Cultura

Música

Els Oncle's Band presenten l'espectacle «Lletra i música...», un espectacle de música, cançons i literatura

Per Berta Ruiz

Un moment de l'actuació dels Oncle's Band, ahir al vespre, al Teatre del Casal Parroquial
Un moment de l'actuació dels Oncle's Band, ahir al vespre, al Teatre del Casal Parroquial | Berta Ruiz

Els Oncle's Band de La Teca Teatre van presentar, ahir al vespre al Teatre del Casal Parroquial, l'espectacle "Lletra i música... o com l'atzar actuar per connectar els llibres amb la banda sonora de les nostres vides". A l'inici de l'acte –emmarcat dins de la programació Dies de Llibres–, la presentació i narració va anar de la mà de Montse Parra qui va explicar l'origen d'aquest muntatge que combina música i literatura. Segons va dir, "tot va començar com un joc: havien d'aparellar l'any de naixement de cadascú del grup amb una cançó que també hagués nascut o fos donada a conèixer el mateix any. Només hi faltava una cosa: relligar cada any i cançó amb un text amb el qual poguessin trobar-hi alguna connexió. Però sis cançons escrites en diferents anys –acompanyades de sis lectures adequades– no donaven per muntar un espectacle, així que en van afegir altres anys, altres cançons i altres lectures que els haguessin acompanyat". 

Així doncs va sorgir un muntatge original en el què es van interpretar peces com Sweet home Chicago (1927), Georgia on my mind (1930), Over the rainbow (1939), La engañadora (1953), Baila mi cha-cha-cha (1953), Oye cómo va (1963), Sabor a mi (1959), A felicidade (1958), Let's twist again (1961), I talk in the wind (1969), Hello Dolly (1964), Il mondo (1965), She (1974), Sunny (1966), Isn't the lovely (1976), Cançó de l'amor efímera (1977), Mr. Sandman (1954). A totes aquestes peces, Pilar Palomo hi va posar la veu, acompanyada d'Albert Piqué a la guitarra i veu; Pep Pellicer als teclats i veu; Jordi Benaiges al baix; Marc Seguí a la trompeta i Dani Morell a la bateria. També van acompanyar Roberto B., Anna i Maria Costa. Els tècnics de llum i so van ser Francesc Benaiges i Pep Prat.

Comenta aquest article