La cloenda del tercer cicle de cinema solidari a Cambrils, amb la presentació del darrer documental d’Alba Sotorra, va ser un veritable castell de focs. Un cinema ple de gom a gom va assistir a la preestrena nacional, en exclusiva compartida amb el festival DocsBarcelona, de la pel·lícula documental El retorn: la vida després de l’ISIS, i que va ser presentada per la mateixa directora, la reusenca Alba Sotorra. Com explicava ella mateixa, l’oportunitat de rodar aquest documental sorgeix d’una obra anterior seva, Comandante Arian, i que es va projectar al final del cicle cambrilenc que es va fer l'any 2019.

En aquesta nova peça, Sotorra mostra la situació en què es troben les dones europees que van ser reclutades per l’estat islàmic, dos anys després de la seva derrota. Recloses en un camp de refugiats, a l’espera de ser repatriades a països que ja no volen fer-se’n càrrec i que els han retirat la ciutadania, aquestes dones han quedat en un impasse burocràtic, privades de llibertat sense judici i en condicions infrahumanes, mentre esperen que el conflicte diplomàtic es resolgui. No obstant, la directora reusenca aconsegueix que aquesta situació, tan polèmica i cruenta, construeixi un relat molt humà, ple d’esperança i tendresa. Això ho aconsegueix aproximant-se amb la ment oberta i una visió sense prejudicis a la mateixa gent a qui ella mateixa havia vist fins llavors com l’enemic però, com mostra el documental, són només dones que han estat enganyades i pràcticament segrestades per l’ISIS, que ha explotat la seva consciència política i ganes de col·laborar en la crisi humanitària. Al descobrir el seu passat i els motius pels quals van allistar-se és quan Alba Sotorra va trobar el nexe d’unió amb elles, el punt en comú que va crear la confiança i la intimitat necessàries per a l'èxit del documental. “Si haguéssim anat juntes a l’institut, hauríem anat a les mateixes manis” comentava la directora en acabar la projecció.

La nit va acabar amb un torn de preguntes i un públic molt participatiu

La pel·lícula va acabar entre forts aplaudiments amb una dedicatòria a la mare de la directora, i després Sotorra va dedicar uns minuts a contestar preguntes de la gent del públic, que va ser molt participativa i es va desfer en elogis. La reusenca va aprofitar per remarcar el paper del moviment de dones kurdes a Síria, encarregades de l’ajuda humanitària a aquestes dones de l’ISIS, deixant de banda els familiars i amics que havien perdut a mans del grup armat, i es va emocionar en recordar les pèrdues pròpies, dels amics que havia fet durant els seus rodatges. Entre nous aplaudiments, aquesta vegada d’ànim i consol, i un cop acabades les intervencions del públic, va concloure la vetllada i el cicle de cinema solidari d’enguany, deixant la sensació agradable, però trista, d’haver acabat amb una bona pel·lícula.