Cultura

Concert

Carles Vinarès presenta a La Cripta el seu disc «Nun»

El compositor igualadí presenta, en el marc de la 13a Mostra Jazz&Blues de Cambrils, la seva música contemporània, íntima i evocadora

Per Andreu Dalmau

Carles Vinarès, ahir, en el seu concert a la Cripta
Carles Vinarès, ahir, en el seu concert a la Cripta | Andreu Dalmau

La Cripta de l'Ermita va acollir, ahir al vespre, la quarta actuació de la 13a Mostra Jazz&Blues de Cambrils, la del pianista i compositor Carles Vinarès. El músic igualadí va presentar el seu quart àlbum, “Nun”, que busca transportar aquell que l’escolta a dimensions desconegudes.
El compositor d’Igualada va elogiar, només pujar a l’escenari, la bellesa de La Cripta dient que els cambrilencs tenim “un petit tresor” i, acte seguit, va presentar el seu últim treball enregistrat el 2019, abans de la pandèmia. Aquest àlbum, integrat per nou cançons, representa, segons el seu autor, “una situació cíclica com la que estem vivint ara”.

Tal com va dir Isaac Albesa al discurs d’obertura del concert, la música de Carles Vinarès “no té res a veure amb el jazz ni amb el blues”, però et fa viure una experiència còsmica. La fusió entre la música més clàssica, amb el piano com a protagonista, i la música electrònica, van brindar un espectacle molt ben coordinat amb el joc de llums que ens van regalar els tècnics.
Les cançons de Vinarès, bastant properes al minimalisme, es basen en la superposició de loops electrònics, de pocs compassos de durada, que transmeten la sensació de que hi ha més d’un músic a l’escenari. Entre aquests instruments, a més del piano que ja hem anomenat, hi trobem també diferents synthes, baixos elèctrics i, fins i tot, un themerín, un màgic instrument electrònic amb el que es fa música sense tocar-lo.

A més a més de les cançons del seu últim disc, Carles Vinarès també va tocar algunes peces d’àlbums anteriors i una adaptació de la coneguda cançó “La leyenda del tiempo” de Camarón de la Isla, un artista al que Vinarès va calificar com a “il·luminat”. El concert va durar poc més d’una hora i, un cop acabat, el pianista va firmar alguns discs als assistents que es van esperar a la sortida.