitat del sector. Amb la normativa actual no, així no pot ser. Per tot plegat, demanem a les nostres administracions locals ens recolzin, adoptant els acords que permetin reconduir la situació creada i ens acompanyin en exterioritzar el malestar que estem patint.