Cultura

Literatura

La reusenca Rosa Pàmies presenta la novel·la «La mà del destí», una història d'amors, aventures, enveges i gelosies

Per Berta Ruiz

Rosa Pàmies amb un exemplar de la seva novel·la "La mà del destí"
Rosa Pàmies amb un exemplar de la seva novel·la "La mà del destí" | Berta Ruiz

Rosa Pàmies va presentar, ahir al vespre al Centre Cultural, la seva darrera novel·la titulada "La mà del destí", en el marc de la programació Dies de Llibres a Cambrils. L'obra parteix de la creença oriental i mil·lenària que diu que hi ha un fil vermell que uneix a cada criatura que ve al món, amb les persones que seran importants en la seva vida. La novel·la aborda el nexe que existeix entre una famosa paleontòloga australiana i un tècnic informàtic barceloní. Aparentment sembla que no els uneix res, però potser sí estan connectats per un d’aquests fils vermells. Sota la presentació d’una trama banal de dos que es coneixen i s’enamoren, hi ha una novel·la farcida d’històries paral·leles que van succeir en un altre temps, d’aventures, d’amors, d’enveges i de gelosies. Passat i present que, mica en mica, van confluint en els dos protagonistes principals, fins a arribar a un final inesperat.

Rosa Pàmies Ollé (Reus, 1945) és Mestra de Primària i Llicenciada en Pedagogia, especialitat Terapèutica, per la Universitat de Barcelona. Des que està jubilada es dedica, entre altres activitats interessants, a escriure. Té publicats "Pinzellades i retalls" (2014), narracions de tipus memòria fragmentada; "De novata a jubilada" (2016), obra de testimoniatge i denúncia sobre l’educació al nostre país; "Billar a tres bandes" (2018), fou la seva primera novel·la i, ara presenta "La mà del destí" –la seva segona novel·la i quarta publicació–.

La idea de com va sorgir la novel·la

Preguntada per la idea d'aquesta darrera obra, Rosa Pàmies va explicar a revistacambrils.cat que, "la idea de com va sorgir no té res a veure amb la novel·la. Ve arrel de la meva primera publicació "Pinzellades i retalls" en la què hi vaig incloure un mini arbre genealògic per a la família. Tinc una neboda que té dos fills –nen i nena–, els portava a un esplai i, un dia, els pares de l'esplai van decidir donar-se noms i telèfons per si mai passés res. La meva neboda va donar el seu nom i el xicot que apuntava va preguntar pel cognom Pàmies: 'de quin Pàmies ets tu?'. De fet, a Reus n'hi ha molts. I la meva neboda va comentar que jo havia escrit un llibre i li va deixar perquè veiés l'arbre genealògic. El noi va veure el nom de la meva àvia i va quedar sobtat. I va dir, ostres! Si aquesta senyora és la meva besàvia. Quina coincidència! El que passa és que la meva àvia quan es va casar amb el meu avi era vídua i ja tenia tres fills; aquest noi és descendent del primer marit i nosaltres som descendents del segon: per tant els cognoms no són iguals". Segons va comentar Rosa Pàmies, "aquest noi té dos fills –noia i noi– i la meva neboda igual i de la mateixa edat. Aleshores jo vaig pensar, si per casualitat s'enamoren entre ells, aquestes persones no sabrien que són descendents d'una mateixa persona –d'una cinquena generació enrere– i vaig pensar que era una bona idea per a una novel·la. A partir d'aquí vaig escriure la novel·la".

Sobre la seva afició per l'escriptura i la literatura, Rosa Pàmies va comentar que, "m'ho passo bé escrivint, el primer el vaig fer per passar el dol de la mort del meu germà i després vaig veure que m'ho passava bé, que tenia temps... Actualment tinc una altra novel·la pràcticament acabada –que està a l'ordinador– i encara no l'he publicat amb tot això de la pandèmia. Es diu "Un dia qualsevol". El seu estil el defineix com a "planer, per entretenir, senzill però enganxador".