Cultura

Història

Manuel Castellet i Rosa Anna Felip: «El motiu fonamental de la no extradició de Ventura Gassol va ser la defensa que va fer el Cardenal Vidal i Barraquer»

La sala d'actes del Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la presentació del llibre "La no-extradició de Ventura Gassol", de Manuel Castellet i Rosa Anna Felip

Per Berta Ruiz

Un moment de la presentació del llibre, ahir al vespre al Centre Cultural. D'esquerra a dreta: Pedro Otiña, Rosa Anna Felip i Manuel Castellet
Un moment de la presentació del llibre, ahir al vespre al Centre Cultural. D'esquerra a dreta: Pedro Otiña, Rosa Anna Felip i Manuel Castellet | Berta Ruiz

La sala d'actes del Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, la presentació del llibre "La no-extradició de Ventura Gassol", de Manuel Castellet i Rosa Anna Felip, publicat per Editorial Base. Emmarcat en la programació de "Dies de Llibres a Cambrils", l'acte va ser presentat per l’arxiver municipal, Pedro Otiña. Aquesta obra se centra en el final de la vida política de Ventura Gassol, un home que creia en la República i en la llibertat de Catalunya, en un temps en què era considerat, segons els informes del mateix règim franquista, com «el elemento en que se ha tratado de idealizar el separatismo catalán». Es fa un recorregut exhaustiu i rigorós d’un període curt en el temps però intens en els esdeveniments, que el lector pot resseguir en la documentació –sovint inèdita–, que acompanya el text. Els autors han construït un llenguatge narratiu s'endinsa en aspectes no sovintejats dels estudis històrics i permet fer un seguiment de la persecució a què va estar sotmès el conseller de Cultura de la Generalitat republicana.

Manuel Castellet: "El Cardenal va parlar en defensa d'ell"

Sobre com va sorgir la idea de l'obra, Manuel Castellet va explicar a revistacambrils.cat que, "fa un parell d'anys jo havia escrit una novel·la històrica que era sobre la mort del Cardenal Vidal i Barraquer i buscant documentació vaig trobar la sentència d'un tribunal francès que denegava l'extradició de Ventura Gassol que havia sol·licitat el govern espanyol, l'any 1941. Va ser com trobar la punta d'una casa soterrada i anar esbrinant; el que hem fet en aquest llibre és anar buscant-ho tot: perquè havien demanat l'extradició, com havia passat tot i també hem trobat el motiu fonamental pel qual el govern francès va denegar l'extradició –no la va concedir–. El motiu fonamental va ser la defensa que, sense ser-hi present, va fer el Cardenal Vidal i Barraquer de Ventura Gassol. El setembre de 1941, el Cardenal estava a Suïssa, i en el judici, l'advocat de Gassol va llegir el text que havia enviat el Cardenal. El document no el tenim, però la certificació que es va fer això l'hem trobat a l'Arxiu Municipal de Cambrils a les memòries del secretari particular del Cardenal –Joan Viladrich–. El Cardenal va parlar en defensa d'ell".

Rosa Anna Felip: "Li va salvar la vida literalment al Cardenal que el va treure de la presó de Montblanc"

Per la seva part, Rosa Anna Felip va comentar que, "en Ventura Gassol era una personalitat en la II República, especialment a Catalunya com a conseller de Cultura –també ho va ser d'Instrucció Pública– per tant tenia uns vincles culturals. En Ventura Gassol estava relacionat amb moltíssimes persones de l'àmbit de la cultura, però tenia amics a tot arreu. Quan ell va haver de marxar, perquè els de la FAI el perseguien i el perseguien perquè havia salvat la vida –durant el primer moment de la Guerra Civil– a molta gent catalana; entre ells li va salvar la vida literalment al Cardenal que el va treure de la presó de Montblanc. Quan ja era fora i el cop militar havia triomfat es van instruir moltíssimes causes de responsabilitats polítiques. Hi ha una peça que és la causa de responsabilitats polítiques contra Gassol que s'instrueix i acaba en una sentència al Tribunal de Responsabilidades Políticas. Aleshores, això és el que hem documentat i una part important del que s'explica al llibre i que s'expliquen a través dels documents".

Sobre aquest període d'exili, Rosa Anna Felip va afegir "amb en Gassol fora, una de les coses que deia la sentència és que perdria la nacionalitat, seria un apàtrida. Ho havia de tramitar el govern –ho havia de fer efectiu Franco– ho van demanar, però després no se'n va saber res més. Llavors quan es va instruir la causa general contra els republicans hi van incloure a Ventura Gassol; era el catalanista més perseguit en aquell moment, després de la captura i entrega d'en Companys. Ja havien capturat i entregat a Lluís Companys i aleshores el busquen a ell, després d'una sèrie de vicissituds, el detenen i l'apressen, a França, l'any 1941".

Exili a França des de 1936 a 1978

De fet, el període d'exili de Ventura Gassol va començar l'octubre de 1936 i no va tornar a Catalunya fins l'any 1978, després de la tornada del president Josep Tarradellas. "Va estar exiliat a França amb algun període a Suïssa, però amb la seva família –dona i dos fills– a Mèxic. La descendència de Ventura Gassol és mexicana. A ell no el van deixar sortir de França. A Mèxic, la seva dona es va morir i els seus fills ja eren adults. Ell es va tornar a casar i es va quedar a França. Els fills es van quedar a Mèxic amb un grup immens d'exiliats espanyols i sobretot, de catalans" va comentar Felip. Com a nota curiosa, Castellet va apuntar que Gassol, "té una neta ginecòloga molt famosa a Tijuana i una jove que és artista de tapissos reconeguda internacionalment".

Fill d'una família de pagesos de la Selva del Camp

Segons va comentar Felip, "en Ventura Gassol era fill de la Selva del Camp, d'una família de pagesos que treballaven al camp –a Cambrils el Cardenal era el fill d'una família molt benestant–, en canvi Gassol era d'origen molt més humil. Va tenir un inici de formació al Seminari de Tarragona –hi va estar uns 10 anys– després va sortir. També va ser l'època que el Cardenal estava al seminari –era canonge de la Catedral de Tarragona– i impartia classes al Seminari, però no sabem quina relació –hem investigat la que tenien d'adults– quan un és Cardenal i l'altre Conseller, però segurament encara que només fos d'origen van coincidir durant un temps en aquell lloc". Manuel Castellet va afegir que, "en l'època que Gassol va ser conseller de la Generalitat i el Cardenal ja ho era es van tractar molt bé pels dos càrrecs". "Els dos van tenir una vida molt intensa, perquè el Cardenal també va tenir una carrera meteòrica dins de l'Església" va cloure Felip.