Informació general

Judici 17 i 18-A

Vint-i-dosè dia de judici: La policia assegura que els dos principals acusats del 17-A formaven part del grup i coneixien els plans

Ahir, un mes després de l'aturada per les festes nadalenques, es va reprendre el judici a l'Audiència Nacional pels atemptats del 17 i 18 d'agost a Barcelona i Cambrils

Per ACN

Imatge d'arxiu de la sala de l'Audiència Nacional on se celebra el judici
Imatge d'arxiu de la sala de l'Audiència Nacional on se celebra el judici | ACN

Ahir, un mes després de l'aturada per les festes nadalenques, es va reprendre el judici a l'Audiència Nacional pels atemptats del 17 i 18 d'agost a Barcelona i Cambrils. El judici s'havia d'haver reprès la setmana passada però es va ajornar pels efectes del temporal Filomena. En la sessió d'ahir, la vint-i-dosena, van prendre protagonisme les declaracions de dos mossos d'esquadra i un inspector en cap de la Policia Nacional que creuen que els dos principals acusats en el judici pels atemptats del 17 i 18 d'agost, Driss Oukabir i Mohamed Houli, formaven part de la cèl·lula gihadista i coneixien els plans terroristes del grup de Ripoll. Segons van explicar ahir, l'anàlisi de converses, recerques a internet i altres proves documentals trobades, els hi permeten concloure que tant Houli com Oukabir van participar en els preparatius dels atemptats. En concret, Oukabir hauria tingut un paper important en la logística del grup pel que fa al lloguer de vehicles, recerques d'objectius i armes, diners o telèfons, i també s'hauria autoadoctrinat.

Membres integrants de la cèl·lula

Un pèrit dels Mossos d'Esquadra va afirmar que Houli i Oukabir "serien membres integrants de la cèl·lula". Mohamed Houli s'hi hauria adscrit a partir del 26 de maig de 2017 -a partir del Ramadà- quan els membres de més edat del grup expliquen als més joves les seves intencions d'atemptar. "Houli va participar activament en la gestació dels atemptats", van afirmar els Mossos. Segons els investigadors, la primera acció logística de Houli va ser l'11 de juliol amb la compra d'una targeta telefònica "conspirativa" que es va trobar en un dispositiu mòbil a Alcanar. També va participar en la compra de material explosiu i en la venda de joies robades per finançar els atemptats. Pel que fa a Driss Oukabir, la policia catalana estima que s'hi integra a mitjans de 2017, però a partir de febrer de 2017 "ja s'estava autodocrinant per integrar-se" en la cèl·lula gihadista. També atribueixen una "participació activa" al segon principal acusat amb l'adquisició, reparació o preparació de tres telèfons en el viatge al Marroc a principis d'agost i el lloguer de la furgoneta que va utilitzar Younes Abouyaaqoub per atemptar a la Rambla.

Així, per exemple, es van interceptar diverses converses per missatgeria entre Driss i el seu germà Moussa Oukabir, quan el primer era al Marroc a principis d'agost del 2017. Semblava que parlessin amb llenguatge codificat, perquè no feien servir segons quines paraules. En les converses Driss feia bastantes referències a les pregàries musulmanes diàries i també van parlar de tres telèfons mòbils que havia comprat o arreglat. L'acusat també va esmentar al seu germà que no tenia ganes de retornar a Catalunya, al país dels 'kafirs' o infidels "de merda". Segons la policia, Driss Oukabir va anar al Marroc a acomiadar-se dels seus familiars abans dels atemptats i per un ritual de curació espiritual. En diversos moments d'aquestes converses deia: "Ja us ho explicaré quan torni". Això, segons la policia, significa que no volia comentar alguns detalls per telèfon i que el seu interlocutor no només era el seu germà, sinó que podia ser la resta de la cèl·lula. També van parlar sobre una important quantitat de diners, uns 1.000 euros, que eren de diverses persones, i se'ls va gastar tots.

Tot i que Driss va perdre l'avió de tornada el dia 13, va fer comprar un bitllet a la seva família per a l'endemà. El dia 16, el seu germà Moussa també acabava de retornar de França de viatge, i li va dir al seu germà Driss que es posés "les piles". Un cop explotada la casa d'Alcanar, la nit del 16 d'agost, Driss va mostrar dubtes sobre la seva participació, però els investigadors entenen que sabia què podia haver passat a Alcanar i què s'estava preparant de forma imminent. De fet, fins i tot va amenaçar de confessar-ho tot als Mossos d'Esquadra: "Jo no he fet res i no penso anar a la presó".

Cerques de Driss Oukabir
 

Segons va relatar el pèrit de la Policia Nacional, en un portàtil de Driss Oukabir es van trobar multitud de cerques d'imatges de ganivets així com de ferreteries on comprar-los, no pas d'armeries. També van trobar dues cerques del maig i juny de 2017 de la Casa Reial però no dedueixen per quin motiu. Una altra cerca feta per Driss, també per les mateixes dates, era sobre qüestions penitenciàries (si s'entra a presó amb una condemna de dos anys o beneficis durant el compliment de la pena). També va consultar el 22 de juny de 2017 una notícia d'Antena 3 sobre un manual de gihadistes que parlava de comprar camions per "matar infidels". També va cercar informació sobre l'atemptat de Manchester i tenia nombroses cançons de propaganda gihadista. Aquell mateix juny va buscar per internet vols a Colòmbia i Veneçuela.

Gasten 5.550 euros en la preparació dels atacs
 

Un informe dels Mossos sobre el finançament de la cèl·lula per cometre els atemptats conclou que es van "autofinançar" i que van gastar uns 5.550 euros en els preparatius. Haurien gastat uns 4.000 euros en comprar material per fabricar explosius com productes químics i bombones de butà, a més de brides i altres elements, i 1.550 euros en el lloguer de furgonetes. En aquesta quantitat no hi han inclòs les despeses de peatges i benzina.

El finançament l'obtenen venent-se vehicles propis, retirant diners dels seus comptes corrents dels sous que havien cobrat, amb la compra i venda d'aparells electrònics així com diversos robatoris, un d'ells amb el que obtenen joies que venen posteriorment.


Imatges de Madrid
 

L'inspector va explicar que van trobar en un telèfon mòbil que atribueixen a Younes Abouyaaqoub imatges de "llocs de molta concurrència de persones de Madrid". Es tracta d'imatges de plànols de carrers, com la Gran Via, Madrid Rio o propers a diversos museus. "Diferents llocs on hi ha una afluència massiva de gent", va explicar. Els investigadors dels Mossos d'Esquadra també van explicar que hi ha "nombrosos indicis" que revelen "l'adscripció ideològica" de la cèl·lula a Daesh. Entre els indicis, han citat el consum de vídeos de Daesh, la fabricació d'una bandera d'Estat Islàmic, els vídeos en què es van gravar autoproclamant-se "soldats d'Estat Islàmic" o la reivindicació posterior dels atacs que fa Daesh. També han qualificat l'atemptat de "guiat", ja que la cèl·lula tenia un líder. En tot cas, també creuen que no tenien un pla B, com es va demostrar amb la improvisació i les converses mantingudes just després de l'explosió d'Alcanar.


El tribunal rebutja que testifiqui Villarejo
 

El president del tribunal, Félix Alonso Guevara, va rebutjar la petició de les defenses perquè se citi com a testimoni al judici del 17 i 18-A a l'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo, actualment en presó preventiva. Villarejo va declarar com a acusat divendres en el judici per calúmnies i denúncia falsa a l'excap del CNI, Félix Sanz Roldán, i va dir que una font el va avisar del risc d'atemptat a Barcelona. Guevara ha dit que "el que digui aquest senyor o qualsevol altre senyor no afecta el judici".